Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc , afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs
art salvadorenc
Art
Art desenvolupat al Salvador.
Els jaciments precolombins més interesants corresponen a pobles íntimament relacionats amb les cultures maia Tehuacan i Cihuatan i asteca Tazumal, en el qual fou trobada la Mare de Déu de Tazumal , estela antropomorfa que representa Tlaloc, déu asteca de la pluja Entre la nombrosa ceràmica trobada, potser la més característica és l’anomenada plumbífera , de fang molt ben cuit i policromat i de formes variadíssimes En la poca arquitectura del període colonial conservada a causa principalment dels freqüents terratrèmols és evident la influència del barroc hispànic part de les…
buriat | buriata
Etnologia
Individu de la branca septentrional dels mongols que habita prop del llac Baikal, a la República Federal dels Buriats, als okrugi autònoms buriats d’Ust’-Orda i Aga, al nord de la república de Mongòlia (Selenge) i a l’extrem nord de la regió autònoma de la Mongòlia Interior (oest de Khajlar).
El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4% Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic Al s XVII els…
lliura romana
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat ponderal itàlica, emprada des de temps antics, que fou usada com a patró per a la talla de la moneda romana.
Té origen en la litra , patró de pes dels pobles siculoitaliotes Inicialment no tingué un pes regular Així, segons la cronologia anglesa, hom troba en primer lloc l’ús d’una lliura italiana de 341 grams 269-242 aC, després, l’ús d’una lliura romana de 325,4 grams 241-222 aC i, més tard, el de la lliura llatina reduïda de 272,8 grams 222-187 aC Des de la reorganització de les emissions, coincidint sensiblement amb l’aparició del denari i la introducció de les emissions del bronze sextantal 1 as = 1 sextant de lliura de pes, a partir del 187 aC les monedes donen un pes teòric per a…
indonesi | indonèsia
Etnologia
Individu d’una raça asiàtica, anomenada també protomalaia, que s’estén per una part de la península d’Indoxina, l’arxipèlag de les Filipines i les illes i arxipèlags de la República d’Indonèsia.
Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones…
religió hitita
Religió
Religió pròpia dels hitites.
De naturalesa politeista, s’assembla poc a la d’altres pobles indoeuropeus antics El seu panteó comprenia divinitats hatti , pròpies del vell fons anatòlic els déus Taru, de les tempestes, i Sulinkatti o Wurunkatti, de la guerra, la deessa Wurusemu, de la ciutat d’Arinna, etc i hurrites, bastant nombroses a causa de la influència de la religió hurrita sobre la hitita Teššub, Hebat, Kumarbi, Šaušga, etc Hi havia molts centres de culte Samuha, Arinna, Uda i l’arqueologia ha posat al descobert nombrosos temples com el santuari rupestre de Yazilikaya Estan també documentats els…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Entre els romans, moneda d’or (solidus), i especialment la que sorgí de la reforma monetària de Constantí I el Gran (anys 310/312), per la qual es rebaixava la talla de l’or amonedat de 60 a 72 peces per lliura, i el pes restava reduït de 5,46 grams a 4,55 grams per moneda.
Aquesta nova moneda d’or, el solidus aureus , que equivalia a 1/5 de la lliura d’argent i a la vegada a 24 síliqües moneda efectiva d’argent, de 2,73 grams de pes, continuà encunyant-se a l’imperi Bizantí molt després de la caiguda de Roma a mans d’Odoacre, rei dels hèruls, l’any 476 Se'n coneixen divisors el semissis o mig sou, i el tremissis o terç de sou, de 2,27 i 1,51 grams, respectivament Aquests divisors foren molt més imitats que el mateix sou d’or pels pobles germànics visigots i d’altres, i especialment el tremissis de les sèries dels emperadors Anastasi, Justí I,…
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment…
Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya
Folklore
Entitat d’àmbit nacional creada l’any 1985, que aplega les colles de ball de bastons.
Actualment hi ha unes 90 colles censades A part, en molts pobles, hi ha altres colles que no tenen activitat continuada i només surten en una ocasió determinada El ball de bastons està molt estès arreu de Catalunya i és la més antiga de totes les danses que actualment es ballen ja es ballava al segle XII Sempre havia estat ballat només per homes, però al final dels anys seixanta començaren a participar-hi també les dones i actualment hi estan plenament integrades La Coordinadora és una associació amb els objectius bàsics d’organitzar i promoure actes culturals, populars i…
Anschluss
Història
Annexió d’Àustria al Tercer Reich alemany (1938).
El moviment unionista, tendent a integrar en un sol estat tots els pobles de parla alemanya, fou proposat per primera vegada pel partit socialista austríac, immediatament després d’acabada la Primera Guerra Mundial La inviabilitat econòmica del nou estat austríac, privat dels seus mercats tradicionals i els ressentiments nacionalistes davant la derrota promogueren l’aparició de nuclis d’extrema dreta i de nazis La pujada de Hitler al poder donà força a les milícies feixistes de Seyss-Inquart partidàries de l’annexió, sobretot després de l’esclafament dels socialistes febrer del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina