Resultats de la cerca

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita amb un estil senzill, amb un cert gust pel realisme, aquest conte explica com la filla del rei d’Hongria rebutja de casar-se amb el seu pare, vidu, perquè havia ofert la seva virginitat a Déu, per la qual cosa ordena a les seves donzelles que li tallin la part més bella del seu cos, les mans Abandonada en una barca enmig del mar, arriba a Provença, on el comte se n’enamora i acaba casant-s’hi contra la voluntat de la seva mare, la qual conspirarà per desfer el matrimoni i aconsegueix de foragitar la novella esposa Refugiada en un convent, on…

Estudià a la seva ciutat natal amb E Saedén Debutà a Göteborg amb La bohème 1972 i aquest mateix any fou contractat per la Reial Òpera d’Estocolm Actuà amb èxit als teatres d’òpera de Londres, París, Zuric i Berlín, a més dels festivals de Salzburg, Glyndebourne i Ais de Provença Especialitzat en el repertori mozartià, enregistrà Don Giovanni sota la direcció de H von Karajan en el Festival de Salzburg 1987 Cantà la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu 1986, on tornà el 1991 amb el paper titular d' Idomeneo, re di Creta El 1991 incorporà al seu repertori el paper titular de…

Es formà al Conservatori de Basilea, on estudià amb P Baumgartner piano i W Geiser composició Posteriorment es perfeccionà amb W Vogel, que l’inicià en el dodecatonisme Algunes de les seves primeres obres foren estrenades en els cursos d’estiu de Darmstadt del 1951 i el 1952 i en el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença del 1958 Impartí classes a la Musikaakademie i fou titular de la càtedra d’instrumentació i composició a la Badische Hochschule für Musik de Karlsruhe En les seves obres intentà trobar un equilibri entre els músics de la Segona Escola de Viena i el…

Estudià a Los Angeles i Santa Barbara Entre el 1981 i el 1984 cantà a la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf A partir del 1985, especialment amb el seu debut a Ais de Provença interpretant el comte d’Almaviva de Les noces de Fígaro , començà una brillant carrera professional que l’ha dut a ser un dels millors barítons lírics de la seva generació Entre el 1985 i el 1989 destacà a l’Opernhaus de Zuric, el 1986 debutà a la Metropolitan Opera House de Nova York amb Les noces de Fígaro i després hi cantà amb èxit Così fan tutte , que el 1988 també representà a Salzburg Ha actuat,…

Estudià al Conservatori Bruckner de Linz i, posteriorment, a la Universitat per a la Música de Viena amb H Swarowsky El 1965 guanyà el premi Nikolai Malko de direcció d’orquestra de Copenhaguen L’any següent fou nomenat primer director d’orquestra de la ciutat de Bonn, de la qual esdevingué director permanent el 1968 i director musical el 1977 Després d’una estada com a director musical de l’Òpera de Frankfurt 1977-81, el 1981 fou nomenat director principal de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg Parallelament dirigí nombroses produccions operístiques el 1974 debutà a l’Òpera de Viena, el…

Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona,…

Fill del vescomte Guillem de Cardona Fou un dels grans protagonistes de les lluites pel comtat d’Urgell durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, sempre al partit advers als seus parents de Cardona, el seu germà Ramon Folc IV i després el seu nebot Ramon Folc V El 1228 fou el principal valedor de Guerau IV de Cabrera contra Aurembiaix d’Urgell i el rei Comanador de Sardenya i, més tard, vers el 1230, mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença, participà en la conquesta del regne de València setge de Borriana, 1233 i obtingué per al Temple béns a Llíria i rendes a Dénia…

Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus…

Fill del delfí Lluís de França, portà, abans d’ésser rei, el títol de comte de Provença A l’Assemblea de Notables 1787 es creà ja una reputació política El 1791 fugí de París i es titulà lloctinent general del regne, i, mort el seu germà Lluís XVI, regent En morir el seu nebot Lluís XVII es proclamà rei i creà un govern a l’exili El 1814 fou cridat pel senat i fou proclamat rei Representant de la tradició monàrquica i legitimista i desitjós de formes personals de govern, tingué en compte, tanmateix, l’experiència de la Revolució i acceptà la Carta del 1814, que introduïa un…