Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
Esglésies d’Osona anteriors al 1300
Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…
Esglésies de l’Alta Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Santa Maria de Benasc Sant Martí de Benasc Sant Pere d’Ancils Bissaürri Sant Cristòfol de Bissaürri Sant Just i Sant Pastor d’Urmella abans d’Orema Santa Maria d’Arassant Mare de Déu de Fades Sant Esteve de Renanué Sant Jaume de Gavàs Sant Joan de Gavàs Sant Feliu de Veri Sant Martí d’Estet o de Veri Castillo de Sos Sant Sebastià de Castillo de Sos Monestir de Castillo Sant Martí de Lliri Mare de Déu del Pui de Lliri Sant Pere del Ru Mare de Déu de Gràcia del Ru Gia Sant Vicenç de Gia Sant Martí de Gia Les…
Josep Maria Muntaner i Pascual

Josep Maria Muntaner
IEC
Economia
Periodisme
Economista i periodista.
S’especialitzà en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera Realitzà estudis comarcals Granollers i el Vallès Oriental 1967, Sant Adrià de Besòs 1968, Sant Sadurní d’Anoia i l’Alt Penedès 1969, Dinàmica i perspectiva del Vallès 1969, Les Comarques de Catalunya 1970, amb Ernest Lluch, Coyuntura económica de la provincia de Tarragona 1970-1975 1977, etc És també autor de Cap a una economia dels Països Catalans 1979 El 1984 fou nomenat primer director general de l’Institut Català del Crèdit Agrari, organisme de la Generalitat de Catalunya Primer president-director general…
Sant Esteve de Nabiners (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El primer esment conegut de l’església de Sant Esteve de Nabiners o de Nabinerols és del 1008 1010, en la publicació sacramental del testament de Vidal, que deixà unes peces de terra a l’església de Sant Sadurní de Nabiners i a l’església de Sant Esteve in villa Nabinerolos , respectivament Aquesta distinció entre ambdues viles, Nabiners Sobirà i Nabiners Jussà, apareix en altres documents del segle XI també en la donació que el 1067 feia Guillem Bernat a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila de Nabiners o Nabinerols, que limitava pel S amb Nabiners Sobirà L’any 1076…
Sant Julià de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Tot i que un document del 999 sembla esmentar-la, la primera menció directa de l’església és del 1029, any en què Gigo i els seus fills permuten amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou al terme de Lavit, dins el comtat de Barcelona, que limita a ponent amb terra de Sant Julià, la qual cosa dona a entendre l’existència en aquesta data de la capella Torna a aparèixer documentada l’any 1093, en un establiment que feu el monestir de Sant Cugat als germans Guilamany, Albert i Mir d’un alou situat al terme de Lavit, prop de Sant Julià L’església pròpiament dita s’esmenta l’any 1144 en un…
Castell de Buseu (Gerri de la Sal)
Art romànic
Documentada a la primera meitat del segle IX, la vila de Buseu apareix situada dins del pàgus o territori de Corts en un instrument de l’any 817 L’any 1011 el comte Guillem donà al monestir de Gerri la vila de Buseu amb les seves esglésies i parròquies de Sant Sadurní i Sant Lliser Però l’any 1089 Artau II, Eslonça i el bisbe Ot vengueren el villarunculum de Buseu, juntament amb el de Vila-rubla, que integraven el castell de Rocafort, a Guitard de Vallferrera pel preu d’un cavall i 1 500 mancusos Deu anys més tard, a petició del prior Teudall de Gerri, Guillem Guitard retornà al…
serra de l’Escorpí
Serra
Serra dels municipis de Calonge i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
Can Catassús
Caseria
Caseria del municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a l’esquerra de l’Anoia.
Les multinacionals de les begudes. 1872-2007
Tenir a l’abast l’aigua per a beure és bàsic per a viure L’accés a l’aigua de pou, de cisterna, de bota i a les canalitzacions dels dolls d’aigua de les fonts és un dels eixos de les històries dels pobles A Barcelona, per exemple, hi ha tres fonts públiques gòtiques que ragen des de fa més de 600 anys Són la font d’en Fivaller a la plaça de Sant Just 1367, la de Santa Anna al Portal de l’Àngel 1375 i la de Santa Maria del Mar 1402 Però l’aigua dolça i potable és, històricament, un bé escàs Sortosament, hi ha el vi, la cervesa, els sucs de fruita, l’orxata, l’aigua mineral, la pasteurització i…
Callús
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina