Resultats de la cerca
Es mostren 2555 resultats
intolerància a la lactosa
Patologia humana
Incapacitat per a metabolitzar la lactosa (sucre present a la llet i als productes lactis), a causa d’un dèficit de l’enzim responsable de la seva digestió, la lactasa.
L’activitat de la lactasa disminueix amb l’edat, de manera que la intolerància a la lactosa és més freqüent en edats adultes i en poblacions on el consum de llet és poc habitual Algunes malalties que lesionen la mucosa intestinal també poden ser causa de disminució de l’enzim lactasa, situació que sol ser transitòria La intolerància a la lactosa depèn de la sensibilitat de cada persona i és dosidependent, de manera que hi ha la possibilitat que hom tingui dèficits de lactasa i no presenti els símptomes típics de la intolerància Quan aquests apareixen −ho solen fer al cap de 30…
grup funcional
Química
Qualsevol dels àtoms o grups d’àtoms que hi ha a totes les molècules orgàniques que pertanyen a una mateixa funció química i donen lloc al conjunt de propietats particulars que la caracteritzen.
El concepte de grup funcional és fonamental en la sistemàtica orgànica i té un gran paper en la nomenclatura, però no hi ha acord general sobre el seu abast Actualment hom sol considerar com a grups funcionals els substituents constituïts per un heteroàtom per exemple, Cl o un radical inorgànic per exemple, OH, o bé per un heteroàtom unit a un radical orgànic per exemple, CR quan l’enllaç amb el compost fonamental es fa per l’heteroàtom Hom també considera com a grups funcionals els grups —C ≡N i &139sbC=X en aquest darrer cas X pot ésser O, S, Se, Te i NH substituït o no, i el C pot anar…
Gillebert de Berneville
Música
Trobador francès.
Mantingué estrets contactes amb el Puèi d’Arràs, que concedí a la seva composició Je n’eüsse ja chanté la categoria de chanson couronée Set de les seves obres serviren de model per a altres composicions, tot i no ser un autor que es distingís per la seva originalitat Se li coneixen quatre jocs partits, dues pastorelles i trenta-tres cançons de temàtica amorosa, que han estat transmeses amb música per quinze manuscrits diferents El text dels poemes acostuma a utilitzar més versos per estrofa del que és normal Aquests solen ser curts, amb predomini de l’heterometria, i la…
Christian Friedrich Witt
Música
Compositor alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare En 1685-86 estudià composició i contrapunt amb GC Wecker a Nuremberg El 1686 fou nomenat organista de cambra a la cort de Gotha i el 1694 succeí al mestre de capella WM Mylius Aconseguí un notable prestigi com a professor i tingué entre els seus deixebles el duc Frederic II de Saxònia També fou admirat com a instrumentista de teclat Mantingué excellents relacions amb les corts veïnes d’Ansbach-Bayreuth, Schwarzburg-Rudolstadt i Saxònia-Weissenfels, on treballà puntualment i els inventaris de les quals recullen algunes de les seves obres La…
ressonador
Música
En alguns instruments, part que té la funció d’amplificar, reforçar o prolongar un so mitjançant una vibració de la mateixa freqüència.
Més en general, qualsevol cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït ressonador de Helmholtz, per exemple Pot ésser tant una columna d’aire continguda en una cavitat o recinte tancat tub d’orgue com una superfície elàstica taula harmònica o, freqüentment, una combinació d’ambdues caixa de ressonància Hi ha ressonadors que són específics, com és el cas dels tubs ressonadors del vibràfon, i la seva freqüència de resposta es correspon exactament amb la del so a què s’…
recital
Música
Execució pública d’una peça musical per un sol intèrpret o un conjunt reduït.
A l’origen segle XV i en l’ús del mot derivat del llatí en anglès i francès, designava l’acte de narrar o recitar, inicialment sense cap relació amb la música Aquesta vinculació es difongué sobretot des de mitjan segle XIX, quan la pràctica de les actuacions en solitari d’un virtuós, en consonància amb la figura de l’artista inspirat típica del Romanticisme, s’estengué ràpidament Sembla que les actuacions de Franz Liszt foren decisives en la difusió d’aquesta mena d’exhibició de fet, per les seves condicions orquestrals, el piano ha estat i és l’instrument més emprat en les execucions en…
triquinosi
Patologia humana
Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.
La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi…
roscadora
Tecnologia
Màquina eina especialment concebuda i construïda per a roscar superfícies cilíndriques llises interiors o exteriors o ambdues alhora.
Les roscadores solen treballar per l’acció d’una eina de tall, un mascle si la rosca ha d’ésser interior o una filera si ha d’ésser exterior, o, en el roscatge de rosques exteriors, per pressió de dos rodets del mateix diàmetre o de dues puntes dentades Quan hom ha d’efectuar el roscatge de poques peces, sol emprar el torn o la fresadora, mentre que quan es tracta de sèries llargues recorre a la roscadora, que té una gran producció i una gran precisió Algunes roscadores poden efectuar roscatges interiors i exteriors, mentre que d’altres, com la que treballa per pressió, només els…
boca

Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…
arbre
Tecnologia
Peça generalment en forma de barra, que, en un mecanisme, transmet a una altra peça (eventualment, transformant-lo) el moviment que li és aplicat.
Tot i que es confonen, arbres i eixos no són la mateixa cosa així mentre als primers se'ls somet a esforços bàsicament de torsió, però també de flexió, els segons només treballen a flexió Els arbres són dels òrgans mecànics comuns a més aparells i que es presenten sota les formes i dimensions més variables Els materials emprats per a llur fabricació varien des de les gemmes o el carbur de tungstè, per a certes aplicacions de mecànica de precisió, fins als superaliatges emprats, per exemple en les turbines Malgrat tot, la forma més usual és la de una barra massissa, de secció circular i,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina