Resultats de la cerca
Es mostren 1992 resultats
cors
Lingüística i sociolingüística
Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega, dividits en dos grups separats per la cadena de muntanyes que travessa l’illa en sentit NW-SE.
El dialecte cismuntà comprèn les parles de les zones de cap Corso, Bastia, Aleria, Corte i Balanga, i l' ultramuntà , les d’Ajaccio, Vico, Sartena i Bonifacio El cismuntà, a causa de la toscanització intensa a què fou sotmès, pot ésser considerat part integrant dels sistema toscà l’ultramuntà és fortament lligat al sard septentrional, a causa de la probable afinitat lingüística de les poblacions preromanes i de la precoç separació de les dues illes de la resta del món romà
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
Saix
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat al corredor que interromp transversalment les serres prebètiques valencianes.
Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges 905 m alt al N, la serra de l’Arguenya el Puntal, 704 m la Sella, 1 024 m a l’E i la serra de Cabrera 869 m a l’W L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà vinya, oliveres i cereals i…
Montclar
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi d’Agramunt (Urgell), que forma un enclavament (9,32 km2) entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre i Preixens (tots a la Noguera), situat al cim de la serra de Montclar, alineació muntanyosa, de direcció E-W, entre Claret i Cubells, que culmina a 538 m alt., al mas Vell, i és travessat per la foradada del canal d’Urgell.
Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument…
Vinalesa
Vista parcial de Vinalesa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a l’esquerra del barranc de Carraixet.
Terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme L’horta es dedica a conreus intensius, dues o tres collites anuals, d’hortalisses, cacauets, patates, blat de moro i un petit sector de taronger Hi ha ramaderia estabulada L’activitat industrial se centra en el paper, el jute i els teixits a la fi del s XVIII hi installà Josep Lapeira al raval de Gafaüt on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara una important fàbrica de filats de seda, aprofitant la força hidràulica de la séquia de Montcada, la qual a la fi del s XIX fou adaptada a la fabricació de sacs…
Ganges
El riu Ganges al seu pas per la ciutat índia de Benarés
© X. Pintanel
Riu
Riu de l’Índia (2.700 km de longitud i 905.000 km2 de conca).
Neix al vessant sud de l’Himàlaia i desemboca al golf de Bengala Format per la unió de dos ramals l’Alaknanda i el Bhāgīrathi, travessa l’Himàlaia i penetra a la gran plana indogangètica, on té la major part del curs i on els principals afluents del nord l’han desviat cap al sud Durant el recorregut rep nombrosos afluents el Ghāghra, el Gandak, el Kosi i el Jamuna per l’esquerra i el Son per la dreta Aquests rius, alimentats per la fusió de la neu de l’Himàlaia, experimenten grans crescudes, que augmenten amb l’aparició de les pluges del monsó, la qual cosa fa que el cabal del…
Frísia
Regió
Regió del nord d’Europa, compresa entre el NE dels Països Baixos i el NW d’Alemanya.
És una regió plana, banyada per la mar del Nord, orlada per una sèrie d’illes illes Frisones i formada per dunes sorrenques, pòlders marschen , a Alemanya i grans dimensions de torberes Cal distingir la Frísia septentrional, regió costanera occidental de la península Címbrica, inclosa en el land de Slesvig-Holstein, RF d’Alemanya, la Frísia oriental, que ocupa la plana baixa entre l’Ems i el Weser, a la Baixa Saxònia, RF d’Alemanya, i la Frísia occidental, que correspon al territori del NE de l’antic golf del Zuiderzee avui llac d’IJssel, als Països Baixos L’economia és basada sobretot en la…
tritó

Tritó
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a qualsevol espècie d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids
.
Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense…
Nil Bohigas i Martorell

Nil Bohigas i Martorell
© ARXIU N. BOHIGAS / LEO VEGUÉ
Alpinisme
Alpinista i aventurer.
Escalador i alpinista, un dels màxims exponents de la generació d’escaladors anomenada New Wave , a més de pioner a l’Estat espanyol del parapent i de les expedicions a l’Àrtic Fou soci de la UEC de Gràcia i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Des del final dels anys setanta realitzà escalades d’envergadura als Picos d’Europa, Riglos, Ordesa i els Alps, i obrí vies a les parets de Montserrat, el Pedraforca i Ordesa Participà en diverses expedicions amb obertures a la cara NW del Saraghar Hindu Kush, 1982 i la via dels Catalans a la cara sud de l’Annapurna Central Himàlaia, 1984,…
,
Antoni Miró i Bravo
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
El 1965 feu la seva primera exposició individual, Fou impulsor i creador dels grups Alcoiart 1965-72 i Denunzia 1972 Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forgos, Les tres gràcies i El boig , travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona Els relleus visuals 1968 correspon a aquest període d’investigació El mateix any realitzà Vietnam 68 , obra molt allunyada de l’anterior Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàlliques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina