Resultats de la cerca
Es mostren 7545 resultats
arpa
Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…
Carles Ardit i l’espionatge industrial a l’inici del segle XIX
Al final del segle XVIII i principi del XIX, un conjunt de grans innovacions tecnològiques transformà de forma radical les condicions de la producció i el sistema de vida a la Gran Bretanya i a bona part de l’Europa occidental Es tractava, sobretot, d’un seguit d’innovacions tecnològiques en l’àmbit de la indústria tèxtil i també de la mecànica i de la química Algunes regions europees van mostrar, des de bon començament, una atenció extrema als canvis que tenien lloc a Anglaterra i en altres punts del continent Catalunya va figurar molt destacadament entre aquestes regions atentes a…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1596-1599)
El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic…
Drogaaddicció
Patologia humana
Definició La drogaaddicció consisteix en el consum habitual, sense objectiu terapèutic, de diverses substàncies que poden generar tolerància, dependència psíquica o física, síndrome d’abstinència i efectes perniciosos per a la persona que hi és addicta i la societat La tolerància consisteix en l’habituació progressiva per part de l’organisme als efectes de l’administració més regular o menys d’una substància d’aquesta mena La dependència és el fenomen en virtut del qual, i com a resultat de l’administració d’una substància, es desencadenen una sèrie de reaccions fisiològiques o socials, que…
Els problemes de l’aridesa
L’ecofisiologia del desert Per tal de comprendre per què una àrea determinada de la superfície de la Terra és un desert cal, en primer lloc, esbrinar les causes que impedeixen que hi prosperi la vegetació A la majoria dels deserts la causa primera sol ser un abastament d’aigua insuficient Per això convé saber diferenciar entre aridesa, de sequera i de desertització El grau d’aridesa d’un clima és una característica permanent i mesurable, a despit de fluctuacions La sequera, al contrari, és sempre de natura relativa i temporal, difícil de definir de manera precisa, si no és amb relació a una…
dragea
Farmàcia
Preparat farmacèutic, sovint de forma esferoidal, constituït per un nucli, que és el comprimit, i un embolcall de sacarosa; amb aquest procés hom aconsegueix d’emmascarar sabors desagradables i pudors, de protegir el preparat de l’acció dels agents atmosfèrics i de millorar-ne la presentació.
arpa eòlica
Música
Cordòfon simple del grup de les cítares, consistent en unes cordes, d’igual longitud però diferent gruix, estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.
Era coneguda ja a l’edat mitjana, però sobretot tingué èxit a Alemanya a l’època romàntica
antimitòtic
Medicina
Agent que per la seva acció bloquejadora de la divisió cel·lular, a causa d’interferències en la formació de la membrana, en la síntesi de l’àcid desoxiribonucleic o del ribonucleic, o a d’altres mecanismes, és emprat en el tractament del càncer i de les leucèmies.
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
màquina
Tecnologia
Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d’energia en treball o en un altre tipus d’energia, o bé per a aprofitar l’acció d’una força per tal de produir certs efectes.
Una primera classificació permet d’agrupar-les en dues categories les màquines motrius , que transformen en energia mecànica l’energia tèrmica, elèctrica, mecànica, etc que hom els forneix, i les màquines operatives, que actuen sobre la matèria modificant-ne la forma, les dimensions, etc Hom pot fer també classificacions parcials, atenent factors que intervenen en el funcionament o en l’ús de la màquina Així, segons l’aplicació, hom pot classificar-les en màquines agrícoles , màquines eines, màquines calculadores, etc Segons la forma com és fornida l’energia a la màquina o la forma de l’…