Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Jordi Gonzalvo Solà
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya
Montse Alcoba Membrilla

Montse Alcoba Membrilla
Federació Catalana de Físioculturisme
Halterofília
Aixecadora amb discapacitat física.
Membre del Club Esportiu Powerlifting Olesa, entrena a les ordres del fisioculturista Josep Camats És recordista estatal de l’especialitat per a persones amb discapacitat amb una marca de 95 kg,assolida al VIII Obert d’Esgrima i Halterofília Copa d’Espanya Ciudad de Alcorcón 2010 En el seu palmarès internacional, destaca la cinquena posició en la categoria de 82,5 kg obtinguda en el Mundial d’halterofília adaptada 2010
Banc de la petita i mitjana empresa (1978-1999)
La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…
Bibliografia referent al romànic del Pla de l’Estany
Art romànic
AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , Ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas romànicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan…
Antón Costas Comesaña
Economia
Economista gallec.
Llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per l’Escola d’Enginyeria d’Indústries de Vigo 1972 i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona 1977, és doctor en Ciències Econòmiques per aquesta universitat 1982, on imparteix la docència Des del 1988 és catedràtic de Política Econòmica i dirigeix diversos projectes de recerca, entre els quals cal esmentar el Grup d’Investigació en Polítiques Públiques i Regulació Econòmica, i cursos sobre la gestió i regulació dels serveis públics econòmics Assessor d’organismes diversos, entre els quals hi ha les antigues comissions…
emperador romanogermànic
Història
Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).
El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi…
Antoni Pellicer i Peraire
Disseny i arts gràfiques
Història
Obrer tipògraf i internacionalista.
Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació…
Raimon Obiols i Germà
Raimon Obiols i Germà
© AVUI/J. LOSADA
Política
Polític.
El seu veritable nom és Josep Maria Fill del pintor Josep Obiols i Palau, es llicencià en geologia mentre militava activament en el Moviment Socialista de Catalunya participà en la Caputxinada 1966 i, més tard, tingué un paper destacat en les tasques de l’Assemblea de Catalunya Per mitjà de CSC i del PSC-Congrés, arribà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE, dins del qual fou considerat portaveu de l’ala esquerra i més nacionalista Diputat per Barcelona al congrés el 1977, el 1979 i el 1982, del 1983 al 1996 fou primer secretari i del 1996 al 2000, president, del PSC PSC-PSOE, i…
Rafael Esteve i de Miguel

Rafael Esteve i de Miguel
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…