Resultats de la cerca

Situació Tomba excavada en un bloc de roca sorrenca EFS Al marge meridional del replà que domina l’indret de la Ferreria, al lloc dels Pins del Màrtir, hi ha una roca sorrenca amb una tomba excavada que va ser localitzada per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG671312 L’accés més fàcil és seguir la pista que des de prop del final del camí de l’Aguda porta a la zona de la Torre d’en Domènecs Cal desviar-se cap a l’esquerra seguint un camí que porta als camps conreats del replà, els quals cal travessar caminant Necròpoli La sepultura és excavada aprofitant la superfície aplanada d’un bloc…

Acta/Mediaevalia , Barcelona Ampurias després Empúries Analecta Sacra Tarraconensia Barcelona, a partir del 1925 Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona Barcelona, 1941-68 vegeu Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona Annals de l’Institut d’Estudis Gironins Girona, a partir del 1946 Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans Anuario de Estudios Medievales Barcelona, a partir del 1964 Ausa Vic, des del 1952 Butlletí de la Real Academia de Bones Lletres de Barcelona Barcelona, des del 1901 Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , Barcelona Butlletí del Museu Nacional d Art de…

Situació El roc de Montbram, que domina l’alta vall de la Maçana i al cim del qual hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA - JL Valls El roc de Montbram, on fou construït el castell, és un veritable obelisc natural alt 600 m que domina la riba esquerra de l’alta vall de la Maçana, dita “la Vall”, que avui és annexada al territori de Sureda, del qual constitueix la part sud-est Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que remunta la riba esquerra de la Maçana fins al vilar de la Vall, la qual parteix de la carretera D-2 a l’…

< Situació Singular absis poligonal, d’influència llenguadociana, amb decoració de reminiscències llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli de població de Sant Feliu d’Avall L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 16,8” E Història La parròquia de Sant Andreu fou una de les dues parròquies que s’establiren a l’antic terme de Sant Feliu L’església parroquial de Sant Feliu d’Avall, dedicada a sant Andreu, és esmentada des del 1077, any en què rebé un llegat…

Situació Església del despoblat de Candell, que conserva d’època romànica únicament el seu extrem de ponent ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’antic veïnat de Candell, avui deshabitat i totalment rònec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 36’ 2,4” N - Long 2° 37’ 44,4” E S’arriba a l’indret per una carretera de muntanya, d’uns 3 km de recorregut en direcció sud-oest, que arrenca del km 41,6 de la carretera de Millars a Ceret, per Queixàs Seguint aquesta pista, després de dos trencalls degudament senyalitzats, s’arriba a l’església CPO Història El lloc de Candell és esmentat des del…

Situació Exterior d’aquesta església, on destaca el cos de l’absis preromànic carrat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un turó que domina el poble d’Estagell des de l’est, a la riba dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 30” N - Long 2° 41’ 59,4” E Estagell, al límit nord-oest del Rosselló, és a 23 km de Perpinyà per la D-117 Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, esmentada per primera vegada vers l’any 1100 “ ecclesia Sancti Vicentii de Stagello ” Posteriorment, l’any 1401 hi ha notícia de la venda d’un camp d’oliveres dins el terme de l’…

Situació Mur occidental de l’antiga església, la seva part més ben conservada ECSA - A Roura Els vestigis de l’antiga església parroquial de Santa Coloma, que va donar el seu nom a la població a partir del segle XI, es troben a la riba dreta de l’Aglí, al peu septentrional del castell i a la vora del vell camí que unia el Rosselló amb la Fenolleda, tot remuntant la vall de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 36,6” N - Long 2° 46’ 38,4” E Poc després d’un quilòmetre anant de les Cases de Pena en direcció a Estagell per la carretera D-117, es veuen les seves ruïnes uns 100 m a mà dreta de…

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme italià, sinó…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…