Resultats de la cerca

En l’apartat anterior han estat comentats ja alguns dels aspectes del coneixement —sempre escàs— que hom té del territori empordanès durant el domini visigot, entre el final del segle V i els darrers anys de la segona dècada del segle VIII S’ha fet un repàs dels pocs testimonis documentals i de les restes materials de les comunitats i llocs de culte cristià d’aquest espai geogràfic, englobant-hi les èpoques paleocristiana i visigoda Cal tenir en compte que, sovint, es fa difícil d’escatir si aquestes restes —gairebé sempre de poca entitat o poc estudiades— són anteriors o posteriors a l’…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la roca i d’altres de llosa, de camins, de colomars, etc Comencem parlant dels castells Una…

Situació Vista aèria del conjunt catedralici des de la part nord TAVISA La catedral de Girona o Santa Maria de Girona es troba a la part alta de la ciutat, a l’extrem NE, a tocar de l’antiga muralla, al vessant esquerre de l’antiga vall Umbrosa o de Galligants Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 Història Primeres notícies històriques Es creu, per raó de la continuïtat històrica i per la seva situació excellent, que la catedral primitiva, erigida en el moment en què es va consolidar la diòcesi de Girona, es devia trobar situada al mateix lloc que l’actual, bé que cap vestigi ni troballa…

Situació i presentació La comarca de la Terra Alta comprèn dotze municipis que sumen un total de 743,36 km 2 Encara que l’Ebre només hi arribi per una llenca estreta situada a la dreta de l’aiguabarreig amb el Matarranya, és una comarca que s’integra plenament en les denominades Terres de l’Ebre, tot formant un conjunt evident amb les de la Ribera d’Ebre, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià, malgrat la diversitat geogràfica i fins i tot econòmica que hi ha entre elles La comarca té, però, molts més punts de contacte en l’aspecte geogràfic i econòmic amb el Matarranya que no pas amb la…

Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…

Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –…

Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…

Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Els murs exteriors que presenta l’edifici mostren un estalvi total de recursos ornamentals F Tur L’església de Sant Pere que estudiem aquí és l’antiga parroquial del municipi de Navata, situada al petit veïnat de Can Miró, al sud-est de la vila, format per un reduït nombre de masies La situació de l’església, coneguda per “l’església vella de Can Miró”, demostra que en temps alt-medieval el poblament de Navata devia ésser molt dispers Ha estat citada sovint, impròpiament, com a Sant Pere de Miró Mapa 258M781 Situació…

Situació La capella de Santa Margarida, adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat de Vila-seca, es troba gairebé tocant el límit municipal entre Santa Maria de Corcó i Sant Pere de Torelló, dintre, però, del primer i de la parròquia de Sant Martí Sescorts, a uns 750 m d’altitud, al cim d’una serralada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 44,9 —y 56,6 31 tdg 449566 Hi menen dos camins, un que surt del poblet de Sant Martí Sescorts i s’enfila vers els masos Ferrerons i Can Fanal, i l’…