Resultats de la cerca
Es mostren 173263 resultats
Catalanistes i valencianistes
Enterrament de J Verdaguer, “Cu-Cut”, 19-6-1902 BC El catalanisme va realitzar, a Catalunya, un salt qualitatiu i quantitatiu considerable al llarg de les primeres dècades del segle, i es va estendre des d’un punt de vista social, institucional i cultural Li mancava, però, el definitiu contrast electoral, i d’aquí que fos considerat un problema menor en els àmbits polítics més oficials Existien, però, elements reveladors N’és un exemple la rapidesa amb què s’estenia per Catalunya “Els segadors” com a cant patriòtic, durant el darrer quinquenni del segle Aquesta difusió va ser protagonitzada…
Vell i Nou
Publicacions periòdiques
Revista d’art apareguda a Barcelona el 13 de març de 1915.
Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920,…
Homes i No
Literatura catalana
Obra de teatre de Manuel de Pedrolo publicada el 1959.
Proposa una reflexió sobre els límits de la llibertat i les relacions humanes de domini i submissió Dues parelles joves Fabi-Selena i Bret-Eliana es troben empresonades en dues cambres separades, sota la vigilància permanent de l’escarceller No Els intents per alliberar-se’n topen amb les seves pròpies pors i les dificultats de passar a l’acció Els fills de cada parella Feda i Sorne emprenen, esperançats, una nova recerca per ampliar l’espai de llibertat A diferència dels pares, els seus mètodes de lluita es basen en el coneixement i la seva actuació els duu a descobrir una nova reixa que…
medicina i música
Música
En l’activitat musical es produeixen lesions específiques associades a determinats moviments o a l’ús continuat de certs òrgans o cadenes musculars.
Sovint, els intèrprets dediquen moltes hores a estudiar l’instrument sense adonar-se que estan forçant massa alguns músculs, la qual cosa afavoreix l’aparició d’aquestes lesions Algunes especialitats mèdiques, com la foniatria -que es dedica a les malalties de l’aparell fonador- o la fisioteràpia, poden acomplir una important funció en l’educació preventiva i en la rehabilitació, un cop produïda la lesió La musicoteràpia , en canvi, utilitza la música com a eina terapèutica Patologies dels grans músics Les biografies dels grans compositors solen fer referència als aspectes de les…
Expressions i refranys
A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…
Foneria i forja
Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…
Transports i comunicacions
Vies de comunicació i transports Des de les èpoques més antigues, els homes s’han desplaçat i han traslladat amb ells els productes que els eren indispensables per a viure Però només la construcció de mitjans de transport carros, vaixells, naus, trens, automòbils, avions i de vies de comunicació carreteres, vies fèrries, canals navegables ha permès arribar a l’actual internacionalització tant dels intercanvis de persones, mercaderies i idees com del turisme Els mitjans de transport i les vies de comunicació s’han anat perfeccionant i multiplicant amb el temps Gràcies al progrés de la tècnica…
Festa i identitat
La festa és el lloc adient per a l’expressió i la representació de la identitat del grup En la seva interpretació, el grup s’enorgulleix de si mateix i ensenya a les noves generacions les raons per les quals s’han de sentir satisfets de pertànyer-hi Dins del context festiu, es mostra als forasters aquesta identitat amb la finalitat de causar la seva admiració i el seu reconeixement Una de les formes més universals de representar la identitat és fer-ho mitjançant la dramatització, tot alludint el seu caràcter primigeni, remot, ancestral, definidor de l’excellència del grup per la seva…
Romeu i Julieta
Teatre
Drama en cinc actes de W. Shakespeare, estrenat durant la temporada teatral del 1594-95.
L’obra presenta les rivalitats entre dues famílies de Verona, de la qual situació són víctimes llurs fills, Romeu Montesco i Julieta Capuleto Aquests, casats en secret, moren tràgicament, fet que reconcilia ambdues famílies La música s’ha ocupat extensament del tema, sobretot el ballet es destaca, entre nombroses versions, la que Bronislava Nižinskaja presentà el 1926 per a la companyia de ballets russos de S Diaghilev, amb música de C Lambert i decoracions de Max Ernst i Joan Miró el “pas de deux” sobre l’obertura Romeu i Julieta de Čajkovskij, estrenat per Serge Lifar el 1949 a l’òpera de…
Senyors i vassalls
Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina