Resultats de la cerca

Hom l’observa en casos de lepra i en la sífilis terciària

Imatge de la Mare de Déu, vista de perfil a l'esquerra i frontalment a la dreta RViladés En una casa particular d’aquest municipi és guardada una imatge romànica de la Mare de Déu No precisem més el lloc, puix que els actuals propietaris, que ja es mostraven prou contraris a deixar-nos-la veure i més encara a fotografiar-la —d’ací que les fotografies que en reproduïm, fetes forçosament amb presses, no puguin gaudir de la qualitat que hauríem desitjat—, al final accediren que la publiquéssim amb la condició, però, que mantinguéssim en l’anonimat la seva ubicació És una talla de fusta…

La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…

Tècnica molt emprada a l’Alemanya medieval, a Catalunya fou emprada en algunes emissions locals a partir del s XIV i en les monedes eclesiàstiques o pellofes pellofa

Situació Absis de l’església, sobre el qual es dreça un campanaret d’espadanya tardà, el qual és coronat per antigues esteles funeràries reaprofitades ECSA - E Pablo L’església de Sant Pere és situada al despoblat de Sa-vella, prop de les restes del castell Mapa 34-15390 Situació 31TCF539979 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior FEB Història L’església de Savella, dedicada a sant Pere, es degué construir en els últims anys del segle XII, tot i que no se’n troben referències documentals fins al segle XIV, ja que depengué tot aquest temps de…

Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…

Fou explorada per primera vegada el 1907 per Joan Roman i Calvet i pel seu fill Carles Roman i Ferrer, que publicà part de les troballes Hi foren trobades una gran quantitat de figuretes de terra cuita, de les quals unes 400, entre les senceres i els fragments, són conservades als museus d’arqueologia d’Eivissa lot principal, de Barcelona, de Madrid i al Cau Ferrat de Sitges La representació més corrent és una figura femenina, amb el cos acampanat, però n'hi ha d’altres variants Daten dels segles V-II aC L’any 1929 hi fou trobada una plaqueta de bronze amb una inscripció religiosa cartaginesa…

Les pistes d’un disc són circulars i van disposades concèntricament Cada cara d’un disquet conté un nombre determinat de pistes, que depèn del tipus de disquet i del format utilitzat Al seu torn, cada pista és subdividida en diferents elements, anomenats sectors, en nombre també variable segons el tipus de disc En els discs durs, en què hi ha més de dues cares, les diferents pistes que es troben a la mateixa distància del centre constitueixen un cilindre D’aquesta manera, els sectors que són en un mateix cilindre poden ésser llegits sense moure el mecanisme de lectura-escriptura…

Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones…