Situació
Absis de l’església, sobre el qual es dreça un campanaret d’espadanya tardà, el qual és coronat per antigues esteles funeràries reaprofitades.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Pere és situada al despoblat de Sa-vella, prop de les restes del castell.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF539979.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior. (FEB)
Història
L’església de Savella, dedicada a sant Pere, es degué construir en els últims anys del segle XII, tot i que no se’n troben referències documentals fins al segle XIV, ja que depengué tot aquest temps de la parròquia de Forès. Tanmateix, en la butlla de confirmació de béns que el papa Luci III concedí l’any 1185 al prepòsit i al capítol de la catedral de Tarragona, es fa menció de les ecclesias de Fores, entre les quals cal considerar inclosa la de Savella i probablement també la de Fonoll, que n’eren sufragànies. Cal dir, però, que fins el 1154 l’església parroquial de Forès i les seves sufragànies depengueren del bisbat de Vic, i a partir de l’esmentat any passaren a formar part de l’arxidiòcesi de Tarragona.
Per la qüestió de la dependència de l’església de Savella de la parròquia de Forès, la primera interposà un plet contra la segona, que finí amb una sentència dictada al maig del 1330, per la qual l’església de Sant Pere de Savella fou separada de la parròquia de Forès i unida a la de Fonoll com a sufragània. A mitjan segle XIV, els anys 1354-55, el rector de Savella contribuí a satisfer la dècima papal recaptada a l’arxidiòcesi de Tarragona, amb una quantitat de 15 sous.
D’altra banda, al final del segle XV, l’església de Sant Pere de Savella, com també les de Fonoll i Forès, eren de col·lació de l’ardiaca major de la catedral de Tarragona.
En aquesta església se celebrava festa major i romeria el dia del sant titular; en l’actualitat, no té funcions de culte, ja que el lloc està, com ja s’ha dit, totalment despoblat. L’any 1977 fou declarada monument històrico-artístic. (FEB-MMFG)
Església
Planta de l’església, modificada per una petita capella oberta al segle XIV al mur nord.
F. Español
L’església de Sant Pere de Savella era originàriament un edifici amb una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. A mitjan segle XIV es va obrir una capella al mur nord.
Els murs primitius es conserven al llarg de tot el perímetre de l’edifici, excepte els que conformen aquesta capella més tardana, oberta a tramuntana. L’aparell és constituït per carreus de mida regular, tallats amb escoda, i en alguns indrets, com a la part de l’absis, a cops de maceta. No s’hi veuen marques de picapedrer.
A l’interior, la volta és de canó lleugerament apuntat, i arrenca d’una imposta que recorre tota la nau.
La porta originària, oberta al mur sud, és d’arc de mig punt i adovellada. El cap-i-alt del portal, el determinen dues arquivoltes semicirculars en degradació, la més interior de les quals recolza sobre els capitells, amb decoració escultòrica, que coronen les dues columnes situades a banda i banda del portal. El suport d’on arrenca aquesta arquivolta interior s’estructura mitjançant un podi elevat sobre el qual es troba una columna monolítica, el capitell de la qual hi descansa directament. La solució és idèntica a la que es troba a l’església de Pelagalls. Una imposta sense cap mena d’ornamentació recorre tot el cap-i-alt de la portada per sobre dels capitells.
A l’absis de l’església, decorat exteriorment per una cornisa amb mènsules, s’obre una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada, i la façana ponentina presenta una altra finestra de característiques similars, sense cap mena de decoració. Damunt de l’absis s’alça un petit campanar de cadireta.
L’estructura del temple, que repeteix el model més usual d’església romànica a la comarca de la darreria del segle XII, fou modificada a mitjan segle XIV, quan es va construir una nova capella dedicada a sant Pere i es van sobrealçar els murs de la nau i l’absis per tal de consolidar la volta originària. (FEB)
Portada
Porta de l’església, oberta al mur de migdia, ornada per una doble arquivolta en degradació i dues columnes i capitells amb decoració escultòrica.
ECSA - J. Bolò
L’església de Sant Pere de Savella ens mostra, al sud, una portada amb una senzilla decoració escultòrica als capitells de les dues columnes que la flanquegen. La porta queda emmarcada per una doble arquivolta en degradació de les quals l’exterior, que no sobresurt del mur, està formada per deu dovelles de mides irregulars damunt d’unes impostes motllurades. A la següent, més enfonsada, sembla que s’hi afegeix una tercera de perfil arrodonit; en realitat, però, es tracta de la mateixa arquivolta les dovelles de la qual—en total vuit— reben primer un tractament escairat i després, a partir d’un solc més o menys profund, el perfil s’arrodoneix. Així, tot i que visualment sembla que siguin tres arquivoltes, en realitat només en són dues. A aquest engany, hi ajuda el fet que aquesta suposada tercera arquivolta neix d’unes línies d’imposta que no són res més que els àbacs de dos capitells —un per banda—, que corresponen a dues columnes monolítiques que descansen en una base alçada damunt el terra. En un pla més enfonsat apareix el mur on s’obre la porta.
Si fem un cop d’ull des d’un punt de vista lateral a la portalada, s’observa com hi ha un desplaçament entre el mur en el qual hi ha la porta i les columnes i les arquivoltes, signe d’una construcció deficient o d’unes desviacions a causa de remodelacions posteriors. (JTC)
Capitells de la portalada que mostren una senzilla decoració escultòrica amb dues aus d’ales desplegades als angles.
ECSA - J. Tormo
L’arquivolta interior de la portada és recolzada per dos capitells amb decoració escultòrica. Aquests capitells constitueixen els elements més interessants de la façana, tot i tenir en compte el seu estil tosc i rudimentarique denota una factura de baixa qualitat; ambdós estan treballats a partir d’un cub de pedra.
En el capitell de mà esquerra hi ha representada una au amb les ales obertes i les urpes arrapades al collarí. Es troba a l’angle del capitell, i per tant, és visible pels dos costats —pràctica freqüentíssima en l’escultura romànica—; el cap de l’animal irromp enmig d’una franja decorativa molt erosionada que recorre la part superior del capitell. Aquesta franja decorativa té un motiu de ziga-zaga també molt desgastat. A les ales de l’au es poden observar unes línies ondulants que intenten imitar el plomatge. A la cara frontal d’aquest capitell trobem una mena de bestiola, de dimensions inferiors, que pot assemblar-se a un gos, un llop o un lleó i que té la intenció d’atacar l’au de l’angle. A l’altra cara del capitell es pot veure una figura humana de trets molt poc definits, amb un cap enorme en relació amb el cos. No sembla relacionarse amb l’au de l’angle. El cos, mal realitzat, s’uneix al cap amb un coll llarg i prim. El rostre, en forma de pera invertida, mostra un nas llarg i al seus costats els ulls sortits, amb un petit forat per a les pupil·les. En conjunt, es tracta d’una escena de difícil interpretació iconogràfica i que alhora mostra un estil matusser i arcaïtzant.
L’altre capitell, a la dreta de la porta, parteix també d’un cub i reprèn el motiu de l’au amb les ales desplegades. Hi veiem també la mateixa franja decorativa a la part superior del capitell. A la cara frontal, apareix una figura humana toscament realitzada, amb els braços alçats i les cames que no toquen! a terra; la seva postura semblaria indicar que volgués abalançar-se sobre l’au. El seu cap trenca la franja decorativa superior i és molt semblant al del personatge de l’altre capitell. L’altra cara del capitell ha perdut quasi la meitat de la seva superfície i, per tant, NO sabem si hi havia alguna figura, però cal pensar que sí, ja que sota l’ala de l’au es veuen unes petites restes que podrien ser uns peus. Aquest capitell està encara més erosionat que l’anterior. (JTC)
Mènsules
A l’exterior de l’absis hi ha disset mènsules, de les quals només quatre presenten una mínima ornamentació i encara molt sumària. Són la primera, la tercera, la cinquena i la novena començant per l’esquerra. En la primera i la cinquena s’observen unes petites boles que en origen podien haver estat un floró vegetal(*). En la tercera i la novena trobem un petit cos cilíndric i dos cossos cilíndrics, respectivament. (JTC)
Piques
Capitell reaprofitat com a pica beneitera que es conservava a l’interior de l’església i que actualment ha desaparegut.
Arxiu ECSA
A l’església de Sant Pere de Savella hi havia hagut una pica beneitera –avui desapareguda– que mostrava a les quatre cares, tallades en relleu, unes figures humanes estilitzades molt primitives. Aquesta suposada pica era en realidad un capitell reaprofitat de forma piramidal invertida. Sembla que va ser robada de l’interior de l’església en data anterior a la Guerra Civil Espanyola.
La decoració que presenta és molt semblant a la dels capitells de l’exterior de l’església, raó per la qual s’ha dit que probablement es tracti del mateix autor.
Pel que fa concretament al capitell reaprofitat com a pica, apareixen unes figures humanes –probablement quatre, una a cadascuna dels quatre costats– amb els rostres ovalats i amb uns trets arcaïtzants: ulls ametllats, nassos molt allargats i boca molt petita, totalment inexpressius, que fan pensar molt en la decoració figurativa romànica. (ESM)
Esteles funeràries
Una de les esteles funeràries de tipus discoidal procedent del fossar de l’església i encastada actualment sobre el campanart.
ECSA - J.J. Menchón
Procedents del cementiri de Savella, adossat a la façana sud de l’església de Sant Pere, es recuperaren diverses esteles funeràries conservades a hores d’ara al Museu Comarcal de la Conca de Barberà (Montblanc) i tres més al campanar de l’església.
Les peces conservades al Museu pertanyen al tipus d’estela funerària discoidal. La primera (núm. d’inventari 1 897) té una alçada de 75 cm, diàmetre de disc de 40 cm, coll de 20 cm, peu de 31 cm i gruix de 19 cm. El peu és el típic en forma de cua d’oreneta de costats rectes. En una cara presenta dins una bordura simple un motiu geomètric ben elaborat. Es tractaria d’una flor de vuit pètals eixamplats als seus extrems, els quals s’uneixen al cor del disc en un nus dins el qual s’ha cisellat una hexafòlia. El motiu s’emmarca dins una bordura simple i està cisellat en baix relleu pla.
La segona peça (núm. d’inventari 1 899), a diferència de l’anterior, presenta un peu eixamplat a mitja alçada, la seva alçària és de 73 cm, diàmetre de disc de 37 cm, peu de 31 cm i gruix de 19 cm. En una cara s’ha cisellat, en baix relleu pla dins una bordura simple, un motiu geomètric en el qual al cor del disc hi ha una hexafòlia. Els cercles que la dibuixen es desenvolupen al voltant seu a tocar amb la bordura de la cara. L’altra cara és decorada per un motiu cruciforme.
De la tercera estela conservada al museu (núm. d’inventari 1 906), tan sols resta el disc. Aquest té un diàmetre de 50 cm i un gruix de 16 cm i s’ha cisellat en pedra calcària. En una cara s’observa un complicat motiu geomètric dins una bordura simple. Al cor del disc hi ha una mena de flor de sis pètals dins un cercle que es troba dins una flor de tres fulles, als costats de la qual veiem, cadascuna dins un cercle, tres petites creus gregues.
Les tres peces fixades a l’espadanya de l’església corresponen també al tipus d’estela funerària discoidal amb peu d’oreneta cisellada en bloc de pedra calcària. D’aquestes només dues presenten decoració escultòrica d’interès. La primera té a una cara una creu patent processional dins una bordura simple, i a l’altra un motiu format per una flor de sis pètals dins un cercle, al cor del disc, i al voltant seu vuit braços fesos formant una mena de flor dins una bordura simple. Ambdós motius són cisellats en baix relleu pla. L’alçada visible és de 63 cm, el disc fa 40 cm de diàmetre, el coll en fa 19, el peu uns 32 cm i el gruix, entre 20 i 21 cm.
La darrera peça presenta un peu que, si bé és similar al tipus de cua d’oreneta, té un eixamplament que dona una certa figura antropomorfa a l’estela. En una cara es veuen les restes d’una flor de sis pètals dins una bordura, en baix relleu, i en l’altra una bordura-creu grega força malmesa. La seva alçada total és de 59 cm, el diàmetre de 37 cm, el coll de 19 cm, el peu de 30 cm i el gruix oscil·la entre els 14 i els 17 cm.
El funcionament del cementiri de Savella està en relació amb la construcció de l’església i també, evidentment, amb la vida de l’antiga població del lloc. F. Español data l’església entre el 1180 i el 1190. Aquesta data post quem queda completada amb l’opinió generalitzada que Savella quedà deshabitada com a conseqüència de la Pesta Negra (Español, 1991, pàgs. 263-271 i 400). Així doncs, cal datar les esteles entre el final del segle XII i el segle XIV. (JJMB)
Sarcòfag
Sarcòfag de pedra situat a l’exterior de l’església, amb una tapa de secció triangular decorada amb dos escuts i relleus molt erosionats.
ECSA - J. Tormo
A l’exterior del temple, prop de la porta d’entrada, però provinent del fossar de l’església, es conserva un sarcòfag de pedra calcària groguenca. Es tracta d’un monòlit de 1,45 m de llarg per 0,50 m d’ample i 0,47 m d’alçada, buidat interiorment a cops d’escoda. El gruix de les parets oscil·la entre els 7 i els 10 cm, i té una profunditat d’entre 26 i 28 cm. Està cobert per una tapa de secció triangular decorada amb dos escuts triangulars amb uns relleus força erosionats.
És certament difícil establir una cronologia per a aquesta peça, ja que l’estudi dels monuments funeraris es troba en una fase encara molt poc avançada; tot i així, ateses les seves característiques generals i establint un paral·lelisme amb els sarcòfags de Poblet estudiats per J.F. Cabestany i els que J. Camps analitza en el volum XXII de la present obra (pàgs. 59-60) que es conserven al Museu Episcopal de Vic, caldria datar aquest sarcòfag entre els segles XIII i XIV. (JJMB-JTC)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Morera, 1897, vol. I, ap.11, pàgs. VIII-IX; 1899, vol. II, pàg. 788
- Capdevila i Miquel, 1936, V, pàgs. 166-167
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 20, pàgs. 37-39 i vol. I(II), pàg. 751
- Els Castells Catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 284 i 384-385
- Trenchs, 1974, pàgs. 22 i 40
- Catàleg de Monuments, 1990, pàg. 162
- Español,1991, pàgs. 263-271 i ap. doc.11, pàgs. 376-378.
Bibliografia sobre la portada
- Español, 1991, pàgs. 269-270.
Bibliografia sobre les esteles funeràries
- Menchón, 1990, pàgs. 155-176
- Español, 1991, pàgs. 263-271.
Bibliografia sobre el sarcòfag
- Cabestany, 1982a, pàgs. 203-219
- Liaño, 1983, vol. III, pàgs. 33-36.