Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Joan Lorenzo Palmireno
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…
,
Vic

Armes dels Vic
Llinatge noble valencià originari, segons tradició familiar, de Castelló d’Empúries, i que es radicà al Regne de València, des de la seva conquesta, on foren patrons del monestir de Santa Maria de la Murta.
Els primers personatges que hom hi troba són Bernat de Vic , poblador 1260 de l’alqueria de Vilella Cullera, Galceran de Vic 1270, Jaume de Vic , representant dels cònsols de mar 1284, i Guillem I de Vic , documentat des del 1234, que rebé del rei les senyories de la vall de Gallinera, Ebo, Xeresa i Alcòder i l’alcaidia de Peníscola El seu fill Ramon I de Vic heretà els béns del pare, així com la dita alcaidia, que es feu hereditària en els seus descendents i successors, i fou servidor del rei Jaume II El seu rebesnet Ramon II de Vic fou preceptor i majordom del duc de Gandia i pare de…
Joan Baptista Anyes
Literatura catalana
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català.
Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la fidelitat a…
,
Torregrossa
El carrer del mig de Torregrossa amb l’església parroquial de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb les Garrigues.
Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge…
Onofre d’Alentorn i de Botella, canonge de Lleida (1608-1611)
El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou consistori fou una…
Móra d’Ebre
Panoràmica de Móra d’Ebre, amb el pont que comunica les dues ribes de l’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Ribera d’Ebre, a la dreta del riu, al centre de la cubeta de Móra.
Situació i presentació El terme de Móra d’Ebre, d’una extensió de 45,12 km 2 confronta amb els municipis d’Ascó NW, Garcia N i NE, Móra la Nova E, Tivissa SE, Benissanet S, Corbera d’Ebre SW i la Fatarella W, aquests dos darrers termes de la Terra Alta El territori és situat a la dreta de l’Ebre, que fa de partió amb el terme de Móra la Nova municipi que formà part del l’antic terme de Móra d’Ebre, fins la seva segregació el 1840, a l’indret de la cubeta o depressió de Móra dipòsit de conglomerats, argiles i margues en la seva part central, entre el pas de l’Ase i el de Barrufemes oberts en…
historiografia humanística
Historiografia catalana
Historiografia escrita durant el període de l’humanisme renaixentista, que dominà Europa als segles XV i XVI.
La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió internacional del…
Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
© Vinseum
Museu
Museologia
Museu fundat el 1935 amb el nom de Museu de Vilafranca del Penedès.
Té els precedents en l’Exposició d’Art del Penedès 1929 i en l’activitat del pare Martí Grivé, que contribuí a impulsar la idea d’un museu per a la ciutat El 14 d’agost de 1935 es constituí el patronat del museu Tot i que el 1936 l’ajuntament adquirí l’antic palau medieval de la corona catalanoaragonesa com a seu del museu, la Guerra Civil n’interrompé l’activitat, que reprengué a la postguerra El 1945, amb l’ampliació de la secció dedicada al vi, esdevingué el primer museu del vi a l’Estat espanyol Des dels anys seixanta del segle XX, les nombroses donacions donaren un fort impuls al museu,…
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© Fototeca.cat/IMHB
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina