Resultats de la cerca
Es mostren 1604 resultats
Pancho Villa
Pancho Villa
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari mexicà.
A setze anys fugí a les muntanyes, acusat d’homicidi, i treballà durant 15 anys com a ramader i jornaler i es dedicà al bandolerisme Canvià el seu nom, Doroteo Arango, pel de Pancho Villa El 1910 s’uní a les forces maderistes contra Porfirio Díaz com a irregular Condemnat a mort a causa d’una insubordinació, fou salvat per Madero i s’escapà de la presó El 1913 tornà als EUA, i inicià la revolta agrarista al nord de Mèxic, campanya en la qual es distingí com a cap de la cavalleria lleugera Quan Victoriano Carranza s’uní als insurrectes, Villa acceptà el pla de Guadalupe S'alià amb Pascual…
García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza
Història
Marí i polític castellà.
Sisè marquès de Vilafranca do Bierzo, duc de Ferrandina i príncep de Montalbano, títols que heretà en morir 1627 el seu pare, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna Es distingí en la lluita contra els pirates turcs i barbarescs i aviat esdevingué cap de les galeres de Felip III de Castella , càrrec que conservà sota Felip IV Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona 1635 Aquest any, juntament amb Álvaro de Bazán, s’apoderà de les illes de Lerins, a la costa de…
Alcibíades
Alcibíades Còpia romana d’un bust grec
© Fototeca.cat
Història
General i polític atenenc.
Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una flota de cent…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels…
Jacques Coeur
Economia
Història
Mercader francès.
Mestre de les monedes 1435, argenter 1440 i conseller 1442 de Carles VII, que l’ennoblí 1441, i comissari reial als estats del Llenguadoc 1444, contribuí al sanejament de la moneda francesa El 1432 inicià el comerç amb l’Orient el seu centre fou Montpeller i el port d’Aigüesmortes més tard, també Marsella Disposà d’una flota Conjugà el valuós intercanvi amb l’Orient —sobretot d’espècies— amb d’altres activitats comercials, i prengué en arrendament les mines reials del Lionès i del Beaujolais La xarxa dels seus afers i agents s’estengué per tota la Mediterrània i França, i fins a Londres i…
Pere Ardiaca i Martí

Pere Ardiaca
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de camperols, ingressà al seminari de la Seu d’Urgell, però en sortí sense acabar els estudis i emigrà a França Retornà el 1932 i s’establí a Balaguer, on creà una secció del Partit Comunista de Catalunya, mentre es guanyava la vida com a pintor de parets Passà posteriorment a Barcelona i fou un dels impulsors de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya 1936 ocupà càrrecs directius del nou partit i del seu òrgan, el diari Treball Actiu collaborador, durant el seu exili a França i Cuba a partir del 1939, de la premsa catalana d’Amèrica i Europa, el 1961 fou el primer…
Tribunal Penal Internacional
Dret
Organisme de l’ONU constituït el 2002, segons el tractat de la Conferència de Roma (1998), amb la finalitat de jutjar els crims contra la humanitat, els crims de guerra i els genocidis.
La seu és a la Haia És format per 18 jutges escollits pels estats membres de l’ONU amb criteris d’equitat quant a representació de sistemes legals, continents, sexes, etc, per un període de nou anys Es diferencia del Tribunal Internacional de Justícia , amb seu també a la Haia, en el fet que no dirimeix contenciosos entre governs o estats, sinó que jutja conductes i atribueix responsabilitats d’individus El president i els dos vicepresidents són elegits pels jutges Té els precedents en el procés de Nuremberg 1945 i en la resolució 260 de l’Assemblea General de les Nacions Unides 1948, per la…
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els Usatges, les…
condemna
Dret processal
Part decisòria de la sentència, en la qual hom imposa una pena a l’acusat en les causes criminals, o l’obligació, al demandat, de satisfer les peticions del demandant, en les civils.
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina