Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
Arquitectes i fourieristes
Els tèrmits són insectes socials Un niu de tèrmits és fundat per una parella de reproductors alats que generen una família de fills estèrils mascles i femelles que treballen junts a l’hora de recollir i distribuir el menjar, d’ocupar-se de les postes i de les cries, i de construir i defensar el niu Hi ha treballadors i també soldats especialitzats en la defensa, a qui els treballadors posen el menjar a la boca Un niu de tèrmits és una espècie de ‘persona jurídica’ que construeix el seu propi complex habitacle Per això val l’analogia els tèrmits són arquitectes d’esperit…
protostomia
Biologia
Modalitat de formació de la boca i de l’anus característica d’alguns metazous (protostomats), mitjançant la qual el blastòpor o l’àrea blastopòrica donen origen a la boca, mentre que al pol oposat de l’embrió s’obre l’anus.
Aturada cardíaca
Patologia humana
Definició L’ aturada cardíaca constitueix un trastorn agut, i sovint mortal, caracteritzat per la manca sobtada de contraccions ventriculars efectives, és a dir, capaces d’impulsar la sang cap a les artèries Aquest trastorn pot constituir una complicació de malalties càrdio-vasculars greus i prolongades, o bé presentar-se inesperadament en persones aparentment sanes L’aturada cardíaca comporta la interrupció de la circulació de la sang, i per tant de l’aportació d’oxigen als teixits orgànics Durant els primers minuts, entre 4 i 6, en una fase anomenada mort clínica , s’atura la funció de…
estadi
Psicologia
Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.
La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’…
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de…
infecció
Patologia humana
Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de defensa, entre els quals es…
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que…
altura manomètrica
Física
Terme aplicat a les instal·lacions de bombament de líquids per a designar la capacitat d’elevació, és a dir, l’augment d’energia comunicat al líquid per l’aparell elevador, per oposició al d’altura geomètrica (o estàtica), que designa simplement la distància vertical entre dos nivells.
És igual a la suma de l’altura geomètrica i les pèrdues de càrrega que es produeixen entre els dos punts considerats, quan el corrent és establert Hom pot determinar-la experimentalment calculant la diferència entre les altures de càrrega mesurades en dos punts pròxims a l’aparell de bombeig bomba, ariet, etc, l’un corrent amunt i l’altre corrent avall Tant per a l’altura manomètrica com per a l’altura geomètrica hom distingeix, en una installació de bombament, l’altura d’aspiració entre el nivell del dipòsit inferior i el centre de la bomba, l’altura d’impulsió entre el centre de la bomba i…
Irrigació i innervació de la cavitat bucal
Anatomia humana
La cavitat bucal és irrigada bàsicament per diverses branques de l’ artèria caròtide externa , que prové de l’artèria caròtide primitiva i, a través d’aquesta, de l’aorta, l’artèria més voluminosa de l’organisme Les branques més importants de l’artèria caròtide externa que irriguen la cavitat bucal són l’ artèria lingual , que irriga la llengua i el sòl de la boca l’ artèria facial , que irriga el paladar, el múscul orbicular dels llavis, el buccinador i el masseter, i la glàndula submaxillar l’ artèria auricular posterior , que irriga la regió de la cella parotídia l’ artèria…
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina