Resultats de la cerca
Es mostren 1391 resultats
L’estudi dels primats del Neogen i el Quaternari de Catalunya
Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…
La problemàtica de la conservació de la ictiofauna continental a Catalunya
La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…
Joan Frederic i Joan Kassel
Art gòtic
Tradicionalment la historiografia ha identificat la figura de l’alemany Joan Frederic –el “jove alemany del mestre Miquel”– i la de Joan Kassel –escultor, també d’origen germànic– Sovint, entenent que es tracta d’una sola figura artística, hom parla fins i tot de Joan Frederic de Kassel Tanmateix una anàlisi exhaustiva dels documents que fan referència a aquesta qüestió ens ha portat a la conclusió que es tracta de dos artistes que treballaren parallelament Es té constància que Joan Frederic era a Barcelona entre el 1489 i el 1511, i Joan Kassel –de qui es conserva alguna obra documentada, a…
Les cases de Barcelona
Art gòtic
L’arquitectura civil gòtica a Barcelona té unes característiques, quant als materials constructius i al projecte arquitectònic, que la identifiquen amb el panorama de l’arquitectura baixmedieval catalana i fins i tot continental Aquest fet s’origina, en part, per la proximitat de les pedreres de Montjuïc, però bàsicament per la tradició constructiva que, com a conseqüència, s’esdevé de l’ús sistemàtic de carreus en qualsevol tipus de construcció Altres materials del moment són el morter argilós de calç, probablement una de les principals aportacions d’aquesta arquitectura històrica la tàpia,…
L’art romànic a l’Anoia
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d'Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté La comarca de l’Anoia té actualment un interès especial, pel que fa al coneixement de l’arquitectura civil i militar catalana, per tres motius principals En primer lloc, atès que apareix com un bon mo del de territori organitzat en castells termenats, en part abans de l’any 1000 i,…
Sunyer
Sunyer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…
Ausiàs Marc

Ausiàs Marc
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era fill de Pere Marc , de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calvi i Bonifazio 1420 Més tard participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica 1424 Alfons el Magnànim recompensà aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis El 1425 era falconer del rei al Regne de València En ser investit del ducat de Gandia el rei Joan de Navarra 1433, aquest retallà les prerrogatives que li…
,
Santa Maria de Remolins (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Aspecte interior de la nau ensorrada i amb el campanar adossat al mur de ponent ECSA - JA Adell Les runes de l’església de Santa Maria de Remolins es troben uns 200 m a llevant de la casa de Remolins, al S del castell de Valldarques, del qual el separa la vall del riu que forma l’engorjat de Valldarques Mapa 34-12291 Situació 31TCG542672 Per anar-hi cal agafar la pista que des de la carretera de Coll de Nargó a Isona, al lloc de la casa dels Vilars de Valldarques, porta a Valldarques En arribar al fons de la vall, a uns 500 m de Valldarques, cal no prendre la desviado cap a l’…
Sant Pere o Sant Piri del Roc de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista de l’església, que únicament conserva sencer el mur de ponent, amb restes d’opus spicatum , i la base d’un campanar d’espadanya ECSA - J A Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere del Roc són al cim d’un serrat que domina el poble de Tor, en el mateix cim on hi ha les restes de la torre del castell de Tor, separades de l’església per un vall tallat artificialment en la penya Mapa 34-9182 Situació 31TCH686147 L’itinerari per arribar a aquesta església és el mateix que mena al castell de Tor MLlC Història Malgrat que la de Tor és, geogràficament, una vall secundària de…
Creu de la capella del Roser (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Cara anterior de la creu, avui conservada al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses F Tur Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm d’inventari 37, hi ha una creu de fusta que fa 189 × 110 cm el gruix és de 7 cm Aquesta creu prové d’una antiga capella avui desapareguda l’anomenada capella del Roser, que era situada al costat dret del riu Ter, dins el mateix poble de Sant Joan de les Abadesses La creu és de fusta, i hi apareixen els vestigis de pintura amb figuració policroma en els trossos en què la capa d’entelat de lli encara no ha desaparegut En algun…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina