Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
Óscar Arias Sánchez

Óscar Arias Sánchez
© UN Photo/Erin Siegal
Política
Polític costa-riqueny.
Socialdemòcrata, membre del Partido de Liberación Nacional, del 1986 al 1990 fou president de la república de Costa Rica Promogué l’anomenat Pla Arias de pacificació de l’Amèrica Central, signat el 1987 pels presidents de Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua i El Salvador, el qual li valgué el mateix any la concessió del premi Nobel de la pau President, des de la seva creació 1988, de la Fundación Arias para la Paz y el Progreso Humano, presidí també l’agència de notícies Inter Press Service IPS 1991- 94, i forma part del consell directiu del SIPRI Stockholm International Peace Research…
Constitució del 1845
Història
Constitució de la monarquia espanyola signada per Isabel II el 23 de maig de 1845.
Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…
Consell General del Poder Judicial
Dret
Òrgan de govern del poder judicial a l’Estat espanyol.
És un òrgan definit al títol VI de la Constitució del 1978 , relatiu al poder judicial, collegiat i autònom Format per jutges i altres juristes, la seva missió és garantir la independència dels jutges en l’exercici de les seves funcions respecte als altres poders El componen vint membres vocals i un president Els vocals són nomenats per les Corts Generals El president del CGPJ ho és també del Tribunal Suprem i és designat pel ple en la sessió constitutiva entre membres de la carrera judicial o juristes de competència reconeguda Els vocals són renovats cada cinc anys, sense possibilitat de…
Sortu
Política
Formació política de l’esquerra independentista basca presentada al febrer del 2011.
Pren el nom de la paraula basca que significa ‘néixer’ o ‘brotar’ La seva creació fou la resposta dels sectors independentistes abertzales per a dotar-se d’una formació política legalitzada, després dels processos d’illegalització iniciats amb Batasuna Els estatuts de la nova formació promouen ''la constitució d’un Estat Basc en el marc europeu'' per mitjà de la confrontació exclusivament política i democràtica, i per primer cop es rebutjava explícitament l’ús de la violència Malgrat això, al març del 2011, la Sala Especial del Tribunal Suprem, a instàncies de les demandes de l’Advocacia de…
Carlos Andrés Pérez Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…
Antonio Fontán Pérez
Política
Filòleg, periodista i polític andalús.
Llicenciat 1944 i doctorat 1948 en filologia clàssica per la Universitat de Madrid, es llicencià en periodisme a l’Escola Oficial 1954 Membre de l’ Opus Dei des del 1943, es relacionà amb els sectors més moderats del franquisme i collaborà en nombrosos periòdics El 1966 fou nomenat editor del diari Madrid , lleugerament crític amb el règim i clausurat el 1971 Membre del consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg fins a la seva dissolució 1969, formà part del grup de tutors encarregats de l’educació del futur rei Joan Carles I d’Espanya El 1975 fou cofundador del Partido Demócrata…
Serž Azati Sargsyan

Serž Azati Sargsyan
© OTAN
Política
Polític armeni.
Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…
Trajan Bašescu

Trajan Bašescu
© OTAN
Política
Polític romanès.
Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa NAVROM, director d’una delegació a Anvers 1987-89 i cap d’inspeccions de marina civil 1989-90 Després de l’enderrocament del comunisme 1990 i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports 1991-92, i del 1992 al 2000, diputat al Parlament Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en substitució de…
Omar Bongo
Política
Polític gabonès.
De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…
Ramon Carnicer i Batlle

Ramon Carnicer i Batlle
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fou membre del cor de la catedral de la Seu d’Urgell 1796 El 1806 passà a Barcelona, on estudià amb l’organista Carles Baguer La Guerra del Francès l’obligà a fugir a Maó en tornar-ne, fou enviat a Itàlia per la junta d’accionistes del Teatre de la Santa Creu 1815, i hi contractà una companyia d’òpera que actuà a Barcelona dirigida pel compositor Prieto Generali El 1818 el substituí en la direcció del teatre i s’hi féu remarcar com a compositor amb l’obertura escrita per a l’estrena a Barcelona 1818 d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i amb les òperes Adele di Lusignano 1819, Elena e…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina