Resultats de la cerca

Situació Fragment de mur del temple romànic aprofitat a la base de l’actual campanar M Anglada La parròquia es troba al centre de la part vella i alta de la població És tota voltada de noves urbanitzacions i queda a la banda esquerra de la riera de Tenes, a 300 m d’altitud Mapa L37-14364 Situació 31TDG335173 S’hi va per la carretera de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla passat el quilòmetre 22 i el pont sobre la riera de Tenes a l’esquerra vers tramuntana MAB Història L’església de Sant Vicenç s’esmenta per primera vegada amb l’apellatiu de “ basílica Sancti Vincencii, in villa nuncupata…

Situació Vista del sector sud-est de l’església, amb l’absis decorat amb motius llombards d’arcuacions entre lesenes ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de ponent del petit poble de Senz, al nord-oest de Campo Mapa 31-10 212 Situació 31TBH835016 Per a accedir-hi, cal prendre la carretera C-139 que va de Graus a Benasc Un cop passat el poble de Campo i superat el quilòmetre 65, s’haurà d’agafar una carretera que porta a Senz JAA Història Hom trobà fa pocs anys, durant la restauració de l’església, sota l’ara d’altar original, un petit pergamí que reporta la notícia…

L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…

Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la porta oberta al mur de ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Torrebesses, que és situat al sector sud-est del Segrià, sobre un tossal d’altura considerable que domina la Vall Major Mapa 32-16 416 Situació 31TBF990890 L’accés a la localitat de Torrebesses des de Lleida es pot fer per la carretera N-230 en direcció a Tortosa A uns 2 km passat Sarroca de Lleida, hi ha un desviament a mà esquerra que porta al poble XEC Història Sembla que caldria cercar l’origen de Torrebesses en…

Situació Vista des del costat sud-est d’aquest edifici característic del romànic avançat ECSA - J Ponsich Es troba al sud-est del terme de Sureda, a la vall de Sant Martí És ara l’església del veïnat de la Vall Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera que remunta la riba esquerra de la vall de la Maçana, fins a arribar al veïnat de la Vall PP Història Segons el precepte de Lluís el Piadós per a Sant Andreu de Sureda del 823, els primers monjos fundadors del monestir —vinguts probablement d’Espanya— es degueren installar d’…

L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068 És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat té només un portal nou 1561 i la sagristia i afegitons laterals 1771 Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic A mitjan segle XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909 Des del segle XV formà part de la batllia de Cabrerès tenia 9…

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…

Fou fortament influït pels grans fresquistes italians del s XV En la seva producció decorativa donà a la tela, generalment de grans dimensions, tota l’aparença del fresc el sintetisme, la pinzellada plana, els colors esclarissats, la línia de l’horitzó alta, les figures a primer terme i molt grans i una gran simplicitat en la composició Per tot això és considerat un dels precursors de la pintura moderna Entre les seves obres decoratives cal esmentar Concordia i Bellum 1861 per al Musée de Picardie a Amiens, Marsilia, porta d’Orient 1867-69, per al Musée des Beaux-Arts de Marsella, El bosc…

Actiu a València, treballà des del començament del 1400 amb Pere Nicolau, i a la seva mort en no aconseguir fer-se càrrec del seu taller, que passà a Jaume Mateu, nebot de Nicolau, hom suposa que n'obrí un de propi Amb els pintors esmentats forma part del principal grup de pintura valenciana internacional, d’arrel francoborgonyona, inspirada en les miniatures del duc de Berry i de la cort de Borgonya Collaborà amb Andreu Marçal de Sax, i amb Guerau Gener obrà la taula de Sant Climent i Santa Marta 1405-07, Museu de la Seu de València Durant molts d’anys se l’ha conegut per mestre dels Martí…

Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant Víctor a…