Resultats de la cerca
Es mostren 5210 resultats
precapitalista
Economia
En la teoria del materialisme històric, dit del conjunt de modes de producció anteriors al capitalista.
Aquest concepte cobreix, doncs, un llarg període en l’evolució social de la humanitat que va des de les societats comunistes primitives, caracteritzades per un baix nivell de desenvolupament de les forces productives i per la manca d’explotació i de divisió social en classes antagòniques, fins a societats com la feudal, que representen un nivell elevat de divisió social Marx fou el primer a analitzar les formacions socials precapitalistes , a les quals donà el nom de formacions econòmiques precapitalistes A partir d’ell arrenca una important polèmica entre marxistes i…
potamologia
Geologia
Ciència que estudia els rius.
Té dues branques fonamentals la hidrologia i la dinàmica fluvials La hidrologia s’ocupa de determinar el cabal dels rius, precisar-ne el règim i interpretar-lo en funció dels seus factors La dinàmica , en canvi, estudia les forces que les aigües fluvials exerceixen sobre el llit dels rius, la qual cosa ens porta a la ciència dels aprofitaments dels rius La hidrologia fluvial, a més d’ocupar-se de la mesura dels cabals absoluts —en mn— i relatius —en l/s/km 2 —, precisa altres elements del règim, com és ara les variacions estacionals, els cabals extrems estiatges i riuades i els cabals…
persona
Filosofia
Individu humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la realitat fisicobiològica —bé que alhora resta sempre condicionat per ella—, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.
Traducció alhora dels mots grecs prósopon màscara que duien els actors dramàtics i hypóstasis substrat o suppositum , subjecte d’atribució i principi darrer d’acció, el terme “persona” fou conceptualitzat filosòficament només en l’àmbit cristià, a partir de la filosofia hellenística neoplatonisme, epicureisme i, sobretot, estoïcisme i en explícita relació amb la cristologia i amb la reflexió sobre el misteri trinitari L’aplicació del terme “persona” en cadascuna d’aquestes dues qüestions teològiques correspongué, respectivament, a cadascun dels dos sentits fonamentals que el concepte…
aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments…
sistema financer
Economia
Conjunt d’institucions que té com a finalitat la canalització de l’estalvi cap a l’acumulació, la transmissió de l’excedent i el finançament, per tant, de les activitats productives, comercials i àdhuc bancàries.
Aquestes institucions es caracteritzen per llur forma específica d’atreure l’estalvi i de destinar-lo al finançament d’una activitat econòmica i per llur actuació en el mercat de diner també dit monetari , on s’efectuen les operacions a curt termini, o en el mercat de capitals també dit financer , on s’efectuen a llarg termini Una relació no exhaustiva d’aquestes institucions per a l’Estat espanyol comprèn els bancs, tant els comercials com els industrials, les caixes d’estalvis, les entitats oficials de crèdit, la borsa de valors, les societats i els fons d’inversió mobiliària, les…
arbitrarietat del signe
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’arbitrari del signe lingüístic.
Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari” tanmateix, com…
antimentalisme
Lingüística i sociolingüística
Concepció que, més o menys expressa, predominava en la lingüística del final del segle XIX i del començament del XX.
Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i…
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit…
càrrega
Física
Nom genèric de diversos atributs intrínsecs de les partícules elementals, que caracteritzen pel que fa a les interaccions en què intervenen.
El nom deriva, per extensió, de la càrrega elèctrica, que fou, fora de la massa, la primera característica intrínseca quantificable que hom tractà amb un cert coneixement Un sistema físic és especificat, doncs, per la natura dels seus components és a dir, per les seves càrregues i pel valor de les magnituds mesurables les variables d’estat Els diferents tipus de càrregues palesen l’existència de les diferents interaccions interacció Els trets comuns de les càrregues són els següents són quantificades , és a dir, llurs valors són múltiples enters d’una certa unitat mínima,…
Bernat de Gòtia
Història
Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i de Bourges (Berry) i Autun (Borgonya) (876-878).
Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina