Resultats de la cerca
Es mostren 2794 resultats
Gabriel Argany
Música
Mestre de capella i compositor català, actiu entre el 1688 i el 1716.
Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…
Jacquet de Berchem
Música
Compositor flamenc.
Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions seves foren incloses en les…
Francisco Antonio de Yanguas
Música
Compositor i organista castellà.
Inicià la seva formació musical com a infant cantor de la collegiata de Medinaceli, fins que fou nomenat capellà de cor de la collegiata d’Alcalá de Henares, el 1706 Dos anys més tard fou nomenat mestre de capella de l’església de San Cayetano de Madrid, i poc després de la catedral de Sigüenza Obtingué per mèrits propis, i sense oposició, el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on succeí José de Vaquedano També sense oposició fou nomenat catedràtic de música de la Universitat de Salamanca i mestre de capella de la mateixa catedral Es decantà per la renovació…
Ototoxicosi
Patologia humana
L’ ototoxicosi és una alteració auditiva deguda a una lesió coclear o vestibular provocada per substàncies químiques que són tòxiques en aquestes estructures sensorials, sobretot medicaments antibiòtics del grup dels aminoglicòsids com l’estreptomicina, la gentamicina o la tobramicina També hi ha d’altres fàrmacs que en poden originar si són emprats a dosis elevades, com els salicilats o la quinina i els productes que se’n deriven Igualment són ototòxics el tabac, l’alcohol i d’altres substàncies com ara el plom i el mercuri Igualment, en algunes malalties com ara la urèmia, s’acumulen en l’…
Neurinoma de l’acústic
Patologia humana
El neurinoma de l’acústic és un tumor benigne del nervi acústic, en general localitzat en el trajecte que segueix pel conducte auditiu intern És una afecció relativament poc freqüent Bé que es tracta d’un tumor benigne, l’evolució que presenta pot ésser perillosa pel fet que creix cap a l’interior del crani i així pot afectar el sistema nerviós central Els símptomes es manifesten de manera insidiosa i l’evolució sol ésser lenta De vegades passen anys fins que el neurinoma és detectat En són símptomes precoços la sordesa de percepció, unilateral i progressiva, com també els acúfens La sordesa…
El que cal saber de la presbícia
Patologia humana
La presbícia és un defecte de la refracció ocular degut a una disminució progressiva de la capacitat de l’ull per a enfocar els objectes propers, que es manifesta amb una visió propera borrosa, El defecte visual apareix a conseqüència dels canvis que normalment experimenta la lent de l’ull, el cristallí, amb el pas dels anys, de manera que constitueix una alteració molt generalitzada Si bé la dificultat de veure-hi de prop amb nitidesa acostuma a presentar-se cap a quaranta anys, també ho pot fer abans o, més estranyament, després Cal corregir el defecte amb l’ús d’ulleres quan…
Hipocondria
Patologia humana
La hipocondria és un trastorn psíquic caracteritzat per una preocupació excessiva pels processos corporals i la convicció irracional que es pateix d’una malaltia o d’una disfunció d’un òrgan o sistema orgànic Aquesta convicció, però, és infundada perquè els símptomes que es manifesten no tenen com a base cap substrat anatòmic apreciable Especialment, els temes hipocondríacs són el càncer, les cardiopaties, les malalties de transmissió sexual i les pertorbacions digestives La hipocondria sol ésser relacionada amb d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment l’ansietat, i, en una mesura…
Neue Sachlichkeit
Música
Expressió introduïda l’any 1924 per Gustav F. Hartlaub, director del Kunsthall de Mannheim, per a denominar la tendència de diversos pintors alemanys d’entreguerres (G. Grosz, O. Dix, M. Beckmann, etc.) a defugir tant l’expressionisme com l’art abstracte a l’hora de reflectir la realitat que els envoltava, i que es pot traduir per ’nova objectivitat'.
El moviment es manifestà també en la literatura alemanya B Brecht, E Toller, H Mann, etc Encara que s’hi poden trobar afinitats amb l’expressionisme, la seva cerca d’una imatge lúcida i desencantada, eventualment cínica fins a la deformació grotesca, del món real, no mediada per la seva subjectivitat, els en diferencia determinats artistes, però, poden haver representat totes dues tendències En música es donen característiques semblants en alguns dels compositors de l’àmbit germànic del moment Les collaboracions de Kurt Weill amb B Brecht demostren l’afinitat d’alguns músics amb escriptors de…
Democracia Nacional
Partit polític
Formació política d’àmbit estatal creada a Madrid el mateix dia que es dissolgueren les Juntas Españolas [JJ.EE.] (29/I/1995), per antics militants d’aquest partit i d’altres de procedència diversa (Círculo Español de Amigos de Europa, Frente Nacional, Nación Joven, Acción Radical).
És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents ideològics…
Frente Nacional de la Juventud
Partit polític
Organització neofeixista juvenil i extraparlamentària que es creà a Barcelona al setembre de 1977 com a resultat d’una escissió juvenil de Fuerza Nueva [FN].
Fou inscrit com a partit al febrer de 1978 El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents L’una encapçalada per Milá es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista La convivència entre les dues tendències no fou inicialment conflictiva,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina