Resultats de la cerca
Es mostren 1816 resultats
música lituana
Música
Art musical conreat a Lituània.
La vida musical lituana fou fortament influïda per la russa i la polonesa Al segle XVIII penetrà al país l’òpera italiana, que arrelà especialment a Vílnius La duresa de l’ocupació russa —que arribà a prohibir tota mena d’espectacles públics— reduí la vida musical i teatral a l’exili El centre principal fou, així, Chicago, on Mikas Petrauskas, autor d’òperes, com Birute 1908, fundà un conservatori lituà de música Amb la independència lituana, fou obert a Kaunas un teatre d’òpera 1920, a l’entorn del qual sorgí una destacada activitat de ballet El govern soviètic de Lituània fomentà el conreu…
Barbara Hendricks

Barbara Hendricks
© Fototeca.cat
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant amb la mezzosoprano Jennie Tourel i es graduà en ciències matemàtiques a la Universitat de Nebraska L’any 1974 debutà a l’Òpera de San Francisco, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera internacional A Berlín, Viena, Hamburg i Munic debutà amb el paper de Susanna de Les noces de Fígaro , de Mozart Té un repertori de més de vint òperes i dedica especial atenció al món del lied alemany i francès Ha fet més de setanta enregistraments Des del 1987 collabora activament amb la Comissió de Refugiats de les Naciones Unides com a ambaixadora especial El 2000 rebé el premi Príncipe…
Lotte Lenya
Música
Cantant austríaca.
Ballarina i actriu a Zuric i Berlín, la seva trobada amb el cercle d’artistes que incloïa Frank Wedekind, Kurt Weil —amb el qual es casà el 1925— i Bertolt Brecht fou decisiva en l’orientació de la seva carrera El mateix Brecht escriví papers especialment pensats per a ella a Mahagonny i a L’òpera de tres rals , que musicà Weil Tots tres fugiren del nazisme i es refugiaren a París i finalment als Estats Units el 1933, on Lenya interpretà a Broadway totes les òperes i els musicals del seu marit Amb el temps, les interpretacions de Lenya han esdevingut prototípiques de l’obra vocal de Weil
música letona
Música
Art musical conreat a Letònia.
La tradició popular se centra en cançons o dainas que remunten a l’edat mitjana Instruments populars típics són el kokle o arpa, els bungas o timbals i diversos tipus de trompes Més tard, la influència germànica i italiana dominà la vida musical, centrada sobretot a Riga, on Wagner fou director d’orquestra 1837-39 La dominació russa restringí la vida cultural fins a la independència 1918 L’any següent fou inaugurada l’Òpera de Riga Aviat es destacaren diversos autors, com A Kaliniṇš, autor d’òperes, com Banuta 1920 i Hamlet 1936, F Mediṇš i A Jurjaṇš, musicòleg i autor de música simfònica
leitmotiv
Literatura
Música
Fragment musical que, a manera de tema recurrent, va apareixent durant el curs d’una obra però no de forma idèntica o estereotipada, com en el cas del tema d’una fuga o la tornada d’un rondó, sinó de manera variada i transformada, i amb la intenció de fer ressorgir el record d’una idea, situació o personatge presentats anteriorment, o de suggerir a l’oient una predicció, intuïció o tipus de sentiment.
El terme, traduïble per ‘motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les darreres òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si menor de F Liszt
,
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià, fill d’un pintor alemany, August Wolf.
Es destacà com a compositor, dins un estil que treia la seva inspiració de l’òpera còmica italiana del s XVIII i del món de les comèdies de Goldoni, bé que incorporant algunes de les conquestes tonals del postromanticisme Durant uns quants anys fou professor del Mozarteum de Salzburg 1939-44, però es dedicà sobretot a compondre Les seves òperes més destacades són Le donne curiose 1903, I quattro rusteghi 1906, en dialecte venecià, Il segreto di Susanna 1909, I gioielli della Madonna 1911, L’amore medico 1913, Sly 1927, La vedova scaltra 1931, Il campiello 1936 i La dama boba 1937, basada en…
Egon Wellesz
Música
Musicòleg i compositor austríac.
Fou deixeble de Schönberg Professor a Viena des del 1929, el 1939 es traslladà a la Gran Bretanya i el 1945 fou nomenat professor a Oxford Compongué 9 simfonies 1945-71, algunes òperes, ballets i música de cambra i per a orquestra El seu nom, però, va lligat sobretot al camp de la musicologia bizantina Escriví Byzantinische Musik 1927, Trésor de musique byzantine 1936, Eastern Elements in Western Chants 1947, A History of Byzantine Music and Hymnography 1949, etc Fou un dels fundadors i directors dels Monumenta Musicae Byzantinae , en els quals publicà Die Hymnen des Sticherarium für…
Dolora Zajick
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Considerada una de les veus més importants de la història de l’òpera, ha estat una de les màximes exponents, dins la seva tesitura, del repertori verdià Desprès de guanyar la medalla de bronze del Concurs Txaivokski de Moscou, debutà en l’Òpera de San Francisco en el paper d’Azucena, d' Il Trovatore , paper que la donà a conèixer al món En el seu repertori figuren també òperes de Cilea, Mússorgski, Dvorák, Mascagni i Bellini Ha estat una de les mezzosopranos favorites del MET de Nova York i ha cantat sovint en el Gran Teatre del Liceu, que el 2009 li concedí la Medalla d’Or
Casadesús
Música
Dinastia de músics francesos originària de Figueres.
El membre més destacat fou Francis Casadesús París 1870 — Suresmes, prop de París 1954 Deixeble de Lavignac i de César Franck, reorganitzà el conservatori nord-americà de Fontainebleau 1921 És autor d’obres de cambra, de poemes simfònics i d’òperes Cachaprès 1924, La chanson de Paris 1924, Bertran de Born 1925 i La Fête des Géants 1944 El seu nebot, Robert Casadesús París 1899 — 1972, pianista i compositor, estudià piano amb Diémer i contrapunt i fuga amb el seu oncle Francis Féu una carrera de virtuós internacional És autor de tres simfonies, dos concerts per a piano i nombroses cadències…
arioso
Música
Recitatiu acompanyat, essencialment vocal, de caràcter molt melòdic, mesurat, expressiu, que té el seu lloc entre el recitatiu pur i l’ària.
Hom en troba exemples des de l’inici del s XVII en les primeres òperes venecianes, especialment en Monteverdi A la fi del s XVII i al començament del XVIII prengué una gran importància en certs tipus d’òpera o d’oratori, on precedeix i anuncia les principals àries Händel, Bach L' arioso tradicional tingué poc camp en l’evolució ulterior de l’art dramàtic i caigué en desús Tanmateix, l’esperit d’aquesta forma ha persistit en certes ocasions, i l’àmplia melodia wagneriana, sense una estructura definida, és més prop de l' arioso que no pas del recitatiu o de l’ària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina