Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
freqüència intermèdia
En els receptors superheterodins, freqüència resultant de la mescla del senyal rebut i el de l’oscil·lador local i que és igual a la diferència de les dues freqüències.
vicari
Història del dret català
Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.
Aquest era obligat a reduir-se a l’estat laical i a tornar al mas en el cas que no trobés vicari que el substituís
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…
menorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear.
Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…
Joan Pons i Álvarez
Música
Baríton menorquí.
Vida S’introduí en el món de la música com a cantaire de la Coral de la Capella Davídica de la Catedral de Menorca De ben jove es traslladà a Barcelona Estudià cant al Conservatori del Liceu i ingressà al cor del teatre El 1977 començà a interpretar papers importants al Liceu Inicià la seva carrera internacional l’any 1980 amb l’òpera Falstaff , amb producció de G Strehler i sota la direcció de L Maazel, al Teatro alla Scala de Milà Poc després, i al mateix teatre, interpretà el paper de Tonio en I Pagliacci , produïda per F Zeffirelli A més de l’Scala de Milà, ha pujat als escenaris d’alguns…
Los cuervos
Cinematografia
Pel·lícula del 1960-1961; ficció de 96 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Juro Films JColl, Barcelona ARGUMENT Gabriel Moreno Burgos GUIÓ JColl, José Germán Huici FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández César, Jorge Rigaud Don Carlos, Ana María Noé Doña Berta, Rosenda Monteros Laura, Rafael Durán el conseller, Josep Maria Caffarel, Francisco Morán, Alícia Tomàs, Ivan Tubau, Rafael Navarro ESTRENA Barcelona, 22091961, Madrid, 18061962 Sinopsi A Don Carlos, un veterà home d’empresa, els metges li…
Svetlana Aleksijevič

Svetlana Aleksijevič (2013)
© Elke Wetzig
Literatura
Periodista i escriptora bielorussa en llengua russa.
Després de cursar estudis a la Universitat de Minsk, des del 1972 collaborà en un diari d’aquesta ciutat i també treballà de mestra Des del 1976 publicà narracions, reportatges i assaigs a la revista N’oman El seu primer llibre, U vojny ne ženskoje lico ‘La guerra no té rostre de dona’, 1983, se serví d’un gran nombre d’entrevistes per a donar a conèixer la realitat de les dones que havien combatut a la Segona Guerra Mundial L’obra, censurada per anticomunista i antipatriòtica, no fou publicada fins a la perestroika 1985, i, el mateix any, el director de cinema Wiktar Dašuk en feu una…
MAT
Sigla de Molt Alta Tensió, que a Catalunya designa, popularment, la línia elèctrica per a l’intercanvi elèctric entre l’estat espanyol i el francès.
Fou promoguda a partir de la directiva de la Unió Europea sobre electricitat 1996, que posava fi als grans monopolis estatals de subministrament elèctric, i de l’acord del Consell Europeu del 2002, pel qual el grau d’interconnexió de les xarxes elèctriques dels estats membres havia d’arribar a almenys el 10% de la capacitat de producció total d’electricitat de cadascun, amb l’objectiu de garantir l’estabilitat i un abastament suficient, atès l’augment constant de la demanda Construïda per Inelfe, societat formada per l’espanyola Red Eléctrica i la francesa RTE, el 2 de febrer de 2015 s’…
comtat de Tarragona
Història
Nom donat esporàdicament al territori i ciutat de Tarragona, però que no perdurà.
La ciutat de Tarragona havia estat cobejada i amb intents d’ésser restaurada pel comte Borrell II de Barcelona, que vers el 960 és anomenat per un historiador àrab Ibn Haldūn príncep de Tarragona, per Ramon Borrell I, segons consta en el seu poema necrològic 1018, i per Berenguer Ramon I, que vers el 1050 infeudà al vescomte Berenguer I de Narbona el comtat de Tarragona en cas que fos conquerit Tot i que el repoblament cristià el 1049 ja havia arribat a Tamarit, el primer intent seriós de repoblament de la ciutat, bé que sense èxit, es féu el 1090 L’intent dels comtes era de reorganitzar el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina