Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
Jaciment de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Zona industrial del jaciment on s’aprecien dos estrats ben diferenciats El primer correspon a la disgregació dels òxids de ferro, de color vermellós, i el segon, més negre i en primer pla, conté fragments de carbons M Sancho El jaciment es troba situat en el coll de Fabregada, punt de divisió d’aigües entre les conques de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribargoçana, en la vall i el municipi de Sant Esteve de la Sarga Al sud limita amb la serra del Montsec d’Ares, amb una alçada màxima en el cim del Santalís de 1 678 m, la qual representa una veritable muralla natural que separa…
El Museu Tèxtil de Terrassa i les seves col·leccions
Art romànic
El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…
Mare de Déu de Refet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Talla de la Mare de Déu, que fou força restaurada Arxiu ECSA El santuari de la Mare de Déu de Refet es troba 2 km al nord de Seró, al peu de la muntanya de la Força Mapa 33-13328 Situació 31TCG439394 Per a arribar-hi des d’Artesa cal prendre un trencall a mà esquerra que surt de la carretera comarcal 1 313 El trencall es troba ben indicat CPO Història El lloc de Refet és esmentat des del 1133, en què Pere Ramon, per tal de reparar la violació de l’església de Jau, Santa Maria de Pesques, va prometre donar cada any a la mateixa església una lliura de cera mentre visqués i un cop mort…
Necròpoli de la Prada de la Guineu (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Una de les sepultures que formen aquesta necròpoli situada a la part obaga de la muntanya on es troba el poble d’Albarca ECSA - JJ Menchón Aquest grup de sepultures és situat a la partida coneguda amb el nom de Prada o Parada de la Guineu, situada als peus del turonet on es troba el poble d’Albarca Mapa 33-17445 Situació 31TCF250745 Tot just en entrar a la pista d’accés al poble d’Albarca neix un camí de carro en direcció oest, que cal seguir A uns cent metres s’ha de deixar el camí i continuar a peu en direcció sud-oest travessant els camps de conreu mig abandonats Just sota la…
Jaciment medieval de la plaça de l’Església (Martorell)
Art romànic
Situació Vista de les excavacions efectuades l’any 1987 Museus de Martorell - CEM El jaciment arqueològic ocupa la superfície corresponent a la plaça de l’Església de Martorell, al nucli antic de la vila, a l’extrem del carrer Francesc Santacana immediat al riu Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF106922 Història Es coneixen dos documents que, pel que fa a aquest espai, hem de considerar fonamentals El primer data del 28 de juny de 1032, i el segon del 30 de juliol de 1033 En un es llegeix l’expressió “ altare consecratum sancte beateque virgines Marie, matris Domine, cuius…
arxius catedralicis dels Països Catalans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que inclouen els fons de les quinze catedrals del domini territorial de parla catalana.
Són un dels més importants a fi de tenir un coneixement històric de les respectives àrees i del conjunt, i es fan imprescindibles per a l’estudi del llarg període de la Baixa Edat Mitjana Per raons politicogeogràfiques, vuit d’aquests arxius es troben a l’àrea del Principat Girona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Girona , Urgell, Vic, Barcelona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona , Solsona, Lleida, Tarragona vg Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca i Tortosa, tres al País Valencià València vg Arxiu Capitular de la Catedral de València , Sogorb-Castelló de la Plana vg…
Wittelsbach

els Wittelsbach, reis de Suècia
Llinatge reial alemany que ha donat dinasties als regnes de Baviera, Dinamarca, Hongria, Suècia, Noruega, Bohèmia i Grècia i emperadors del Sacre Imperi.
Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per a designar…
Santa Maria d’Argelaguer
Art romànic
Situació Un detall del mur exterior de migjorn de Santa Maria d’Argelaguer, amb el ràfec format per un fris de dent de serra F Tur L’església parroquial de Santa Maria d’Argelaguer pertany al poble homònim, situat vora la riba esquerra del riu Fluvià, amb dos nuclis de població, un d’ells vora el riu, que és el que té emplaçat el temple Mapa 257M781 Situació 31TDG706736 Argelaguer es troba en plena carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll, que passa pel mig del sector de població que forma un raval, a uns 8 km de Besalú JVV Història El lloc d’Argelaguer apareix esmentat l’any 982 en un…
Caterina Albert i Paradís

Caterina Albert i Paradís
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, coneguda amb el pseudònim de Víctor Català.
Filla d’una important família de propietaris rurals, portà una vida reclosa i no abandonà mai la seva localitat En contrapartida, començà a llegir, a pintar i, sobretot, a escriure com a simple “aficionada”, paraula que esdevindria grata a l’escriptora a l’hora de definir-se De formació, doncs, autodidàctica, es mantingué fidel, al llarg de mig segle de producció, als esquemes literaris que imperaven quan es posà a escriure el naturalisme i, en proporció molt més petita i sobretot a la seva primera època, el Modernisme Aquest eclecticisme inicial es corresponia als esforços de Narcís Oller i…
,
Serguíev Possad i el Mont Athos, llocs sants
L’Església Ortodoxa bizantina, organitzada en patriarcats i Esglésies autocèfales, té el seu centre espiritual en el primer patriarcat, en honor dels patriarcats orientals Constantinoble Des de la caiguda de la capital de l’imperi Bizantí en mans dels turcs, el 1453, la seu d’aquest patriarcat, tot i conservar el títol de Constantinoble, ha quedat reduïda a un petit espai al barri del Fanar, a la ciutat d’Istanbul Però el cristianisme ortodox, escampat des de la capital de l’Imperi, té altres centres d’un altíssim significat espiritual Un altre d’aquests centres és el Mont Athos, la Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina