Resultats de la cerca
Es mostren 1568 resultats
flautí

Flautí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una flauta travessera, però de mida més petita -més o menys la meitat- i que sona a l’octava aguda d’aquesta.
Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el…
contrapunt imitatiu
Música
Tipus de contrapunt que es basa en la imitació.
Tradicionalment, el que s’imita és una entitat temàtica, com ara un motiu o un tema Una peça basada en el contrapunt imitatiu pot ser monotemàtica com és el cas de la fuga o politemàtica com és el cas de la canzona La imitació ha estat una de les relacions entre les veus més utilitzades en la música occidental, en particular des de l’Edat Mitjana fins al final del Barroc En l’Edat Mitjana es poden mencionar, com a exemples de formes que es basen en la imitació, la chanson polyphonique , el motet, la caccia i la chace denominacions inicials, aquestes dues últimes, de cànon Durant el …
funcionalisme
Art
Posició teòrica envers l’arquitectura, el moble i el disseny que fa de l’estricta adaptació de la forma a la finalitat de l’obra el principi d’actuació del dissenyador.
Hom pot entendre l’axioma clàssic grec que allò que és bo és bell com una primera definició funcionalista L’escolàstica, relacionada evidentment amb l’estètica d’Aristòtil, insisteix en la natura pràctica i funcional de l’obra d’art, i posteriorment fou l’estament eclesiàstic mateix el que propugnà el funcionalisme Al s XIX, amb el renaixement del món goticista, hom implantà les teories funcionals, i hom pot considerar funcionalista en un primer grau Eugène Viollet-le-Duc 1814-79, el qual, propugnà l’estudi de l’arquitectura medieval a fi d’aplicar els principis que la regiren a…
Alfons II d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (791-842).
Fill de Fruela I i de Múnia En morir el rei Silo 783 fou escollit com a successor, però fou desposseït per un fill illegítim d’Alfons I, Mauregat, i s’hagué de refugiar a Àlaba El 791, després de la renúncia de Beremund I, successor de Mauregat, pujà al tron Alfons establí la cort a Oviedo El 794 s’enfrontà amb els exèrcits de l’emir Hišām I de Còrdova Com a contrarèplica, el 795 ‘Abd al-Karīm prengué Àlaba i obligà Alfons a refugiar-se prop del Nalón El 799, Alfons aprofità les dissidències del nou emir al-Ḥakam, fill de Hišām I, amb el seu oncle Sulaymān per tal de fer una expedició a…
Donato Bramante
Arquitectura
Arquitecte italià.
Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a Tívoli i a…
Kenzaburō Ōe

Kenzaburō Ōe
© Salon du Livre. Paris
Literatura
Escriptor japonès.
Llicenciat en literatura francesa per la Universitat de Tòquio 1959, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Sartre Autor d’una obra extensa, la seva obra sintetitza la tradició simbolicomítica de la literatura japonesa amb el llegat de la filosofia i la literatura occidentals Adquirí renom amb la novella Shiiku ‘La captura’, 1958, premi Akutagawa La seva obra esdevingué més polèmica amb Warera no jidai ‘La nostra generació’, 1959, Man’en gannen no futtoboru ‘El crit silenciós’, 1969 i altres obres, que incidien en problemes del Japó de la postguerra El naixement del seu fill Hikari,…
la Sorbona
Establiment públic d’ensenyament superior de París.
El centre acull l’École des Chartes 1821 i, des del 1968, és seu de les universitats París I Panthéon-Sorbonne, París III Sorbonne nouvelle i París IV Paris-Sorbonne Fundat el 1257 per Robert de Sorbon , en els seus inicis era un simple collegi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268 Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly Acollí els primers…
Gaggini
Arquitectura
Família d’arquitectes i d’escultors italians originaris de Bissone, a la Llombardia, actius sobretot a Gènova i a Sicília als ss XV i XVI.
Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…
George Berkeley

George Berkeley
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Cristianisme
Filòsof anglès, bisbe anglicà.
Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…
Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona
Política
Polític.
Un dels dirigents més actius de l’independentisme català i soci, de ben jove, de la Unió Catalanista, on fou partidari de Martí i Julià Collaborà a la fundació d’ Estat Català 1922 Publicà La Batalla 1923, sota el pseudònim de Vibrant , amb pròleg de Joan Salvat-Papasseit Instaurada la Dictadura, fou perseguit, processat i condemnat S’exilià a França, on seguí cursos de formació militar Viatjà per diversos països, collaborà amb Francesc Macià , i participà en la creació de La Bandera Negra propugnant una actuació més radical que la de Macià, amb el qual rompé abans dels fets de Prats de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina