Resultats de la cerca
Es mostren 2706 resultats
dominant
Geobotànica
Dit de les espècies que tenen la biomassa més gran dintre la comunitat vegetal i que modifiquen les condicions ambientals de tal manera, que les restants espècies resten supeditades a elles.
protocerc | protocerca
Ictiologia
Dit del tipus d’aleta caudal dels peixos caracteritzada pel fet que l’eix sostenidor conserva la seva posició central rectilínia i els lòbuls i els radis resten en situació marginal.
Castell de Lladurs
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha de continuar…
Polla d’aigua
La polla d’aigua Gallinula chloropus és un ocell abundant als aiguamolls i les llacunes, on es pot veure nedant o picotejant prop de la vegetació litoral, i sempre a punt d’amagar-s’hi Sol conviure amb la fotja Fulica atra , de la qual es diferencia bé pel fet d’ésser més petita ateny 33 cm, per la placa frontal vermella que cavalca el bec groc, les potes verdoses i, sobretot, per la ratlla lateral irregular blanca i les infracobertores, també blanques, caràcters aquests dos que permeten distingir-la a distància Xavier Ferrer La polla d’aigua és un nidificador present tot l’any a quasi tot…
Mistràs
Ciutat antiga
Antiga ciutat del Peloponès (Grècia), situada al NW d’Esparta, en un pujol rocallós del Taíget.
Segons la Crònica de Morea , fou fundada el 1248 Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi installaren i hi residiren Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687, caigué gradualment en decadència Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o…
Vallferosa

Torre del castell de Vallferosa i església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa (Torà)
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de Vallferosa De l…
la Vall d’Ebo
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la part interior del Marquesat, dins les alineacions prebètiques valencianes extremes.
Ocupa un eixamplament valld’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la valld’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’…
recta
Matemàtiques
Línia que en l’espai ordinari dóna la distància més curta entre dos punts; la imatge material més simple és la donada per un cordill tibant.
En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta la recta és, de fet, infinita en tots dos sentits La geometria no dóna cap definició directa de recta, sinó que, en fixar l’axiomàtica o conjunt de proposicions bàsiques de les quals hom dedueix totes les altres que constitueixen les diverses geometries, resten definits indirectament els conceptes fonamentals punt, recta, pla L’intent de definir cada element a partir d’altres de més simples no pot prosseguir indefinidament sense caure en un cercle viciós, puix que algun…
producció
Economia
Conjunt d’activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d’obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.
Sota un aspecte econòmic aquests processos no inclouen exclusivament la transformació dels béns en la seva forma o qualitat, etc, sinó també en tot allò que aproxima en el temps o en l’espai els béns al seu consum així, hom considera activitats productives l’emmagatzematge, la distribució, el transport, etc La producció s’efectua per la combinació dels anomenats mitjans o factors productius o inputs , els quals és clàssic d’agrupar en tres grans grups treball o aportació humana al procés productiu i base d’aquest procés terra o conjunt de recursos naturals, els quals resten…
balanç de l’economia nacional
Economia
Dret
Registre de tots els actius nets de les unitats econòmiques d’un país que, en conjunt, en formen el capital nacional.
Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina