Resultats de la cerca
Es mostren 31519 resultats
Sant Pere Espuig (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o Sant Pere de Bianya, és la del poble homònim que s’aixeca a l’interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG527738 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Al punt quilomètric 68, surt, a mà esquerra, una carretera que amb uns 2,5 km aproximadament hi porta JVV Història Una de les primeres mencions documentals de l’església de Sant Pere Espuig data de l’…
Sant Lleïr de Vilva (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment que es troba del lloc de Vilva data de l’any 982, que el riu de Vilva apareix com a límit, per ponent, d’un alou situat a la vila d’Alàs L’any 1022 hi ha documentada la venda feta al bisbe Ermengol d’un alou situat al terme de Sant Esteve d’Alàs, en la vila de Vilva, en els seus termes, amb l’església de “Sancti Lirici que ibidem est’ Els límits d’aquest alou eren la vila d’Alàs, el Montcalb, la serra de Sant Just de Cerc i el riu Segre alou que, en el seu testament de 1033, deixà a l’església de Sant Miquel, que ell havia manat…
Sant Nazari de Cerc (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’església de Sant Nazari de Cerc és esmentada l’any 1063 en el testament de Guitard Bernat, que deixà una vinya i dues unces d’or per signum a Sant Nazari en el mateix document deixà l’alou de Cerc “ cum ipsa ecclesia de Sancti Nazarii, de termino de Alasso usque ad Ventinax vel in Siger ” al seu fill i a la seva muller, i, després d’ells, a la canònica de Santa Maria de la Seu La publicació sacramental d’aquest testament fou jurada sobre l’altar de l’església de Sant Nazari, fundada a la vila de Cerc Pocs anys després, el 1066, el bisbe Guillem i els…
Capella de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
D’aquesta església, avui desapareguda, en consta l’existència l’any 1042, gràcies a la deixa feta pel prevere Bonfill d’una terra situada, segons diu l’escriptura, a l’església de Sant Marçal Poc temps després, un document del 1054 fa esment del castell de Sant Marçal, la qual cosa mostra que des de temps molt reculats, la capella començà a donar nom al castell de Cerdanyola Aquesta esglesiola depenia eclesiàsticament de la parroquial, dedicada a sant Martí així consta en l’acta de consagració d’aquest temple, datada l’any 1144, en la qual es declara que…
Sant Valentí de Vilallonga (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Aquesta església no se sap on es trobava Per una donació que l’any 1062 féu Guillem a la seva muller Adelaida dels alous que tenia a Olius, a Joval i a Riner, es pot deduir que tot plegat afrontava a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda, a migjorn amb el riu Negre, a ponent amb Vilallonga i a tramuntana amb les Guardioles, i el terme continuava fins a l’església de Sant Pere Per tant, aquest lloc de Vilallonga es trobava a ponent del terme de Riner, o sigui, al de Llanera L’existència de l’església és documentada l’any 1062 al testament de Goltret, que deixà un matxo per a la…
Sant Tomàs de Talló (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Es tracta d’una església que depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà El primer esment de l’església és de l’any 950, en què Undila feu donació a Sant Llorenç prop Bagà d’una vinya situada al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, a la vora de Sant Tomàs Aquesta església fou donada al monestir de Sant Llorenç prop Bagà en ocasió de la consagració i la dotació de la seva església abacial el 21 de novembre de 983 Hom suposa que ha de correspondre al temple, totalment arruïnat, que es trobava al llogaret de Vilella, al sud-oest de Talló,…
Sant Pere de Bellestar (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El lloc de Bellestar apareix relacionat en una carta del bisbe d’Urgell, Ponç, del 1244 L’any 1378 consta que la comanda de Susterris hi tenia establerts 3 homes propis Bellestar, juntament amb Aravell, amb el qual formava una batllia, era del vescomte de Castellbò Aquesta església, que no apareix en la relació de parròquies del 1575, consta, amb aquesta categoria, l’any 1758, amb la sufragània de Sant Joan de Campmajor i les capelles annexes del Roser, de la Concepció, de Sant Marc —capella situada entre Bellestar i Aravell— i de Sant Miquel Arcàngel,…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…
Sant Valerià de Roberts (Lliçà de Munt)
Art romànic
L’església de Sant Valerià de Roberts es troba al cim d’una carena, al sector occidental del terme de Lliçà de Munt Segons apunten diversos estudiosos, cal identificar la capella de Sant Valerià per la seva ubicació amb l’església situada a la “Villa Marlianus, ubi est Sanctus Venerandus” No se’n troba cap més referència fins el 1094, quan els esposos Albert Bernat i Ermenierda, llegaren als fills d’Arnau, fill seu, el seu alou de Palaudàries i el sacrario que tenien a Sancti Venerandi Posteriorment, el 1215, el noble cavaller Marc de Castellcir i la seva muller Constança…
Sant Cristòfol o Cristau de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i viles, entre…