Resultats de la cerca
Es mostren 7879 resultats
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
donzella
donzella2 2
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
tràupids

Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
solàster
Zoologia
Estrella de mar de la classe dels asteroïdeus, de la família dels solastèrids, d’uns 15 a 20 cm de diàmetre, de color de porpra o vermell groguenc, de cos no gaire aplanat i amb 12 o 14 braços ben individualitzats, llisos, punxeguts i disposats al voltant d’un disc relativament ample.
Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal
ramfàstids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 30 a 62 cm, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap i sovint tant com el cos, constituït per un teixit ossi molt esponjós, amb la ramfoteca de colors vius i les vores sovint dentades.
La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els gèneres…
transsignificació
Cristianisme
Concepte, elaborat per la teologia eucarística contemporània (Schillebeeckx) en l’àmbit d’una explicació personalista de la presència de Crist, que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics passin a ésser signe del cos i de la sang del Senyor que ‘‘surt a l’encontre’’ del creient.
Els teòlegs catòlics destaquen, en aquest respecte, el valor objectiu del signe, i en distingeixen els comunicatius dels simplement informatius
broma
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, de cos molt allargat, vermiforme, de 5 a 10 mm de diàmetre, i de conquilla atrofiada, petita, situada a l’extrem anterior de l’animal i utilitzada per aquest com a òrgan perforant, amb el qual excava galeries a la fusta submergida (vaixells, embarcadors, etc).
Les galeries així formades són revestides internament per una secreció calcària del mantell, homòloga a la que engruixeix la conquilla d’altres molluscs
armadillo

armadillo
© Pavel Losevsky / Fotolia.com
Mastologia
Qualsevol dels mamífers edentats de la família dels dasipòdids; tots ells es caracteritzen pel fet de tenir tot el dors, el cap, la cua i la cara externa de les extremitats recoberts per escates o escudets epidermicoossis, que formen com una armadura; alguns presenten també pilositat a tota la resta delcos.
L’armadura pot ésser formada per bandes successives d’escudets, articulades entre elles Priodontes, Chaetophractus , etc, o bé per dues plaques d’escudets grosses, una d’escapular i una de pelviana separades per bandes d’escudets Dasypus i Tolypeutes Els armadillos, com els eriçons, tenen la facultat d’arraulir-se formant una bola, com a mesura defensiva Viuen en llocs planers i descoberts, i moltes espècies caven caus i galeries tenen les potes anteriors amb cinc dits forts, proveïts d’ungles potents, amb les quals caven, mentre s’apuntalen sobre la cua i les potes posteriors Són animals…
braça
Natació
Estil de natació executat en posició prona que consisteix a efectuar tracció amb els braços per mitjà d’uns moviments simultanis d’extensió, separació en semicercle, recolliment sobre el pit i nova extensió i, alhora, a efectuar cops de peu de braça per ajudar en la propulsió i l’estabilització del cos.
Josep Francesc de Móra i Catà
Heràldica
Historiografia catalana
Historiògraf i heraldista.
Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…
, ,