Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Igor Markevitch
Música
Director d’orquestra i compositor ucraïnès naturalitzat italià (1947) i francès (1982).
El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció…
Eugen Jochum
Música
Director d’orquestra alemany.
De nen tocava l’orgue a l’església, mentre es formava musicalment al Conservatori d’Augsburg amb el seu germà, el futur compositor Otto Jochum El 1922 inicià els estudis de composició i direcció S Hausegger, el seu mestre de direcció, l’introduí com a corepetidor a l’Òpera de Munic Entre el 1926 i el 1929 estudià i treballà a l’Òpera de Kiel, on collaborà en una cinquantena d’òperes Després d’un periple que el dugué a Mannheim 1929-30 i Duisburg 1930-32, el 1932 fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, i dos anys més tard fou reclamat a l’Òpera d’Hamburg i a l’…
Jacques Samuel Handschin
Música
Musicòleg i organista suís d’origen rus.
Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic Fou alumne de M Reger i K Straube La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H Riemann i una curta temporada amb EM von Hornbostel a Berlín Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg 1909-20, mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere Destacà en el moviment rus de revaloració de JS Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor Després de la…
Claudio Arrau
Música
Pianista xilè naturalitzat nord-americà.
Estudià a Santiago de Xile, on oferí un primer recital a sis anys A onze realitzà amb èxit un concert a Berlín i del 1913 al 1918 prosseguí els seus estudis a Alemanya amb Martin Krause, antic deixeble de Liszt El 1918 i el 1920 obtingué el Premi Franz Liszt i el 1927 guanyà el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra Dos anys abans havia estat designat professor del Conservatori Stern de Berlín, on s’estigué fins l’any 1940 Els anys que passà en aquesta ciutat, els dedicà a l’obra pianística de Bach, Mozart i Schubert i realitzà diversos recitals amb la Filharmònica de…
Byron Janis
Música
Nom amb què és conegut el pianista nord-americà Byron Yanks.
A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev És autor de…
Ivo Pogorelic
Música
Pianista croat.
Quan tenia onze anys es traslladà a Moscou per estudiar a l’Escola Central de Música i, després, al Conservatori PI Cajkovskij L’any 1977 conegué la pianista Aliza Kezeradze, que tingué com a mestra i amb la qual es casà el 1980 Aconseguí sengles primers premis en el Concurs Pianístic Internacional Alessandro Casagrande celebrat a Terni, Itàlia 1978, i el Concurs Internacional de Música de Mont-real 1980 Aquest darrer any es veié implicat en un conflicte en el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia quan Martha Argerich abandonà el jurat, que no volgué atorgar el primer premi a…
Ignacy Friedman
Música
Pianista i compositor polonès.
Començà els seus estudis al Conservatori de Cracòvia, on fou deixeble del pianista T Leschetizky Més tard estudià composició amb Guido Adler i Hugo Riemann a Leipzig Debutà a Viena i es donà a conèixer ràpidament fent gires per Europa Residí a Berlín i a Copenhaguen i més tard viatjà per l’Amèrica del Sud i per Austràlia, país aquest darrer on l’any 1940 fixà la seva residència A part de realitzar nombrosos concerts com a solista, també acompanyà en moltes ocasions el violinista Bronislaw Huberman Més tard, tots dos músics s’uniren a Pau Casals, amb el qual interpretaren els Tres…
Acústica
Cinematografia
Estudi de doblatge fundat a Barcelona al juliol del 1935 per l’italià Vicente Di Domenico i el suís Emilio Frey Menzi, amb el nom d’Acoustic.
Aprofitant el bon moment que vivia el doblatge a Catalunya, els propietaris hi aplicaren les tecnologies més modernes i convertiren l’estudi en un dels més avançats de la ciutat El tècnic de so fou Jorge Greiner, i el director de doblatge, Rafael Navarro Durant la guerra civil, Frey i Di Domenico en delegaren la gestió a Carlo Quevedo i Lluís Serrés i Descàrrega Aquests contractaren Gonçal Delgràs i Ramon Biadiu i s’ocuparen de sonoritzar gran part dels documentals de Laya Films amb la veu de Ramon Martori Acabada la guerra, Frey i Di Domenico prengueren novament les regnes de l’empresa, i al…
Caramellas
Cinematografia
Pel·lícula del 1928-1929; ficció de dirigida per Josep Amich i Bert, Amichatis.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producción Nacional de Films Barcelona GUIÓ JAmich i Bert FOTOGRAFIA Giuseppe Sessia blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Elòdia Domènech Miss Catalunya, Enric Guitart Pepe, Emília Amat Anita, Josep Maria Blanco Enric, Eduardo Beritz, José Andechaga ESTRENA Barcelona, 30041929 Sinopsi Miss Catalunya, dependenta d’un comerç de Barcelona, festeja amb Pepe, també dependent, que ambiciona triomfar com a cantant Mentre passegen per Montjuïc són observats per Enric, un jove benestant i seductor, que decideix conquerir la noia Aprofitant que el nuvi ha d’…
Antonio Santillán Esteban
Cinematografia
Director.
Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal…