Resultats de la cerca

El 1382 era al servei d’Elionor de Castella, d’acord amb la seva balada Fuions de ci, fuions, povre compaigne , escrita amb motiu de l’òbit de la reina, esdevingut el 15 de setembre de 1382 Llavors passà a formar part del seguici de Pero de Luna, cardenal d’Aragó i posteriorment papa Benet XIII d’Avinyó, segons un document de la tresoreria de la casa reial de Navarra datat el 21 d’agost de 1383 No s’ha de confondre ni amb Jacomí Capeta 1357-1409 ni amb Johaní de Sent Luch actiu entre el 1374 i el 1418, ambdós ministrils del rei d’Aragó Les seves obres inclouen alguns dels exemples més…

Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents oratoris en la…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’abat L’any…

Acompanyà les tropes espanyoles a Itàlia, on es troba documentat en diversos llocs El 1569 estava actiu a Palerm Cap al 1588 era a Nàpols i treballava com a organista al servei de la cort del duc d’Alba Durant l’estada a Itàlia publicà un llibre de motets, Motecta ad canendum tam cum quattuor, quinque, sex, et octo vocibus, quam cum instrumentis composita Roma, 1588 De retorn a la Península Ibèrica, ocupà el càrrec d’organista a la catedral de Palència entre els anys 1589 i 1592, i posteriorment passà a la catedral de Salamanca, on ensenyà música a la universitat des del 1594 El 1603 succeí…

Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una tela i,…

Des del 1913 formà part del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat Fou collaborador habitual de la premsa diària i de revistes especialitzades tant jurídiques com historiogràfiques Ocupà càrrecs diversos dins del Centre Excursionista de Catalunya CEC, l’Acadèmia de Jurisprudència i el Collegi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, i fou president de les dues darreres entitats Milità fugaçment a Esquerra Republicana de Catalunya durant el 1931 i, posteriorment, passà a presidir el nucli fundacional d’Unió Democràtica de Catalunya Restà a Catalunya durant la Guerra Civil…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt Urgell, on degué tenir interessos patrimonials Els seus treballs foren més erudits que interpretatius Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya Tingué fama de bibliògraf erudit Els seus papers anaren a parar a una llibreria de vell cap…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en teatres…

Si bé nasqué amb caràcter nacional, des del 1974 obrí les portes a participants d’arreu del món amb l’objectiu d’ajudar els joves pianistes a promocionar-se internacionalment Ha comptat amb la collaboració de grans personalitats del món de la música, que, juntament amb l’alt nivell artístic dels participants, han donat al concurs el prestigi de què gaudeix Cal destacar-ne M Valcárcel i F Sopeña -els dos primers directors del concurs-, AF Marescotti, F Mompou, X Montsalvatge, A de Larrocha i V Cacho Fins el 1978 se celebrà amb una periodicitat anual, que passà a ser biennal en el període 1978-…

Format al restaurant Relais, de Poitiers, el 1974 fou designat cap de cuina de l’Hôtel Concorde Lafayette, de París, i el 1976 la seva tasca en aquest restaurant fou reconeguda amb el títol de Meilleur Ouvrier de France El 1978 passà a encapçalar la cuina de Les Célébrités, a l’Hôtel Nikko de París El 1981 fundà en aquesta ciutat el seu propi restaurant, el Jamin, que obtingué un gran reconeixement amb tres estrelles Michelin 1984, i que regentà fins el 1994 Posteriorment fundà sota el seu nom, a França i en nombroses ciutats arreu del món Tòquio, Macau, Hong Kong, Las Vegas, Nova York,…