Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Fragment de sarcòfag de Badalona
Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels tres jueus al…
Pere Giralt i Alemany
Periodisme
Periodista i escriptor.
Emigrà a Cuba el 1873 Començà a treballar amb el seu germà Albert, en uns tallers que tenia a la ciutat de Cárdenas, per bé que aviat es dedicà al periodisme amb unes collaboracions al diari El Progreso Guanyà per concurs una plaça de delineant d’obres públiques a l’Havana, on fixà la seva residència A l’Havana fundà els periòdics L’Atlàntida 1881, en català, i collaborà en el bilingüe L’Almogàver 1885 A partir de 1891 residí a la ciutat de Colón, on també fundà el diari El Imparcial 1891 El 1894 treballà a la redacció del diari El Comercio i, des del 1899, al…
vegueria de Vic
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (2.302 focs, uns 11.510 h [1553]), creada entorn del 1188 i estructurada definitivament vers el 1228, dita inicialment vegueria d’Osona.
El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…
Apèndix. Mapes.
Mapes de localització geogràfica Mapa 23- Localització de les comarques de Catalunya durant la Segona República Mapa 24- Nombre d'electors dels municipis de Catalunya l'any 1936 Mapa 25- Eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 * Hem considerat d’esquerres les candidatures següents Barcelona ciutat ERC, EE Federal, PSOE, BOC, Partit Comunista d’Espanya Barcelona província ERC, Esq Federal, BOC Girona Coalició Catalana Republicana, BOC Lleida P Catalanista Republicà, Coal Republicana, BOC Tarragona Coal Republicana-socialista, Cand Republicana, BOC Mapa 26- Eleccions…
David Valentine Willcocks
Música
Director de cor i organista anglès.
S’inicià en la música com a membre del cor de l’abadia de Westminster 1929-34, i prosseguí la seva formació musical al Clifton College de Bristol 1934-38 i al King’s College de Cambridge, on estudià orgue en 1939-40 Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capità en una divisió que participà en el desembarcament de Normandia 1944, acció per la qual fou condecorat Després de cinc anys de servei militar, retornà al King’s College durant dos anys El 1947 obtingué el lloc d’organista de la catedral de Salisbury, d’on passà a ocupar el mateix càrrec a la de Worcester…
,
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
Sarladès
Comarca occitana del Perigord (Guiena), dins l’actual departament francès de Dordonya.
Famosa en el món de la gastronomia per la producció de foie-gras, excelleix també en l’elaboració de fruits confitats, etc La capital és Sarlat, petita ciutat de gran interès turístic conserva la catedral romanicogòtica i diverses cases d’estil renaixentista s XIV-XVI Té també importants jaciments prehistòrics centrats entorn de Las Eisiás de Taiac
Sant Vicenç de Jonqueres
Antic municipi i parròquia, incorporat a mitjan segle XIX al municipi de Sant Pere de Terrassa i el 1904 al de Sabadell (Vallès Occidental), situat prop del Ripoll, al N de Sabadell.
El terme és esmentat ja al segle X, com a dependent de Terrassa l’església parroquial de Sant Vicenç, molt reformada, conserva elements romànics el 1214 hi fou fundat el monestir de Santa Maria de Jonqueres , traslladat el 1269 extramurs de la ciutat de Barcelona El barri sabadellenc de la Creu Alta era comprès en la seva jurisdicció
Sant Pere de Sescelades
Església
Antiga església del suburbi de Tarragona.
Fou erigida a mitjan segle XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304 La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat