Resultats de la cerca

Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…

D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…

La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…

Aquest terme inclou dues manifestacions de l’acció de l’alcohol a l’organisme l’alcoholisme com a malaltia recidivant crònica, caracteritzada per una dependència física i psíquica de l’alcohol i l’alcoholisme com a problema social, determinat pel consum exagerat d’alcohol Cal diferenciar també la intoxicació alcohòlica aguda o alcoholisme agut del veritable alcoholisme, el crònic Pel que fa a la intoxicació alcohòlica aguda o embriaguesa o alcoholisme agut, és el quadre que apareix després de la ingestió d’una quantitat excessiva d’alcohol, que serà baixa en l’individu no acostumat a beure i…

L’edifici Situat en ple Barri Gòtic de Barcelona, és emplaçat en una sèrie d’edificis que ocupaven una part del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval, contigu a la plaça de Sant Iu, per on s’accedeix al museu passant pel pati, el jardí de l’esmentat palau La restauració en clau medieval d’algunes de les dependències del nou centre museogràfic coincidí amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic Les obres d’ampliació i condicionament del museu continuaren fins el 1970 Posteriorment, a causa de la…

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…

Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme de la Cellera de Ter, situada a l’…

Situació Fragment que es conserva de l’extrem nord-est de la nau amb l’inici de l’arrencada de l’absis J Recarens Aquesta capella en ruïnes és situada a mig camí d’una via imaginària que aniria de la vila de Tossa de mar al santuari de Sant Grau, en una zona de muntanya baixa, propera a la mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG955214 És accessible per una pista que passa pel torrent que ve del Puig Nou i que cal deixar per seguir vers al nord-est, fins a arribar a una pista que va cap a la zona residencial de l’Agulla i que es troba amb l’antic camí de Tossa a Sant Grau Les ruïnes són a pocs…

Situació La torre del castell de Tudela és situada al cim de la muntanya de Sant Grau, a ponent del poble de Sant Gregori De la carretera que va de Sant Martí de Llémena a Constantins, surt a mà esquerra, a les Serres, una pista de terra que, després de 6 km de seguir la carena, arriba al peu del turó del castell També s’hi pot arribar des de Sant Gregori Mapa L38-13333 Situació 31TDG765492 JBM Història Sembla que la família dels Montcada va tenir drets sobre aquest castell al llarg d’una bona part de l’edat mitjana Tal com trobem a Els castells catalans , cap a mitjan segle XI, Ramon, fill…

Situació Ruïnes d’aquesta antiga parròquia, prop de les bordes de Menauri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Esteve de Menauri són situades en un lloc aïllat, prop de les bordes de Menauri, enmig del bosc, aproximadament a 1 km de Seurí Mapa 33-10214 Situació 31TCH412009 S’hi accedeix per un corriol, només transitable a peu, que en el tram final conserva alguns sectors amb l’empedrat antic JAA Història No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la parròquia de Sant Víctor de…