Resultats de la cerca
Es mostren 6443 resultats
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…
el Barcelonès

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…
Alcover

Vista de la plaça Nova i de la casa de la vila d'Alcover
JoMV
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del Burguet els límits amb la Selva del Camp,…
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…
Sant Miquel de la Seu d’Urgell
Art romànic
Situació Vista des del costat de llevant amb el transsepte i dos dels tres absis que formen la capçalera ECSA – JA Adell Aquesta església es troba adossada a l’angle sud-est del claustre de Santa Maria MLIR Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Història El primer esment conegut d’una església dedicada a sant Pere i situada a l’indret on es formà el “Vicus Orgellio” és de l’any 840, en què el comte Sunifred donà a Santa Maria de la Seu una mojada de terra “in suburbio Orgellitano…” , prop de l’església de Sant Pere i Sant Andreu, apòstols Fins l’any 993 no tornem a tenir notícies sobre aquesta…
L’organització religiosa de la Vall d’Aran
Art romànic
Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…
Johannes Brahms
Música
Compositor alemany.
Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…
Aine Bru
Art gòtic
“Ego magister Ayna Bru pictor alamanus pro nunc degens Barchinonae” Els primers documents coneguts d’Aine Bru diuen que el 3 de juny de 1500 vivia a Girona i que allí va contractar la pintura del retaule de la Mare de Déu del Roser per al convent dels dominicans Un any més tard la seva dona, Joana de Mira, i el seu fill Guillem s’estaven amb ell quan va rebre el nou encàrrec de pintar la predella de l’esmentat retaule del Roser, un conjunt avui desaparegut Freixas, 1984b Poc temps després es traslladà a Barcelona, ja que abans del 6 d’octubre de 1502 estava ocupat en la pintura del retaule…
Antoni de Llonye
Art gòtic
La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…
Càncer d’úter
Patologia humana
Definició És anomenada càncer o tumor maligne d’úter la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries d’aquest òrgan que, per causes desconegudes, adopten característiques atípiques, comencen a reproduir-se sense control i formen una massa de teixit que, si no es procedeix a un tractament oportú, tendeix a estendre’s al mateix úter, s’infiltra per les estructures adjacents i fins i tot es dissemina a través de la circulació sanguínia i la limfàtica per d’altres òrgans, on es reprodueixen tumors secundaris o metàstasis capaços d’originar complicacions mortals Causes L’origen íntim del…