Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
La paradoxa de les invasions en ocells
Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre l’anomenada "…
Montdragó
Platja de cala Montdragó En primer terme, restes de posidònia Posidonia oceanica acumulades per causa de l’onatge Oriol Alamany Montdragó 13, entre els principals espais naturals de Mallorca Al sud-est de l’illa de Mallorca es troba un dels conjunts de cales més bells de la costa mallorquina, conegut sota el nom genèric de Montdragó i integrat per les cales de S’Amarador i la Font de N’Alis, els calons d’En Burgit i de Sol-i-Mina, i altres entrades o llocs menors L’espai natural està format doncs per tot el litoral entre Sa Barca Trencada i la Punta des Niu de S’Aguila, i també pels…
Novetats en la fauna dels mol·luscs
Oxychilus albuferensis és una espècie descrita fa poc, que es distingeix per la seva notable escultura de solcs espirals i radials És endèmica de les bosquines humides i les depressions interdunars de s’Albufera d’Alcúdia És distinta d’ O yartanicus , igualment de recent descoberta a l’extrem nord-oriental de Mallorca, com també d’ O lentiformis , la qual no és endèmica de les Gimnèsies com se suposava, sinó només de Menorca Cristian R Altaba La fauna malacològica dels Països Catalans està experimentant canvis profunds, tant pel que fa a la distribució com a la seva composició específica A…
Les plantes endèmiques dels Països Catalans
Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica aquesta…
Baltasar de Muntaner i de Sacosta, paborde de Berga (1683-1686)
El 22 de juliol de l’any 1683, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Baltasar de Muntaner i de Sacosta Segle XVII – Mèxic 1712, paborde de Berga diputat militar Anton de Camporrells i de Gallard, senyor de Biosca, no exercí el càrrec diputat reial Josep Melic i Armant, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc de Montgai, paborde major de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Pere Desbac Descatllar i de Cartellà, senyor d’Orriols, Malla, Rocabruna i Rubió, carlà d’Alòs i de Baldomer oïdor reial Onofre Cortés i Pinyana, doctor en…
Josep de Camporrells i de Sabater, ardiaca d'Andorra i canonge de la Seu d'Urgell (1671-1674)
El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Camporrells i de Sabater Biosca segle XVII – Barcelona ~1677, ardiaca d’Andorra i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Vilallonga i de Xammar, senyor d’Estaràs diputat reial Llàtzer de Talarn, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Ferrer, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Lluís Canta i d’Oms, donzell de Perpinyà oïdor reial Josep Tomàs, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Tortosa Josep de…
Arnau Descolomer, prevere del capítol de Girona (1384-1389)
El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga nomenaren tres nous diputats i confirmaren els poders donats a començament d’any a l’administrador de la Diputació diputat eclesiàstic Arnau Descolomer Mas Colomer, Amer – Santa Coloma de Queralt 1410, prevere del Capítol de Girona diputat militar Guillem d’Argentona, cavaller diputat reial Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona administrador de la Diputació Jaume Nicolau Arnau Descolomer, el diputat eclesiàstic, era batxiller en decrets i prevere beneficiat del Capítol de Girona des del 1377, un càrrec una mica inferior…
Les festes en el curs de l’any
A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…
Estat Islàmic
Organització gihadista activa a l'Orient Mitjà.
Té com a objectiu l’establiment al Pròxim Orient d’un estat regit per la xaria , el qual els seus adeptes designen amb el nom de califat i que, a grans trets, comprendria l’Iraq, Síria, Jordània, el Líban i Palestina incloent-hi Israel Els seus orígens es troben en la milícia d’ Al-Qā‘ida a l’Iraq, creada el 2004 i liderada per Abū Muṣ‘ab al-Zarqāwī Després de la mort d’aquest 2006, l’organització creà l’ Estat Islàmic de l’Iraq , rebutjat per Al-Qā‘ida i per gran part dels caps sunnites iraquians a causa de la brutalitat que imposà el nou líder, Abū Bakr al-Baġdādī, que es consolidà a…
Senan
Senan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…