Resultats de la cerca
Es mostren 26074 resultats
Magdeburg
Ciutat
Capital del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, situada a l’esquerra de l’Elba.
Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és un notable centre comercial i industrial És port fluvial, i enllaça, per mitjà del Mittelland Kanal, amb el Rin, i també amb Berlín i amb el baix Oder per mitjà d’un altre sistema de canals Hi ha indústria metallúrgica i de maquinària pesant És un mercat sucrer, i té sucreries, Hi ha comerç de cereals, potassa, adobs, carbó, fusta i farratge Enclavament fronterer segle IX i seu d’un arquebisbat 962, al segle XIII fou un centre comercial important, membre de la Hansa Adherida a la Reforma 1524, es convertí en un ducat secular…
pes
Esport
En l’atletisme, instrument metàl·lic de forma esfèrica i superfície llisa.
El pes té un diàmetre màxim de 13 cm i mínim d’11 cm i pesa 7,260 kg per a la categoria femenina 11 cm de màxim i 9,5 cm de mínim i pesa 4 kg El llançament de pes constitueix una prova que forma part del programa olímpic com a especialitat i també en les proves combinades d’heptatló i decatló El llançament té lloc des d’un cercle de ciment de 2,135 m de diàmetre envoltat totalment per un anell metàllic i parcialment per un contenidor de fusta de 122 cm de longitud, 8cm d’alçada i 11,4cm de gruix, que resta disposat a la part frontal i al terra L’atleta inicia el llançament d’esquena a l’…
desviació

Desviació de dues vies amb sistema de canvi accionat per palanca
© Fototeca.cat
Transports
Canvi de via, disposició dels carrils en una bifurcació que fa possible el pas del tren en condicions de seguretat per la via directa o per la via desviada, segons que convingui.
El pas per l’una o per l’altra via és determinat per la posició de les agulles o porcions de carrils afuats que hom pot desplaçar lateralment per unir-los al carril exterior contraagulla o per separar-los-en L’agulla és articulada sobre un punt fix, o bé és una làmina flexible Quan l’agulla és agafada de punta, un enclavament la manté immòbil al pas del tren Quan ho és de taló, convé que la via per on circula el tren sigui oberta, però si és tancada les mateixes rodes del tren la desplacen cap a la posició adequada Els carrils interiors de les dues vies bifurcades es tallen i formen el cor de…
densitat de població
Sociologia
Concepte i indicador de la geografia de la població que constitueix la més elemental de les correlacions entre la població i l’espai.
Normalment aquesta correlació és establerta en habitants per quilòmetre quadrat, però en aquest nivell té una significació molt imprecisa i sovint confusionària, puix que aquest quocient depèn de la variable superfície, i aquesta no solament presenta valors molt desiguals, sinó que obeeix generalment demarcacions administratives sovint arbitràries Les terres emergides del món suporten una densitat de població d’uns 26 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que encobreix densitat zero a l’Antàrtida i de centenars d’habitants en alguns estats europeus o del SE asiàtic si hom va del nivell de…
joc de dames

Joc de dames
Jocs
Joc d’habilitat practicat entre dues persones.
Els orígens són antíquissims, bé que la forma coneguda actualment es difongué durant l’edat mitjana El joc és practicat sobre un escaquer de 64 caselles i 24 peces si és a la espanyola, i en un de 100 caselles i 40 peces si és a la polonesa Les peces, unes blanques i unes altres negres, són situades en les caselles negres i hom deixa buides les dues fileres centrals Els jugadors mouen alternativament les peces en diagonal de casella en casella, sense poder retrocedir El joc consisteix a “menjar-se” -matar- les peces del contrari, cosa possible quan hom té una peça davant una de constrària amb…
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus , de 50 a 100…
pumé
Antropologia
Individu d’un grup indígena de pescadors i caçadors recol·lectors que habiten als llanos del sud-oest de Veneçuela.
Practiquen un nomadisme estacional, d’acord amb les condicions climàtiques de la zona en què viuen La llengua que parlen és el iaruro per això de vegades són anomenats també iaruro , una llengua de filiació independent Actualment són uns 5 500 Són els únics supervivents, juntament amb els kuiva grup indígena hiwi de la gran varietat cultural i lingüística dels llanos de l’Apure Des del punt de vista antropològic, els pumés són interessants per diverses raons Primera, per la seva percepció de la realitat, que integra la dimensió mítica segona, per una concepció de la persona que inclou la…
galena
Galena
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de plom, SPb.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic i té l’hàbit cúbic o octaèdric D’un color gris de plom i d’esclat metàllic, té una duresa de 2,5 i una densitat de 7,58 La seva distribució atòmica és la mateixa que la de l'halita N'és molt característica la perfecta exfoliació en cubs És la mena més important del plom, i es pot presentar en roques sedimentàries, en venes hidrotermals i també en pegmatites Fou el primer cristall emprat com a detector d’ones de ràdio radiotècnia Els EUA, Austràlia, Mèxic i l’URSS en són els principals extractors Als Països Catalans, l’extracció per a obtenir-ne…
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’estat real de la…