Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
Atencions de les mames. Clivelles i mastitis puerperal
És convenient que durant el puerperi la dona, especialment si alleta el seu fill, observi algunes atencions especials amb les mames, per a evitar de patir cap trastorn, com les clivelles , que són lesions consistents en una pèrdua de continuïtat de la pell del mugró o l’arèola mamaria, i la mastitis puerperal , és a dir, la inflamació de les mames que es presenta com a complicació del període postpart La producció d’aquests trastorns és afavorida per la humitat provocada per la llet i la irritació causada per la succió del mugró A més, durant l’alletament, els conductes de la mama estan…
Els xífids: peix espasa
La família dels xífids, que a la nostra mar té únicament un representant, és formada per peixos de cos allargat i de secció cilíndrica que tenen el cap prolongat en un rostre o espasa , llarg, aixafat i de secció oval Els adults no presenten les escates que, tot i ésser rudimentàries, en els exemplars joves constitueixen una superfície rugosa A cada costat del peduncle caudal hi ha una quilla La boca és gran i la mandíbula inferior molt aguda a cada costat, el maxillar sobrepassa la vertical que coincideix amb l’extrem posterior de l’ull no hi ha dents ni a les mandíbules ni al…
La serp de garriga
Àrea de distribució de la serp de garriga Macroprotodon brevis als Països Catalans Les comarques més meridionals del País Valencià constitueixen el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie per la costa mediterrània de la península Ibèrica IDEM, a partir de dades dels autors La serp de garriga o serp de cogulla Macroprotodon brevis és un petit colúbrid opistòglif que pot assolir els 60 cm de llargada, bé que rarament supera els 40 cm Té el cap curt i aplanat, de color gris amb unes bandes laterals fosques que s’estenen des de les comissures de la boca fins a l’ull En el…
2020. Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
adreça de difusió discrecional n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris potencials entre els quals només un, seleccionat cada cop per l'encaminador, està destinat a rebre la informació adreça de monodifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un destinatari individual en una xarxa adreça de multidifusió n f TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Adreça que identifica un grup de destinataris en una xarxa aleró n m TRANSPORTS > MOBILITAT Element aerodinàmic consistent en una superfície plana…
castell de Rocabertí
Ruïnes del castell de Rocabertí
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de la Jonquera (Alt Empordà), les ruïnes del qual s’aixequen al cim d’una aguda elevació, uns 2 km al nord de la vila, prop de la frontera estatal.
Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí s XI En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n'apoderà 1138, i sembla que el féu enderrocar Fou construït de nou al mateix s XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars 1285 L’església del castell era dedicada a sant Romà Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans
tifus epidèmic
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda de declaració obligatòria internacional i de caràcter epidèmic en les èpoques de fam i misèria, causada per Rickettsia prowazekii i transmesa a l’home per la femta dels polls del cos.
Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb antibiòtics d’ample espectre és…
Pericarditis
Patologia humana
Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…
Urticària i angiodema
Patologia humana
Definició La urticària és una inflamació del derma i l’hipoderma, generalment d’origen allèrgic, caracteritzada per l’aparició sobtada de favasses, o favons, de color rosat i grandària diversa que provoquen coïssor Sovint, se’n presenta més d’una, cadascuna de les quals desapareix al cap de poques hores, però l’aparició de lesions noves que es disseminen per tot el cos pot continuar hores o bé dies, de vegades setmanes L’ edema angioneuròtic o angioedema és una variant de la urticària, que s’esdevé quan la inflamació afecta especialment l’hipoderma L’angioedema consisteix en una tumefacció…
Bronquitis crònica
Patologia humana
Definició La bronquitis crònica és la inflamació persistent dels bronquis causada fonamentalment per la inhalació repetida de fum de tabac i caracteritzada per l’aparició de tos i expectoració habituals, especialment als matins Hom considera que pateix de bronquitis crònica la persona que presenta tos o expectoracions, o les dues coses alhora, durant noranta dies l’any, encara que no siguin seguits, i durant més de dos anys consecutius, sempre que aquestes manifestacions no siguin degudes a cap altra malaltia específica bronquial o pulmonar Les manifestacions característiques d’aquesta…
Castell i vilatge de Salinoves (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur meridional del castell, un dels pocs testimonis que resten de la fortalesa alt-medieval ECSA - V Roca El castell i el vilatge de Salinoves, juntament amb l’església de Santa Maria del castell de Salinoves, són al cim d’un serrat, damunt del torrent de Maçaners, una de les valls laterals per la banda occidental de la conca del Rialb A l’extrem sud-est del serrat es troba l’església de Santa Maria i a l’extrem nord-oest, a la part més alta, les restes del castell Entremig s’endevina l’existència de nombrosos habitatges Mapa 33-12290 Situació 31TCG459575 S’hi pot anar des del Molí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina