Resultats de la cerca
Es mostren 1280 resultats
Marcel·lí Antúnez i Roca
Art
Artista multimèdia.
Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, a l’inici dels anys vuitanta fundà i liderà el collectiu La Fura dels Baus , amb el qual creà Accions 1984, S uz/o/suz 1985 i Tier Mon 1988 L’any 1985 fundà el collectiu Art Total Grup Los Rinos Els anys noranta començà la seva carrera artística en solitari Des del 1994, l’ús de la tecnologia ha estat primordial en la seva creació Planteja temes clàssics com l’afecte, la identitat, l’escatologia o la mort, a través de muntatges que incorporen uns particulars prototips en què utilitza, a vegades de manera perversa, elements tècnics i…
José Batlle y Ordóñez
Història
Política
Polític i estadista uruguaià.
Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili…
Ignasi P. Ferré
Cinematografia
Director de cinema.
Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil més lligat a…
Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja el compromís de l’artista amb la societat i la cultura a què pertany La biografia íntima i pública del primer actor Enric Ribera, personatge de ficció, serveix per a exposar les contradiccionsde la història moderna del País Valencià Comença amb un documental cinematogràfic sobre la mort d’Enric Ribera, i, després d’una obertura expositiva, continua amb els moviments clàssics d’una simfonia que evoquen la biografia d’Enric Ribera des de la infantesa fins a la mort L’epíleg completa el documental del preludi amb la crònica de lventerrament de l’actor Com un…
Santa Maria de Lavit (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana de migjorn, amb la porta d’entrada resseguida per un guardapols motllurat ECSA - R Martí L’església parroquial de Santa Maria de Lavit és a la part alta del poble de Lavit, situat a uns 15 km de Vilafranca del Penedès, prop de Sant Pere de Riudebitlles JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF940893 Història L’església de Santa Maria va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella És molt probable que la primitiva església fos consagrada per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062 Sigui com sigui, a mitjan segle XI…
Poblat d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, amb les muralles a primer terme i l’església de Sant Miquel a frec de cinglera ECSA - J Todó El conjunt monumental d’Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d’altitud, als vessants occidentals del massís de Garraf, tot dominant la plana del Penedès La muntanya, de calcària escullosa d’arrel micrítica, presenta una acusada inclinació N-S Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Olèrdola és a 4,5 km de Vilafranca Per a accedir-hi cal agafar la carretera de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú Una vegada passada la Plana Rodona, a mà dreta…
Jaume Fiella, degà de Barcelona (1512-1515)
El 22 de juliol de l’any 1512, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, comte de Ribagorça i duc de Luna diputat militar Pere de Castre i de Pinós, vescomte de Canet diputat reial Francesc Bussot de Sitges, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Guerau de Vilatorta, cambrer de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jeroni Margarit, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Pere Tomàs Torres, doctor en lleis, ciutadà de Lleida Joan d’Aragó era fill natural del comte de Ribagorça i primer duc de Vilafermosa,…
Habitatge del puig de l’Àliga (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Situació Possible fons de cabana, excavat a la pedra, que forma part dels amplis vestigis d’un poblat alt-medieval construït sota les balmes del pendent del puig ECSA - J Bolòs Restes d’un lloc de poblament que hi ha en unes balmes situades al puig de l’Àliga, davant del torrent i del pujol de la Pòpia, en una petita vall, on no sembla pas que hi hagi hagut mai camps importants Mapa 35-17447 Situació 31TCF876723 Podem seguir la carretera que va de les Masuques a Castellet i, havent passat el riu Foix, agafar el camí del mas Pigot Hem de deixar endarrere aquesta masia i arribar fins on el camí…
Despertador de Catalunya
Historiografia catalana
Opuscle polític publicat al novembre del 1713 per justificar els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria i animar la resistència enfront de Felip de Borbó.
Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina