Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
ciutadania
Història
En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis
.
El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets ius suffragii dret de vot a les assemblees, ius honorum dret a exercir càrrecs públics, ius connubii dret a contreure matrimoni, ius commercii dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren criteri de naixença el ciutadà la transmetia al seu fill, criteri jurídic la ciutadania era…
llatí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu Imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al moment que es produí el trànsit a les respectives llengües nacionals.
Durant el Renaixement, fou la llengua emprada pels humanistes Originària de la regió del Laci, procedia de l’indoeuropeu, bé que passà per diversos estadis intermedis abans d’arribar a la seva forma clàssica El llatí tingué notable relació amb altres llengües itàliques, com el falisc, l’osc i l’umbre, amb els dialectes cèltics del nord hom en troba reminiscències en paraules com carrus, qaesum, petorritum , amb el grec, parlat al sud d’Itàlia Magna Graecia , i amb una llengua no indoeuropea l’etrusc cal pensar en noms propis, com Sulla , en d’altres amb sufix - n…
monocord

Monocord
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument cordòfon format per una sola corda muntada sobre una caixa de ressonància allargada, emprat en l’antiguitat per a l’estudi i la demostració dels intervals musicals i la seva relació amb les llargades de les cordes.
És, de fet, una cítara d’una sola corda En els més moderns, com el descrit per Athanasius Kircher 1650, la corda resta aixecada sobre la taula harmònica superior, suportada entre dos ponts fixos, entre els quals n’hi ha un tercer de mòbil La tensió constant de la corda es garanteix amb una clavilla d’afinació subjectada en un dels extrems de la caixa El pont interior es desplaça sobre una escala graduada tot indicant la posició exacta, a partir de la qual es pot conèixer la llargada de la corda vibrant En les representacions medievals, la corda, limitada per dos ponts fixos, és dividida en…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit les indústries…
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L…
Santa Maria de Fonteta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior del mur de tramuntana, en el qual és visible un aparell que denota l’antiguitat d’aquest edifici F Baltà És l’església parroquial del municipi de Fonteta, que és situat als vessants septentrionals del massíis de les Gavarres i és drenat per la riera del seu nom i la de Fitor, afluents del Daró Mapa 384M781 Situació 31TEG049445 Per arribar-hi cal situar-se a la Bisbal d’Empordà, des d’on surt un camí que en 2 km porta a Fonteta També hi porta un camí des de la carretera C-255, de Girona a Palamós, que s’agafa a Vulpellac JBH-MLlR Història El lloc de Fonteta és…
Santa Pau de Vila-seina (Gurb)
Situació L’església de Sant Pau de Vila-seina es troba en un petit puig sobre el riu Sorreigs i la masia de Sant Pau, a uns 200 m a mà dreta de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, enfront del mas Felius La capella moderna del mas Felius, ampliat en forma de castell medieval, és dedicada a Sant Pau i en record de l’antiga de Vila-seina Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000 full 37-13 332 x 37,7 —y 48,4 31 TDG 377484 APF Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Gurb, al lloc anomenat Vila-seina Des d’un…
Santa Eufèmia de la Baronia de Sant Oïsme (Camarasa)
Art romànic
Aquesta església inicialment fou la parròquia del terme de la baronia de Sant Oïsme, fins que perdé aquesta categoria en favor de la de Sant Bartomeu, situada al costat del castell després deixà de tenir culte i es convertí en una casa Depengué del priorat de Meià des de la seva fundació L’església de Santa Eufèmia donà nom al terme de Sant Oïsme a través de l’evolució popular d’aquesta advocació, molt escassa a Catalunya, si no única El nom del terme de manera clara es documenta a partir de l’any 1099, quan Guillem Guitard de Meià, amb la seva muller Guilla i llur fill Ramon Guillem, donaren…
Estela discoidal de Benissanet
Art romànic
Situació Estela descoberta el 1992 i exposada en un museu particular de Miravet PL Artigues Aquesta estela va ser trobada en un marge d’un mas situat, aproximadament, 1 km al nord-est del centre de la població de Benissanet, en un lloc conegut com la partida de les Sínies Mapa 32-18 471 Situació 31TCF023485 La població de Benissanet és situada al sud de Móra d’Ebre, a la dreta de l’Ebre, al peu de la carretera N-230 Per a accedir al mas on es trobà l’estela, cal sortir pel camí que hi ha a l’esquerra de l’ajuntament i que es dirigeix al nord-est Quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina