Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
Castell de Mont-roig (Darnius)
Art romànic
Cap a l’any 1070 hi hagué un jurament de fidelitat prestat al comte Bernat I de Besalú, on surt esmentat el castell de Montroig “Monte Rogo” , la seva castellania i les seves pertinences És possible, bé que no segur, que qui jurà fidelitat per aquest castell i per molts d’altres fos Guillem Bernat Les notícies d’aquest castell són, però, força escasses Al segle XIII apareix un Ramon de Mont-roig “de Monte Rubeo” com a arxilevita de la catedral de Girona L’any 1292 un document diu que calia que hi hagués 18 homes per a la defensa del castell de Mont-roig, un nombre ja força important Segons el…
Sant Miquel de Suterranya (Tremp)
Art romànic
Situació Esglesiola rural, amb un absis molt desenvolupat, cobert encara amb l’antic llosat Arxiu Gavín La capella de Sant Miquel és al cim d’un tossalet que domina el poble de Suterranya, des d’on s’hi arriba per un camí en direcció nord Mapa 33-12290 Situació 31TCG310692 Per a arribar a Suterranya cal agafar un trencall que parteix de la carretera comarcal 1 412, poc després de Vilamitjana, a mà esquerra venint de Tremp JAA Història Aquesta capella no apareix en la documentació coneguda fins a l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Suterranya MLIC Església…
Araceli Segarra i Roca

Araceli Segarra i Roca
© Araceli Segarra
Alpinisme
Alpinista.
Des dels quinze anys es dedicà al muntanyisme i concretament a l’alpinisme El 1992 aconseguí arribar al cim central del Shisha Pangma, al Tibet 8008 m El 1995 intentà sense èxit coronar l’Everest amb una expedició de la Universitat Politècnica de Barcelona, fita que aconseguí l’any següent formant part d’una expedició internacional patrocinada per l’empresa IMAX cinema de gran format, que rodà una pellícula d’aquesta ascensió Amb aquesta gesta fou la primera alpinista de l’Estat espanyol que pujà a la muntanya més alta del món Posteriorment ha coronat altres cims superiors als…
,
Grevalosa
Poble
Poble del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), situat a la capçalera de la riera de Grevalosa, que desguassa per la dreta a la de Rajadell, a Castellar.
És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A la primeria…
Viktor Amazaspovič Ambartsumian

Viktor Amazaspovič Ambartsumian
Astronomia
Astrofísic armeni.
Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels , nascudes, segons ell, de…
Torre d’en Corder o d’en Despuig (Tortosa)
Art romànic
Situació Construcció situada a la riba dreta de l’Ebre, al nord de Tortosa, datable entre els segles XII i XIII ECSA - J Bolòs Torre situada a la riba dreta de l’Ebre, damunt d’una petita elevació, al nord de la ciutat de Tortosa i de la torre d’en Pinyol o del Prior Mapa 32-19 497 Situació 31TBF904253 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 2 km de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, al costat de la carretera JBM Història L’indret on és emplaçada aquesta torre sembla que ja era ocupat a l’època ibèrica i…
Construcció propera a la capella de Sant Narcís (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Vista de la part superior d’una petita balma la superfície de la roca presenta diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca situada al cim del turonet que hi ha sobre la capella de Sant Narcís, veiem forats, encaixos i dipòsits, que cal pensar que foren fets en relació amb un lloc d’habitació medieval Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 02,7 —y 44,9 31 TDG 027449 Des de la capella de Sant Narcís, situada a l’esquerra de la carretera que va de Navars a Viver…
Santa Cecília de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana de ponent del temple, que té com a obertura una finestra amb forma de creu ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és al cim d’un turó, totalment isolat, als vessants que davallen del coll de Cabesses cap a Lavansa Mapa 33-12290 Situació 31TCG397525 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig a uns 4 km hi ha una desviació que porta cap a un punt de llançament de parapent, passant pel coll de Cabesses, que cal creuar per baixar cap a la casa de la Fabregada Just abans d’arribar a aquesta casa, en un revolt, cal prendre una pista…
Castell de Tragó (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes del poble de Tragó amb el penyal on es drecen els minsos vestigis d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs És situat al damunt del poble de Tragó, que es troba abandonat i mig colgat per l’aigua, sobre l’embassament de Santa Anna Des del seu turó es controlava el poble que hi havia dessota i també el pas de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Des d’Os s’ha d’anar a Alberola Un cop a Alberola, cal seguir cap a ponent una pista que porta fins a tocar de les primeres cases del poble abandonat Saltant per entremig de les runes i els enderrocs es pot…
Sant Martí de la Garriga (Oliola)
Art romànic
Situació Edifici totalment en ruïnes, que mostra a la part superior del que resta de l’absis unes arcuacions de filiació llombarda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí són a l’extrem nord del cim que domina la finca de la Garriga, situada a uns 3 km de Ponts per la carretera de Calaf Mapa 34-13329 Situació 31TCG506395 Per a anar-hi cal adreçar-se a la casa de la Garriga, per un camí ben senyalitzat, i des d’aquí cal agafar un camí particular de l’interior de la finca, que, travessant pel bell mig d’aquesta, puja fins al cim del turó, des d’on cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina