Resultats de la cerca
Es mostren 1682 resultats
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el…
art carolingi
Art
Art de la cort imperial que florí principalment entre els regnats de Carlemany (mort el 814) i Carles el Calb (mort el 877).
Es caracteritza pel retorn a formes clàssiques, per la persistència de temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’Orient pel nord d’Itàlia En arquitectura, l’art carolingi introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals Corvey, Westfàlia, 885, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau Saint-Germain d’Auxerre, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta Cal destacar la capella rodona d’Aquisgrà i les basíliques de Saint-Denis 775, Fulda 819 i Centula Saint-Riquier, Picardia, 799 No s’ha conservat cap…
Rafael Vallbona i Sallent

Rafael Vallbona i Sallent
Periodisme
Literatura catalana
Esport
Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió.
S’inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits 1979, premi Marià Manent i Balades d’espeed, poemes destrossats 1986, tracten d’alguns mites de la modernitat Sabates italianes 1987 donà forma literària a guions de ràdio Amb els reculls Encara queda el blues 1998 i Al Raval 1999 obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament L’any 2006 publicà Les habitacions on visc Apostà per la narrativa amb la novella Fora de joc 1988, a la qual seguiren les narracions de …
, ,
Josep Miracle i Montserrat
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…
, ,
vela

A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
rinoceront

Rinoceront blanc
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i…
El que cal saber de l’acne
Patologia humana
L’acne és un trastorn cutani freqüent en l’adolescència, causat per l’alteració dels follicles pilosos Aquesta alteració origina lesions diverses en la pell pàpules, pústules, barbs o nòduls No sempre que hi ha barbs es tracta d’una acne Cal tenir en compte que gairebé totes les persones tenen barbs en un moment de llur vida La diagnosi, l’ha d’establir el metge, el qual decidirà si convé seguir un tractament Malgrat que tradicionalment s’ha dit que la dieta és un factor decisiu en la presentació de la malaltia, cap estudi no ha pogut demostrar-ho Només en alguns casos hom constata que un…
Lluís Graner i Arrufí
Cinematografia
Empresari i pintor.
Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any…
Partido Republicano Nacional
Partit polític
Organització republicana existent entre el 1895 i el 1897.
Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…
Isidor de Sevilla
Cristianisme
Música
Doctor de l’Església i bisbe de Sevilla (600-636) hispanoromà.
Germà de Leandre , que li feu de tutor i de mestre, del qual heretà la mitra sevillana Demostrà el seu prestigi personal en els concilis que presidí a Sevilla i a Toledo 633 —que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa— Fou un dels escriptors de més pes, i més llegit, durant tota l’edat mitjana Compilador hàbil i sistematitzador de la ciència antiga, és un dels principals mestres de l’Europa medieval llatina Cal interpretar les nombroses obres d’Isidor Differentiae, Synonyma, Institutionum disciplinae, De natura rerum,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina