Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la burgesia liberal que…

Vida Formà part d’una família de músics El seu pare, Isaak Hassler, de qui rebé la formació musical, era organista a Nuremberg Els seus germans Kaspar i Jakob foren també destacats organistes El 1584 es desplaçà a Venècia per treballar al costat d’Andrea Gabrieli Dos anys després obtingué el càrrec d’organista de cambra de la família Fugger a Augsburg Les Cantiones sacrae del 1591 i la collecció de misses del 1599 estan dedicades a Octavian II Fugger Al cap de poc temps fou nomenat també director de la música municipal d’Augsburg Entre el 1601 i el 1604 fou director musical de la ciutat de…

Vida Rebé del seu pare la primera educació musical A tretze anys estudiava sota la direcció del kantor Christian Umlaufft, alumne de Johann Kuhnau El 1707 es traslladà a Leipzig, on fou copista de Melchior Hofmann, el qual aviat descobrí el talent del jove com a compositor El 1710 Stölzel ensenyava cant i teclat en els ambients aristocràtics de Breslau, ciutat on compongué i estrenà la seva primera òpera, Narcissus 1711 El 1713 viatjà a Itàlia per ampliar els estudis de composició, i a Venècia conegué F Gasparini, A Marcello, CF Pollarolo i A Vivaldi, entre altres autors A Florència, on era…

Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…

El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova església…

Les cosmogonies de les diverses religions Xina, Egipte, Israel solen començar amb la separació inicial i física entre el cel i la Terra i atribueixen a la realitat del cel físic tota una sèrie de prerrogatives teològiques és l’estada dels déus, que moltes vegades personifiquen les forces de l’atmosfera déu del llamp, déu de la pluja, etc, és el lloc dels esperits, que, d’acord amb llur puresa o amb llur proximitat a Déu, habiten en una sèrie de cels escalonats hinduisme, budisme, antics mexicans, judaisme, i, quan l’evolució religiosa ha arribat a la creença en la immortalitat…

La notícia més reculada del lloc de Serradui és de vers l’any 958, en què l’abat Quint concedí al monestir de Lavaix unes vinyes que tenia per compra a Serradui L’any 1086 és documentat ja el territorio i poc després el chastro Safarrue 1093 Tal vegada la senyoria de Serradui fóra una de les tinences més antigues, perquè ja a la segona meitat del segle XI apareix força fragmentada Un instrument del 1070 reporta una convinença entre els homes de Serradui i els homes de Sant Esteve del Mall feta en presència dels senyors Sango Garcés, Sango i Ximeno Fortunyons, Guillem Servideu, Sango Sanç i el…

A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…

Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…

Fill de Lluís de Requesens i de Relat, seguí el camí patern al servei dels Trastàmara Es formà a la cort d’Alfons el Magnànim en l’ideologia absolutista preconitzada per la monarquia, circumstància que, unida a les seves qualitats de dirigent i a una forta ambició personal, explica la seva agressiva actitud contra la poderosa oligarquia de Barcelona La lluita s’inicià essent ell batlle general de Catalunya i amb èxit dels ciutadans honrats, que el tancaren a la presó 1435 Gràcies a una treva, se n'anà a Menorca, on implantà el sistema d’insaculació a les eleccions municipals 1435 Aviat tornà…