Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Els enginyers militars i les obres públiques
Projecte de llanterna del port de Barcelona, MMarín, 1740 La necessitat d’organitzar una infraestructura que permetés un eficaç control estratègic, sociopolític, econòmic i administratiu del territori i de la població va implicar que la corona borbònica, després de la seva victòria el 1714, concentrés a Catalunya un bon nombre de contingents militars hàbilment distribuïts Els enginyers formaven part d’aquest grup i la seva tasca girava al voltant de la projecció, direcció i supervisió de les obres A més de les iniciatives constructives adreçades a fixar la defensa i el control militar de…
Salses
Vista parcial de Salses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a l’extrem septentrional del Principat de Catalunya, al límit amb Occitània.
La meitat septentrional del terme és accidentada per l’extrem oriental de les Corberes 286 m alt a la serra de la Garriga la meitat meridional s’estén a la plana rossellonesa A llevant, pertany al terme un sector de l’estany de Salses, fins a l’illa de Vi La viticultura domina l’economia la vinya ocupa 1 431 ha 1 294 de les quals es destinen a la producció de vins dolços d’aperitiu o de postres Segueixen els arbres fruiters, especialment els albercoquers 110 ha i els presseguers 5 ha Les hortalisses cobreixen 51 ha 16 d’escaroles, 11 d’enciams, 9 de tomàquets, 7 de carxofes, 3 de…
Castell de Vallmoll
Art romànic
El castell i el terme de Vallmoll foren en un primer moment una possessió dels Castellvell, com molts altres indrets de la rodalia, i d’aquests passà als Montcada El primer esment del lloc de Vallmoll és de l’any 1153, en què Guillem IV de Castellvell concedí el mas de Malgraneda, en el terme de Vallmoll, com també certs drets sobre els molins de Xet L’any 1176 Guillem V de Castellvell, senyor del lloc, en testar, llegà la seva dominicatura de Vallmoll a l’orde del Temple, des de la terra de Ponç de Fonollar fins al riu Francolí L’orde del Temple retindria aquesta dominicatura…
Castell de la Riba
Art romànic
La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…
Torre de Puigfarner (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situació Cisterna de l’edifici defensiu excavada a la roca en forma de trapezi Hom hi pot observar encara la perforació que era utilitzada per al desguàs F Junyent-A Mazcuñan La torre es troba al municipi d’Aguilar de Segarra S’havia aixecat dalt un petit turó recobert d’alzines, que es dreça al costat del mas Puigfarner, pagesia situada entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, en una zona planera i conreada, estesa a la banda sud-occidental del terme, integrada, físicament, malgrat pertànyer administrativament al Bages, a la Segarra Calafina Long 1°33’45” — Lat 41°42’50” Hom hi va des de…
Sant Miquel del Badorc (Cabrera d’Igualada)
Art romànic
Aquesta església es trobava en el terme de Cabrera, però les seves terres estaven repartides entre Cabrera i Piera, ja que la quadra de Sant Miquel, que sorgí a partir d’un petit terme format a partir de la fortalesa de Badorc, comprenia terres de tots dos termes Inicialment fou una capella de la domus de Badorc, però després esdevingué capella del petit terme de Badorc, primer dependent de l’església de Vallbona i després de la de Cabrera Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels senyors de la domus El terme de Cabrera, on realment es troba l’església, es documenta a…
Sant Pere de Pallerol (Sopeira)
Art romànic
Situació Església coneguda popularment per Sant Ramon, que presideix el nucli despoblat de Pallerol ECSA - MÀ Font L’església de Sant Pere, coneguda popularment per Sant Ramon, és situada al nucli de Pallerol, recentment despoblat, el qual s’emplaça al vessant septentrional de la serra del Talló d’Aulet Mapa 32-10213 Situació 31TCG111901 Per a arribar-hi partint de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, i desviar-se per un trencall a mà esquerra que mena a Betesa Passada la cruïlla que duu a Sant Orenç, surt, a mà esquerra, una carretera estreta que porta fins al…
Castell de Sant Esteve del Mall (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al Mall o gran pic rocós que corona a ponent la serralada del Cis, al costat de l’església de Sant Esteve del Mall ara coneguda com la Mare de Déu del Tossal Des d’aquest turó es controlava l’anomenada Valle Magna o confluència de la vall de Sant Esteve amb la del Fornó, abans de l’aiguabarreig amb l’Isàvena El castell de Sant Esteve del Mall formà amb el de Roda la frontera defensiva del comtat de Ribagorça a mitjan segle X al sector central de l’Isàvena Després d’un revolta protagonitzada per uns tals Rami i Esó, probablement representants de l’element indígena, el…
Pentecosta
Solemnitat religiosa que en el judaisme i en el cristianisme s’escau el cinquantè dia (en grec Πεντηκοστή) després de la Pasqua.
Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre els cristians…
Josep Gaspar i Serra
Cinematografia
Operador i director cinematogràfic.
Fill del propietari d’una coneguda sabateria de Manresa, de ben jove la seva família es traslladà a viure a Barcelona, on començà estudis a La Salle i, una vegada acabats, entrà a treballar de comptable a la casa Gaumont, dedicada principalment a la venda d’aparells de fotografia i cinema a l’engròs El contacte amb el món de les imatges i l’oportunitat que li brindaren de formar-se a la casa Gaumont de París foren uns fets transcendentals en la seva carrera Collaborà a la premsa illustrada catalana publicant a les principals revistes gràfiques del seu temps com Mundo Gráfico , Stadium , El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina