Resultats de la cerca

“ The land ethic ” ‘L’ètica de la terra’, més que un allegat conservacionista, com se l’ha considerat sovint, és una veritable reflexió filosòfica Alguns hi veuen les arrels remotes del pensament integrista de l’anomenada “deep ecology” o ‘ecologisme profund’ De fet, el seu biocentrisme portà Aldo Leopold a “pensar com si fos una muntanya” i estendre les exigències de l’ètica al respecte vers el patrimoni natural en general, i més particularment vers la totalitat dels éssers vivents que s’hi troben En canvi, al contrari que alguns ecologistes integristes d’avui, Leopold no és pas…

Al rerefons d’aquest text fundacional és implícita la idea que el concepte d’ecosistema es pot aplicar, si no a totes les escales, almenys a escales molt diferents Això ha comportat nombroses divergències lligades a les clàssiques qüestions de límits a partir de quines dimensions, espacials o temporals, ens trobem en presència d’un ecosistema Però el secret no rau en les dimensions ni en els límits, sinó en el nivell d’integració L’ecosistema és el nivell d’integració en el qual els elements que interactuen, en un marc ambiental donat, són organismes, es tracti d’un bassiol o de la biosfera…

Malthus, proclamant que la superpoblació engendra la misèria, la fam i la mort, considera indispensable estabilitzar la població mundial La limitació del nombre de naixements seria, per a ell, la condició per a la felicitat dels humans Allò que la teoria de Malthus deixa per explicar són les fams d’avui, no degudes a la superpoblació ni a la insuficient producció d’aliments, sinó a l’acaparament, a la mala distribució i a la destrucció d’excedents per mantenir els preus De Malthus, també se’n pot treure la idea que la major part dels recursos del planeta són limitats o molt difícilment…

El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a mitjan segle…

Situació La capella es dreça propera al mas Massadella, el qual és situat vora la carretera de Navàs a Serrateix, a la banda nord-oriental del terme Long 1 o 51’ 14” - Lat 41° 54’ 35” Hom hi va per la carretera de Navàs a Serrateix Del quilòmetre 3,4 arrenca un camí, situat a mà dreta, que amb un breu recorregut mena al mas Massadella, darrere el qual se situa la capella En aquest mateix mas hi ha la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Mujal primer, i després de Massadella, situat dins els límits del castell de Viver No…

Situació Vista des de la part de llevant d’aquesta petita església d’història molt confusa ECSA - M Anglada Aquesta església es troba dins el nou barri de Sant Pere El temple, tot i que és a uns 100 m de la carretera de la Seu a Puigcerdà, queda amagat per una boscúria i a penes es veu des de la carretera Mapa 35-10216 Situació 31TCG758912 El trencall per anar-hi és a uns 100 m abans del punt quilomètric 133 de l’esmentada carretera, al costat esquerre de tramuntana, d’on surt una pista asfaltada, que acaba en un cul-de-sac, d’uns 100 m de llargada A partir d’aquí cal prendre un corriol en…

Situació Vista parcial del gran claper de pedres que és avui dia el que fou l’antic poble de Tragó ECSA - V Roca A l’extrem del serrat de Tragó, a la muntanya d’Ares, a la serra de Prada, a 1 700 m d’altitud, hi ha uns munts de pedres que són les restes del poble de Tragó Mapa 34-11253 Situació 31TCG568820 Per arribar-hi cal agafar a Organyà la carretera de la Seu A 3 km, a mà esquerra, trobem una pista forestal que puja a la muntanya d’Ares Al cap d’11 km, en una cruïlla de pistes, agafarem la de la dreta, que es dirigeix a ponent per una ampia serralada Quan la pista comença a baixar,…

Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…

Situació Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell Història Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en fou nomenat…

Situació Vista de llevant, amb l’absis d’aquesta capella alterada per reformes tardanes ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església, abandonada, de Sant Joan de la Maçana és situada dalt d’un petit turó, tota voltada de pins, a un quilòmetre i mig de Guardiola, pel camí de la Maçana, des d’on cal anar a peu uns 5 minuts Guardiola és a 9 km de Vilafranca del Penedès JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF863857 Història El lloc de la Maçana s’esmenta com a alou l’any 1120 La capella és documentada per primera vegada l’any 1315 en un llegat de sis diners fet per Arnaua, vídua de Ferrer Oller de…