Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
ḫalīǧ as-Suwais
Golf marí
Golf de la Mar Roja que s’endinsa en terres d’Egipte, a l’W de la península del Sinaí.
los Mollons
Cim
Cim dels municipis de la Fatarella i Vilalba dels Arcs (Terra Alta) i Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).
mas dels Inquisidors
Masia
Antiga masia del municipi de Riba-roja de Túria, que donà lloc a la caseria de la Vallesa de Mandor
.
corona
Corona de Sant Eduard amb què fou coronat Carles II (1661) i usada en les coronacions reials angleses
© Fototeca.cat
Art
Història
Cèrcol de metall adornat de florons, pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…
medul·la òssia
Anatomia animal
Substància tova que omple les cavitats dels ossos i constitueix una part principal del sistema hematopoètic.
L’estructura de la medulla òssia obeeix al pla general de constitució histològica dels òrgans hematopoètics El teixit pròpiament hematopoètic és constituït per parènquima i estroma L’hemopoesi es realitza a partir d’una primera cèllula anomenada cèllula germinal pluripotent, de la qual deriven les tres línies cellulars que donaran lloc als eritròcits, als granulòcits i monòcits i a les plaquetes La constància de la composició morfològica de la sang i l’equilibri dels seus elements es justifiquen per mecanismes d’autoregulació La medulla òssia representa del 3,4 al 5,9% del pes…
emperador romanogermànic
Història
Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).
El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV…
Fundació Eulàlia Torras de Beà
Psiquiatria
Psicologia
Institució per al tractament psiquiàtric i psicoanalític creada el 1990 a Barcelona.
Té el seu precedent immediat en el Servei de Psiquiatria-Psicologia del Nen i de l’Adolescent de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, iniciat el 1969 per Eulàlia Torras de Beà, psiquiatra i psicoanalista La seva tasca, enfocada des de la comprensió psicoanalítica, és atendre les demandes de famílies amb infants i adolescents entre zero i divuit anys amb problemes evolutius, emocionals, conductuals i d’aprenentatge Ofereix diagnòstic, exploració, orientació terapèutica, seguiment i tractaments psicoterapèutics, reeducatius i psicopedagògics, tant en les modalitats individual…
Jordi Gol i Gurina
Medicina
Metge.
Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del…
Sant Salvador de Durban (Sant Martí Sarroca)
Art romànic
Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns…
Santa Maria de Tarrés
Art romànic
El poble de Tarrés s’alça a 578 m d’altitud, al centre del terme La seva parròquia va dependre en un primer moment del bisbat de Vic, i a mitjan segle XII, va passar a l’arquebisbat de Tarragona Apareix esmentada per primera vegada en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII L’any 1151 Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda cediren en feu als cavallers Guillem d’Abadals i Arnau de Corregó i a les seves esposes el lloc de l’Espluga Roja, al terme del castell de Tarrés Entre altres condicions, Ramon de Boixadors i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina