Resultats de la cerca

El lloc de Venante és esmentat ja l’any 1015, en què el vescomte Ató de Pallars donà a Santa Maria de la Seu I metro de vi que rebia en aquesta vila En l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, de l’any 1146, consta que els habitants de Bennet havien de lliurar-li, anualment, mig modi de blat En la visita realitzada, entre els anys 1314 i 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, Sant Lliser de Benante hi figura com a església parroquial Sembla que a la fi del segle XV ja no gaudia d’aquesta…

En els anys centrals del segle XI el castrum Benavent estigué, com el castell Biscarri, del qual constituïa l’afrontació meridional —documents del 1055 i el 1078—, en mans del comdor Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 en disposà en favor del seu nét Arnau i de la seva filla, la comtessa Valença Bernat Transver, feudatari dels comtes, que l’any 1077 ja havia donat a la canònica de Santa Maria de la Seu importants honors localitzats dins del terme del castell de Benavent, en el seu testament sacramental publicat l’any 1092 llegà el castell al seu fill Guillem…

En la venda que l’any 1055 el comte Ramon V de Pallars feu a Arnau Mir de Tost de quatre dels castells més emblemàtics de la Conca de Tremp, es fa referència al castell de Rocha Espana com a afrontació septentrional dels territoris dels castells d’Orcau i de Basturs, “ quia ambo collaterantur et sociantur ” No tornem a trobar aquesta denominació en cap document posterior, però en els fogatjaments generals del 1365-70 i 1381 figura el lloc de Rocaespana al costat del de Carreu en mans d’un mateix feudatari i amb un còmput unitari de focs, per la qual cosa el castell homònim, si no…

Església parroquial que centra la vila de Vilassar de Dalt, conjuntament amb el seu bonic—i sencer—castell L’any 1118 surt esmentada l’església i parròquia de Sant Genís dins la Vila Azari Des de l’any 1164 hi ha constància de la doble titularitat de sant Genís d’Arles o notari i sant Genís de Roma o comediant, que va tenir durant molts segles la parròquia Al llarg del segle XIV trobem noves advocacions o altres com les del santa Maria i sant Nicolau Entre els anys 1511 i 1519 es va construir una nova església d’estil gòtic tardà, consagrada o beneïda el 1519…

Les primeres referències documentals d’aquesta torre són de l’any 1073 Segons A Pi i Arimon, vers l’any 1091 es posà un llum en aquesta torre Sembla que va subsistir al llarg de tota l’edat mitjana, encara que en una situació força precària El 1357 Pere Rierola fou encarregat de reparar aquesta torre Al segle XV, el 1476, els consellers aprovaren l’edificació d’una petita caseta per tal que el guarda de la torre es pogués aixoplugar en temps de tempesta Al llarg dels segles XVI i XVII la situació no canvià gaire Les notícies referents a la torre sempre fan esment a…

Aquesta capella, de la qual es veien encara algunes parets mig soterrades a l’inici d’aquest segle, era situada en el bosc de Can Ribot Hi ha indicis de la seva existència per un llegat testamentan datat el 1216, pel qual hom sap que l’església, dedicada a santa Magdalena, rebé la quantitat de 6 diners Posteriorment, l’any 1331, trobem documentat sota l’advocació de santa Magdalena i santa Margarida, un monestir de monges agustinianes ubicat vora la capella, la qual degué ésser utilitzada per al culte per les mateixes religioses El monestir fou agregat el 1438 al cenobi de monges…

Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a utilitzar la pedra de…

Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu “ San Ponze Martyr Era antiguament…

Aquesta església molt probablement degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III Tot i que n’han pervingut al present escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc En aquest darrer sentit, l’ecclesia de Mungay figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1279, i posteriorment,…

El castell de l’Ametlla fou conquerit vers mitjan segle XI per Arnau Mir de Tost, en el mateix moment que els castells d’Oroners i de Sant Oïsme, que a l’origen foren considerats del terme de la vall d’Àger Tanmateix, una de les primeres referències documentals de l’església parroquial de Santa Maria la proporciona una butlla de confirmació de béns del papa Alexandre III, atorgada l’any 1162 a la canònica de Sant Pere d’Àger entre les propietats de l’esmentada abadia, hi figura l’ecciesiam de Mindula , la possessió de la qual tornà a ser ratificada en una altra butlla papal l’any…