Resultats de la cerca
Es mostren 8715 resultats
Castell de la Morana (Torrefeta)
Art romànic
Situació Mur del castell i portal d’entrada a la població ECSA-J Bolòs El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558273 S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310 A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana JRG-DRR-JIR-JMT Història Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la…
Sant Miquel de Tudela (Cervera)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est d’aquesta església, en avançat estat de ruïna, on s’aprecia l’aparell de pedra ben tallada i l’absis ornamentat amb dues mitges columnes, una a cada costat de la finestra ECSA-E Pablo L’església de Sant Miquel és situada prop de les ruïnes del castell de Tudela Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593212 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres referències del lloc de Tudela data de l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, canònica a la qual l’església de…
Santa Maria de les Fonts (Calce)
Art romànic
Situació Absis de l’església, que perdé les arcuacions quan en fou sobrealçada la capçalera als segles XIV o XV ECSA - JL Valls Vista aèria del mas de les Fonts, entre els edificis del qual es pot veure, encaixonada, l’església de Santa Maria ECSA - Jamin És situada uns 2 km a migdia de Calce, on hi ha el mas de les Fonts, que correspon a l’antic lloc de les Fonts Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 44’ 28,8” N - Long 2° 45’ 16,2” E Hom hi arriba per un camí que parteix de la D-18, a mà esquerra, a la sortida de Baixàs en direcció a Calce Història El lloc de les Fonts sembla correspondre al vilar…
Pla pràctic d’exercicis gimnàstics amb pesos
Les activitats físiques que requereixen per a la seva realització efectuar un treball muscular relativament intens, i en les quals es posa en joc la capacitat anaeròbica de l’organisme, no són les més aptes per a millorar la resistència dels músculs i del sistema cardiorespiratori Tanmateix, sí que són eficaces per a incrementar la força, el volum i la potència musculars i, per això, són un bon complement dels exercicis aeròbics Els exercicis anaeròbics poden resultar beneficiosos per a tota la població Això no obstant, estan contraindicats en les persones que pateixen trastorns…
música del Tibet
Música
Música desenvolupada al Tibet.
El Tibet ha desenvolupat una cultura força complexa, molt relacionada en els seus inicis amb la Xina i l’Índia i que, de fet, s’estén més enllà dels límits estrictes del seu territori, cap al Nepal, Bhutan i part de la Xina El budisme tibetà lamaisme esdevingué religió d’estat al segle IX i és influït tant pel bon , religió nativa tibetana de caràcter xamanista, com pel tantrisme indi El gran poder social de la religió en aquest país, els habitants del qual eren originàriament pastors nòmades, feu que s’establís una veritable teocràcia feudal Tot això tingué influència dins l’àmbit musical…
música de Moscou
Música
Música desenvolupada a Moscou (Rússia).
Coneguda ja des del segle IX, Moscou estigué en poder dels mongols durant els segles XIII i XIV i esdevingué un important centre econòmic i polític amb Ivan III 1462-1505 Les primeres notícies musicals són del principi del segle XVI i es refereixen a la presència d’un cor a les corts de Basili III i d’Ivan IV el Terrible 1533-84 Durant la se gona meitat del segle XVII, l’antic cant litúrgic monòdic fou substituït pel cant polifònic creat a Ucraïna Entre els representants d’aquest gènere polifònic hi ha NP Dileckij, que divulgà el nou estil a través del tractat Muzikijskaja Grammatika 1679, VP…
banda
Música
Conjunt instrumental de vent (fusta i metall) i de percussió, al qual és incorporat a vegades el contrabaix.
Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i també segons…
Rafael Casanova i Comes
Monument a Rafael Casanova i Comes, a Barcelona, obra de Rossend Nobas
© Fototeca.cat
Història
Darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).
Fill de Rafael Casanova i Solà, propietari rural, natural de Moià, i de Maria Comes i Sors, nascuda a Granollers El pare ocupà diferents càrrecs a la seva vila nadiua cap del sometent, conseller, sotsveguer i, finalment, batlle Rafael Casanova cursà estudis de filosofia i dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona, on obtingué la titulació de doctor Essent resident a la Ciutat Comtal, es casà, el dia 22 de juliol de 1696, amb Maria Bosch i Barba, filla d’una casa benestant de Sant Boi de Llobregat i vídua de Josep Campllonch i Puig, doctor en medicina El matrimoni tingué quatre fills…
Una guia per a la forja dels Països Catalans
És hora d’acabar, doncs, aquesta introducció, en què s’ha intentat sobretot palesar al lector l’eix de les grans línies sobre les quals va transcórrer la història dels Països Catalans, en el període decisiu de la seva forja des del seu balbucient naixement 1229-45, després d’haver estat arrabassats oficialment part d’aquests territoris a l’islam andalusí, fins que Ferran II, amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella segellà, amb la unitat de corones que aquest implicà, tot un altre ritme diferent al si del conflictiu món hispànic peninsular En l’esperança d’haver assolit, si més no…
Els oceans
Aquests mapes representen les mars, com ho fa el mapa 73, fet ben rar a quasi tots els atles Primer, el relleu dels fons marins segon, la productivitat dels oceans i les captures de pesca tercer, els corrents marins més importants i, finalment, la localització dels principals recursos minerals i petroliers A diferència d’allò que passa als continents, on els organismes productors de matèria orgànica –les plantes autòtrofes– solen ser macroscòpics i sovint de mida gran arbres, als oceans els organismes fotosintètics o productors primaris són fonamentalment microscòpics més d’un 95% de la…