Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Sixten Ehrling
Música
Director d’orquestra suec.
Estudià piano a Estocolm i direcció d’orquestra a París, Londres i Dresden, ciutat aquesta darrera en què fou alumne de K Böhm El 1940 debutà a Estocolm, i tres anys després fou nomenat director de la Societat de Concerts Entre el 1953 i el 1960 dirigí l’Òpera Reial de la capital sueca De seguida compaginà les seves actuacions amb la docència, principalment a Salzburg i Estocolm Del 1963 al 1973 fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit i des del 1973 dirigí al Metropolitan de Nova York, a més d’impartir classes a la Juilliard School El 1979 inicià les seves collaboracions amb…
Yves Montand
Música
Cantant i actor francès d’origen italià.
De família modesta i d’idees socialistes, començà a treballar de molt jove en oficis molt diversos, i el 1938 debutà com a cantant Durant la Segona Guerra Mundial feu carrera a París, on conegué el seu primer gran amor, Édith Piaf, que l’apadrinà musicalment Més tard, però, es casà amb l’actriu Simone Signoret Un cop consolidat com a cantant, inicià la carrera d’actor cinematogràfic amb èxits com El salari de la por HG Clouzot 1953 o Z C Costa-Gavras 1969 Políticament, Montand sempre es mostrà proper a les idees socialistes i d’esquerra, i en feu bandera en moltes de les seves cançons, cosa…
Antonio Machín
Música
Cantant cubà.
Fill de pare gallec i mare cubana, fou un dels primers cantants de raça negra que tingueren prestigi a l’illa Després de cantar amb la seva veu de tenor en diversos conjunts locals, el 1927 entrà en l’orquestra del prestigiós Casino Nacional de l’Havana, on fou el primer cantant de color El 1930 inicià una gira pels EUA, on formà el seu grup, Cuarteto Machín Més tard visqué a Europa, primer a Londres, després a París i finalment a Madrid, on s’installà el 1939 i on romangué la resta de la seva vida Entre els temes que feu més populars destaquen El Manisero , Lamento esclavo , Blanca Rosa ,…
conservatori
Música
Institut d’estudis musicals l’ensenyament dels quals té validesa oficial.
El seu origen són les institucions benèfiques italianes per a orfes, on aquests rebien també, a partir de la meitat del segle XV, eduació musical Alguns d’aquests conservatoris italians esdevingueren, al llarg dels segles XVII i XVIII, escoles especialitzades d’una gran qualitat A la resta d’Europa i a Amèrica hom fundà institucions semblants a partir de la fi del segle XVIII París 1795, Praga 1811, Viena 1817, Rio de Janeiro 1841, Berlín 1865, Boston 1867 Als Països Catalans com a la resta de l’Estat espanyol els conservatoris són classificats en superiors, professionals i elementals s’hi…
Estadi Palau Sacosta
Atletisme
Estadi d’atletisme del barri de Palau Sacosta de Girona.
El responsable de l’avantprojecte fou l’arquitecte Arcadi Pla i l’estadi s’inaugurà el 17 de novembre de 1994 amb una competició entre el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG i el Racing Club de París Té una capacitat per a 900 persones i consta d’una pista de tartan amb vuit carrers de 400 m de corda, zones de salts i llançaments i un camp de gespa natural El GEiEG hi ha disputat diversos torneigs i també hi organitzà el Campionat de Catalunya absolut el 2001 En la installació, a més dels entrenaments dels atletes de l’entitat gironina, s’hi pot jugar a futbol i fer-hi activitats ben…
Danièle Nouy

Danièle Nouy
Economia
Economista francesa.
Graduada el 1971 per l’Institut d’Études Politiques de Paris, l’any 1974 s'incorporà al banc central de França Banque de France Fou representant a Nova York d'aquesta entitat, i el 1990 fou nomenada directora del departament de supervisió financera En 1996-98 representà França en el Comitè de Basilea per a la Supervisió Bancària, del qual ocupà la secretaria general 1998-2003 Posteriorment retornà a la Banque de France com a cap de l’organisme de supervisió Presidenta 2003-13 del Comitè Europeu de Supervisors Bancaris, el 16 de desembre de 2013 fou designada presidenta del…
Els veterans Steffi Graf i Andre Agassi guanyen a Roland Garros
L’alemanya Steffi Graf i el nord-americà Andre Agassi tornen a l’elit del tennis mundial amb una victòria al torneig de Roland Garros Graf s’imposa a la suïssa Martina Hingis per 4-6, 7-5 i 6-2 i guanya per sisena vegada el torneig L’endemà, Agassi, que va ser-ne finalista els anys 1990 i 1991, guanya el seu primer títol a París davant l’ucraïnès Andrei Medvedev per 1-6, 2-6, 6-4, 6-3 i 6-4 És el 22è títol del Grand Slam de Graf, que s’acosta al rècord de 24 títols de Margareth Court, mentre que Agassi és el cinquè tennista que ha guanyat els quatre torneigs del Grand Slam
capella reial
Arquitectura
Església o capella que formava part dels palaus reials a tota l’Europa medieval, per a la celebració dels actes religiosos de la cort.
La Sainte-Chapelle del palau reial de París, enriquida per Lluís IX, fou imitada a les corts d’altres països Els diversos palaus dels reis de Catalunya-Aragó tingueren les capelles corresponents, regides per les ordinacions del rei Pere III 1344 sobre les festivitats a celebrar i la riquesa del culte, amb retaules imatjats d’argent, pallis de drap d’or historiat, creus d’argent o cristall, reliquiaris, etc Es conserven la capella del Palau Reial Major de Barcelona Santa Àgata, la del Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà, la de l'Almudaina de Mallorca Santa Anna i la del palau de l'…
atrida
Religions de Grècia i Roma
Membre d’una il·lustre família grega mitològica, famosa pel seu tràgic destí que la féu protagonista de moltes obres literàries, tant èpiques com tràgiques.
El fundador dels atrides fou Pèlops, que tingué Tiestes i Atreu de la seva muller Hipodamia L’enemistat dels dos germans portà Atreu a donar a Tiestes, en un dinar, els seus fills trossejats D’Atreu nasqueren Agamèmnon i Menelau, herois de la guerra de Troia el primer morí a les mans de la seva muller Clitemnestra, adúltera amb Egist, fill de Tiestes i cosí d’Agamèmnon Menelau fou traït per la seva muller, Helena, que fugí amb Paris, príncep troià, fet que donà origen a la guerra de Troia A la tercera generació hom troba Orestes i Electra, fills d’Agamèmnon El primer, amb l’ajut…
ballet operístic
Música
Forma coreogràfica inclosa dins l’espectacle operístic.
Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera JB Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa Amb A Cambra i JP Rameau aparegué l' opéra ballet , en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G Verdi i R Wagner a incloure’n algun a les seves òperes estrenades a París Al darrer…