Resultats de la cerca
Es mostren 1818 resultats
estratigrafia
Geologia
Ciència que estudia les roques estratificades.
L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…
bellesa
Representació de les tres Gràcies, Eufrosine, Talia i Aglae, divinitats de la bellesa
© Corel Professional Photos
Filosofia
Conjunt de gràcies o qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració.
El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…
Sant Vicenç de Vilalba (la Roca del Vallès)
Art romànic
Sant Vicenç de Vilalba és una capella situada dins la casa del mateix nom, que es troba en un apèndix del terme municipal de la Roca del Vallès, tocant a Cardedeu El nom de Vilalba té un origen clarament romà, vila alba , per la qual cosa podem suposar l’existència d’un assentament romà en aquest lloc, probablement una villa rural Pel que fa a l’època medieval, la primera cita de Vilalba és de l’any 932, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès Després, l’any 986 18 de març, en un document en què els marmessors d’un tal Ramió lliuren a la seu de Barcelona un alou al lloc de Vila…
Sant Martí de la Garriga (Oliola)
Art romànic
Situació Edifici totalment en ruïnes, que mostra a la part superior del que resta de l’absis unes arcuacions de filiació llombarda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí són a l’extrem nord del cim que domina la finca de la Garriga, situada a uns 3 km de Ponts per la carretera de Calaf Mapa 34-13329 Situació 31TCG506395 Per a anar-hi cal adreçar-se a la casa de la Garriga, per un camí ben senyalitzat, i des d’aquí cal agafar un camí particular de l’interior de la finca, que, travessant pel bell mig d’aquesta, puja fins al cim del turó, des d’on cal seguir a peu,…
Els mestres del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…
Mas de l’Oliba (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aquest mas, de l’agregat de Cabrianes i del municipi de Sallent, proper al poble de Cabrianes, s’alça al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-oriental del terme, a frec del territori artesenc Long 1°54’51” - Lat 41°47’31” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar al parador del Lleó, cal desviar-se a mà dreta, per tal d’iniciar la carretera que, passant per Cabrianes, mena a Artés Poc després d’haver passat el poble, hi ha un trencall, a mà dreta, que, tot passant pel cementiri, conduirà al mas de l’Oliba, el qual, tot pintat de…
Sant Ponç de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera amb l’absis a llevant F Junyent-A Mazcuñan Aquesta capella pertany al mas del Coll, situat al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-occidental del terme Long 1°52’48” - Lat 41°47’00” Per visitar aquesta capella, cal agafar la carretera que de Manresa es dirigeix cap a Berga En arribar al quilòmetre 5,3 i just abans de travessar el pas a nivell, hom troba, a mà esquerra, una pista en bon estat que mena al mas del Coll, on hi ha la capella Els propietaris del mas en tenen la clau FJM-AMB Història Aquesta…
Sant Miquel de Ciutadilla, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Una de les dinou esteles discoidals localitzades a Ciutadilla, ara situades sobre els murs del fossar JM Miró L’església parroquial de Sant Miquel és situada al peu del castell, a la part més alta del poble Procedents de l’antic fossar parroquial es conserven al cementiri actual, situat a llevant del nucli urbà, sortint del poble, un conjunt d’esteles funeràries Mapa 33-15 389 Situació 31TCG451029 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior CPO-MLIR Història Cal esperar fins a mitjan segle XII per trobar la primera referència a l’església parroquial de Ciutadilla…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que autoritzava el…
Sant Esteve d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina