Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un conjunt de barres o plaques metàlliques afinades i ordenades en una o més fileres, sovint collocades horitzontalment, en suspensió sobre una estructura i en una posició semblant als teclats El so és produït en posar en vibració aquestes làmines metàlliques percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, les característiques i el nombre de les quals permeten alterar notablement la durada i el timbre dels sons generats i fer-lo servir com a instrument melòdic o bé harmònic Les plaques metàlliques…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia era corrent…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la infanteria En les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara amb mànec i ressonador extern Se’n coneixen dues formes, la del nord, més antiga, i la del sud La vina del nord consisteix en un mànec fet amb un fragment llarg de bambú o de fusta a sobre del qual es disposen les cordes i el claviller en un extrem Per la part posterior i prop dels extrems hi ha fixades, mitjançant dos tubs de metall, dues carbasses esfèriques grosses, obertes per la part inferior, que serveixen de ressonador Per a tocar, l’instrumentista acostuma a situar la carbassa que hi ha a prop del claviller per sobre de l…

Fill del pilot  Salvador Servià  i nebot del també pilot Josep Maria Servià , començà la vida esportiva al kàrting El 1993 feu el salt als monoplaces anant a córrer a França a les diverses Fórmula Renault, com la Campus, La Filière, la Fórmula 3 i la Spider 1996-97 Davant la impossibilitat d’accedir a un volant de Fórmula 1, marxà als Estats Units, on començà pel campionat Indy Lights, que guanyà el 1999 Habitual dels campionats americans de monoplaces, el 2005 fou el seu millor any, amb la victòria a la cursa de Montreal i el segon lloc a la classificació general, formant part de l’equip de…

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en què aconseguí un cinquè lloc…

El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…

Actualment, el gran increment de la producció d’informació científica, tècnica, divulgativa, etc, ha donat origen a nous recursos i tècniques documentals, com ara les bases de dades o les xarxes documentals , i nous suports de dades fotogràfics fotografia, fotocòpia, telecòpia, microformes microfilm, microfitxa, magnètics cintes magnetofòniques, de vídeo, discs magnètics i òptics disc òptic El tractament de la informació i el servei a l’usuari és assumit per persones especialitzades documentalista La paraula fou encunyada per Paul Otlet i Henri Lafontaine a la desena conferència internacional…