Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Eric John Hobsbawm
Historiografia
Historiador britànic.
Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…
Josep Guinovart i Bertran

Josep Guinovart i Bertran
© Fundació Espai Guinovart
Pintura
Pintor.
Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves…
Historia Social
Historiografia catalana
Revista d’història que es publica a València des del 1988, amb periodicitat quadrimestral o semestral, segons l’any.
Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “…
Pierre de Ronsard: la natura desencisada
Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…
Art 2014
Art
Introducció El 2014 va ser un any de sotracs per les mobilitzacions de grans collectius del país a favor del procés d’independència, també en el món de l’art i de la cultura en general Tanmateix, o potser en part com a resultat, la situació de crisi general del sector de les arts visuals i plàstiques va continuar marcant el dia a dia L’exposició "#artveuivot" va mostrar, per diverses localitats catalanes, una vuitantena de cartells sobre el dret a decidir © Martí E Berenguer / Comèdia Comunicació & Mèdia Al maig, més de 300 artistes van signar un manifest a favor del dret a decidir Els…
Nous camins estètics: balanç i cartografia
Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…
Els nous camins estètics
A partir dels anys vuitanta, l’arquitectura, el disseny i les arts plàstiques van entrar en un període particularment intens que coincidí amb una conjuntura econòmica favorable, la consolidació dels lligams amb Europa i el fenomen de la mundialització, fets que han comportat el reconeixement del valor cultural i cívic de les arts i, consegüentement, l’increment de la seva presència tant en la vida privada com en la pública L’art internacional penetra en l’àmbit dels Països Catalans a través dels seus creadors i dels mitjans de comunicació i, viceversa, l’art català troba cada cop més…
Sobre museus
Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…
L’estudi de l’art català dels segles XIX i XX
En els darrers trenta anys la cultura catalana ha tingut, en les seves múltiples expressions, un revifament molt considerable L’arribada de la democràcia, la reconstitució de la Generalitat, la millora de les infraestructures, la normalització lingüística, entre d’altres fets, han ajudat a aquest regeneracionisme cultural de primer ordre En aquest ambient, la historiografia catalana de l’art també ha pogut superar dificultats de tota índole de períodes anteriors i ha pogut entendre millor –i explicar millor– la història de l’art del país En el cas de l’estudi de l’art, l’arquitectura, el…
Luciano Berio
Música
Compositor, director i professor italià.
Vida Procedent d’una família amb tradició musical, en finalitzar la Segona Guerra Mundial inicià els seus estudis de composició al Conservatori de Milà amb Gherini, la influència del qual es feu palesa en les primeres obres, com ara el Concertino 1949 El 1950 es diplomà i es casà amb la soprano Cathy Berberian, circumstància que determinà el desenvolupament de la seva obra vocal El seu encontre amb L Dallapiccola li permeté un primer contacte amb el serialisme Parallelament, s’interessà per la música electroacústica a través de les primeres composicions per a cinta realitzades per Otto…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina