Resultats de la cerca
Es mostren 37312 resultats
Etxeberria
Música
Família basca d’orgueners, activa des de mitjan segle XVII fins al principi del XIX.
Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó El seguí Antonio o Alonso, que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi collaboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció 1691, després d’haver treballat a Eibar -on construí el…
Revista
Setmanari
Setmanari fundat el 1952 per Albert Puig i Palau, que el dirigí fins el 1955.
Era d’actualitats, art i literatura, en castellà En foren redactors, entre altres, M Riera i Clavillé, J J Tharrats, J F de Lasa i Rossend Llates, i hi collaboraren J de Camps i Arboix, Carles Riba i el mateix Albert Puig El 1958 publicà un número dedicat a les revistes d’art d’avantguarda i impulsà iniciatives com l’exposició dedicada a Els Quatre Gats 1954 El 1960 prengué el nom Revista Granvia i el 1962 es titulà Revista Europa , dirigida per M Riera i Clavillé
Torrent de l’Horta
L’església de Sant Lluís Beltran a Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza…
Lluc
Publicacions periòdiques
Revista en català publicada pels missioners dels Sagrats Cors, apareguda a Palma (Mallorca) —com a continuació i superació de la revista bilingüe Lluch— a partir del gener del 1968, sota la direcció de Cristòfor Veny (fins el 1970) i del periodista Gabriel Fuster i Mayans.
Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…
pretexta
Indumentària
A la Roma antiga, toga blanca, guarnida amb una vora de porpra, que portaven els fills mascles dels patricis fins a l’edat de 16 anys i les noies i donzelles fins al matrimoni.
També la vestien alguns dels magistrats cònsols, pretors, edils, censors, els càrrecs sacerdotals més elevats i els magistrats municipals
estudiantina
Comparsa d’estudiants, o d’altres persones amb el vestit propi dels antics estudiants, que surt pels carrers a cantar i sonar per captar diners, sia amb fins benèfics sia amb fins de diversió.
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
paracaigudisme

Competició de SkyRats de paracaigudisme
SKYDIVE EMPURIABRAVA
Esports aeris
Esport aeri que consisteix a llançar-se des d’un avió amb un paracaigudes, evolucionar en l’aire en caiguda lliure fins a obrir-lo i acabar el descens de manera controlada.
Hi ha diverses disciplines les dues més antigues són l’aterratge de precisió, que consisteix a aterrar procurant acostar-se al màxim possible al punt central d’una àrea fixada prèviament, i l’estil clàssic, en què durant la caiguda lliure cal executar una seqüència de figures obligatòries en el mínim temps possible L’estil lliure freestyle consisteix a fer una seqüència de figures no obligatòries en un temps reglamentat i el vol lliure free-flying es basa en la realització de figures no obligatòries, normalment en grups de dos o tres saltadors, que poden atènyer grans velocitats El surf…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…
art asturià
art asturià Santa María de Naranco, Oviedo (segle IX)
© Fototeca.cat
Art
Formes d’art de la cort d’Astúries, de primer a Cangas de Onís, després a Oviedo i a Lleó, des del segle VIII fins a l’època d’Alfons III.
És un dels grups d’art preromànic més personals, sobretot en l’arquitectura, la pintura i l’orfebreria El sistema constructiu és regit pels principis que informaren tot l’art medieval des del romànic cobertes de voltes de mig punt amb arcs formers i contraforts exteriors Apareixen arcs de mig punt, algunes vegades peraltats, i, al final, de ferradura, per influència mossàrab Hom pot dir que es tracta ja d’estructures medievals, en contraposició a les de tradició romana de temps visigòtics En llur origen tenen un gran paper les noves fórmules europees que reflecteixen corrents orientals L’art…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina